Província de Groningen

Província de Groningen
bandera de la província de Groningen	escut de la província de Groningen
Himne	Grönnens Laid
Epònim	Groningen
Localització
	53° 15′ 29″ N, 6° 44′ 16″ E / 53.258055555556°N,6.7377777777778°E
Estat	Regne dels Països Baixos
País	Països Baixos
Capital	Groningen
Conté la localitat	Appingedam ; Delfzijl ; Groningen ; Loppersum ; Oldambt (1r gener 2010); Pekela ; Stadskanaal ; Veendam ; Het Hogeland (1r gener 2019); Midden-Groningen (1r gener 2018); Westerkwartier (1r gener 2019); Westerwolde (1r gener 2018); Bedum ; Eemsmond ; De Marne ; Grootegast ; Haren ; Leek ; Marum ; Ten Boer ; Winsum ; Zuidhorn ; Bellingwedde ; Hoogezand-Sappemeer ; Slochteren ; Menterwolde ; Vlagtwedde ; Reiderland ; Scheemda ; Winschoten
Població
Total	582.728 (2013)
• Densitat	196,87 hab/km²
Geografia
Superfície	2.960 km²
Limita amb	Província de Frísia ; Drenthe ; Baixa Saxònia ; Districte de Leer ; Emsland
Organització política
• Comissari	René Paas
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00
ISO 3166-2	NL-GR
Codi NUTS	NL11
Altres
Lloc web	Lloc web oficial

Groningen (gronings Grönnen, frisó Grinslân) és una província dels Països Baixos situada al nord-est del país, fent frontera a l'est amb Alemanya (estat de Baixa Saxònia), al sud amb Drenthe a l'est amb Frísia i al nord amb el Mar de Wadden i, després de les illes frisones, el Mar del Nord. La seva capital és la ciutat de Groningen.

Té una superfície de 2.967 km² (2,1% dels quals són aigua), on vivien 574.384 habitants el 2004. És una província amb un caràcter marcat, on es parla un dialecte baix alemany (grunnegs). Es va parlar frisó fins ben entrada l'edat mitjana.

Municipis[modifica]

Municipis de la província de Groningen

Vista via satèl·Lit

Groningen té 20 municipis.

Municipi	Població (1 juny 2007)	Densitat (km²)	Principals nuclis
Appingedam	12.165	23,84	Appingedam
Bedum	10.631	44,58	Bedum, Zuidwolde
De Marne	10.712	167,45	Ulrum, Leens, Eenrum, Kloosterburen
Delfzijl	27.580	132,47	Delfzijl, Farmsum, Wagenborgen
Eemsmond	16.605	189,63	Uithuizen, Uithuizermeeden, Warffum
Groningen	180.824	79,59	Groningen, Hoogkerk
Grootegast	12.155	86,88	Grootegast, Niekerk, Opende
Haren	18.787	45,69	Haren, Glimmen
Leek	19.322	63,57	Leek, Tolbert, Zevenhuizen
Loppersum	10.729	111,02	Loppersum, Middelstum
Marum	10.077	64,51	Marum, De Wilp
Midden-Groningen
Oldambt
Pekela	13.273	49,12	Oude Pekela, Nieuwe Pekela
Stadskanaal	34.047	117,85	Stadskanaal, Musselkanaal, Onstwedde
Ten Boer	7.252	45,25	Ten Boer
Veendam	28.086	76,24	Veendam, Wildervank
Westerwolde
Winsum	13.969	101,09	Winsum, Baflo, Sauwerd
Zuidhorn	18.397	125,62	Zuidhorn, Grijpskerk, Aduard

Història[modifica]

La presència d'un dolmen a Noordlaren que la història de l'assentament es remunta almenys a l'Edat de Pedra. El descobriment d'un dolmen a Delfzijl és una indicació que l'ocupació no només es restringia a la frontera amb Drenthe. Hom afirma que la presència d'un dolmen prova la teoria fou habitada per constructors de dics de dunes per a guanyar terra al mar.

Originàriament formà part del territori de Frísia i el 785 fou incorporat a l'Imperi Carolingi. Carlemany encarregà Sant Ludiger la cristianització del territori, La ciutat fou esmenada per primer cop el 1040 com a vila de Drenthe que formava part del bisbat d'Utrecht. Durant a l'edat mitjana el control de l'autoritat imperial a la ciutat era molt laxe, i es va incorporar les Ommelanden, on es parlava frisó però s'hi va anar imposant una varietat pròpia de baix saxó neerlandès.

Cap al 1500 Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic va entregar Groningen i Frísia a Albert III de Saxònia-Meissen, qui no hi va poder exercir un poder permanent. El 1514 fou incorporada al ducat de Gueldres i el 1536 fou incorporat com una de les Disset Províncies als Països Baixos dels Habsburg. El 1594 fou incorporada definitivament a les Províncies Unides.

Administració[modifica]

La seu dels Estats Provincials es troba a Martinikerkhof a la ciutat de Groningen. Actualment hi ha un govern de coalició format per PvdA, CDA i ChristenUnie. Max van den Berg és el comissari reial, que substituí el 2007 Hans Alders.

Resultats de les eleccions als estats provincials de 2007

Els resultats de les eleccions estatals i provincials de 2007, comparades amb les de 2003, han estat:

Resultats de les eleccions provincials
Partit	2003		2007
Partit	%	'Escons	%	escons
PvdA	33,7	20	26,2	12
CDA	20,9	12	19,4	9
SP	6,0	3	15,9	7
VVD	13,4	7	11,7	5
ChristenUnie	7,5	4	10,3	4
Groen Links	8,4	5	7,6	3
Partij voor het Noorden	4,0	2	3,6	1
D66	4,0	2	2,6	1
Partit pels Animals	n.v.t	n.v.t.	2,2.	1
Nou Partit Comunista	0,8	0	0,5	0
Total	55,5	55	51,0	43

eleccions legislatives neerlandeses de 2006
Partit	%	+/- (2003)
PvdA	31,0	- 8,6
SP	19,2	+ 11,9
CDA	18,3	- 2,3
VVD	10,9	- 2,1
ChristenUnie	7,0	+ 2,3
GroenLinks	5,9	- 0,1
PVV	3,2	-
D66	1,9	- 2,0
PvdD	1,6	+ 1,1
SGP	0,3	+ 0,0
LPF	0,2	- 3,2
Total	81,3	- 0,3

Executiu Provincial: Després de les eleccions de 2007 l'executiu provincial és compost per PvdA, CDA i la Unió Cristiana. Des de 2009 l'executiu provincial és format per: