Lorí ([lɔˈri] (?·pàg.); avui Lorí Berd, Fortalesa de Lorí) és una província d'Armènia al nord-oest del llac Sevan, la capital és Vanadzor, tercera ciutat del país (anteriorment Kirovakan i abans Kharakilisa). Lorí està a la riba del riu Dzoragel i a tocar de la ciutat de Stepanavan, l nord del país. te una extensió de 3.799 km² i una població de 222.805 habitants segons cens de 2022.[1] Entre les seves ciutats destaquen, a banda de la capital, Stepanavan, Alaverdi i Spitak.
Al seglexi i fins a la meitat del XIII fou la capital dels anomenats reis Korikian de Lorí, entre els quals va destacar David Anholin (989-1048) que dominaven el Taixir.[3] Al seglexii Lori va passar als germans Ivane i Zakare Zakarian, eristhavis georgians, i encara la posseïen quan van arribar els mongols.
El nom de Lorí (Լոռի) en armeni significa guatlla. Aparegué per primera vegada durant el seglexi quan David I Anholin va fundar la ciutat fortificada de Lorí.[4] Aquesta va esdevenir la capital del Regne Korikain de Lorí el 1065. El nom de Lorí posteriorment va passar a denominar tota la regió desplaçant l'antic nom de Tashir.[5]
Lorí és una regió montanyenca dominada per les serralades de Javakheti, Bazum, Pambak, Gugark, Halaab i Somkheti. El punt més elevat de la província és el Mont Aixkasar (3196 m.).[6]
El principal riu de la província és el Debed i els seus tributaris, Dzoraget, Pambak i Martsaget.
El seu clima és extremadament fred a l'hivern i suau a l'estiu. La mitjana de pricipitació anual és d'entre 600 i 700 mm.
Segons el cens soviètic de 1989, la província de Lorí tenia una població de 229.459 habitants. El 50,63% eren urbans (ciutats d'Alaverdi, Kirovakan, Spitak i Stepanavan) i el 49,37% eren rurals.[7]
Segons el cens del 2011, Lorí tenia una població de 235.537 habitants, que corresponia al 7,8% de la població total del país.
Segons al Diòcesi de Gougark, el febrer del 2016 a Lorí hi havia 259 llocs d'oració, entre els quals, 3 eren monestirs; 36, esglésies, i 23, capelles actives.[9]
Gairebé 700 persones formen part de la comunitat Yazidita, sobretot en algunes aldees del sud com Lemontovo i Lernantsk. També hi ha una comunitat de 655 grecs que parlen el dialecte pòntic. La majoria de la població del poble de Yaghdan són grecs.
Durant les reformes administratives del novembre del 2017 la província de Lorí es va dividir en 57 comunitats municipals (ñhamaynkner): 7 d'urbanes i 50 de rurals.[10] Els municipis urbans són: Akhtala, Alaverdi, Spitak, Stepanavan, Taixir, Tumanyan i Vanadzor.
Les excavacions arqueològiques realitzades l'any 1931 demostren que el territori de l'actual província de Lori ja estava poblat durant la primera meitat del segon mil·lenni aC. Posteriorment, entre els segles VIII i VI aC, la regió formà part del regne d'Urartu. Amb la conquesta aquemènida, Lori s'integrà a la divuitena satrapia de l'Imperi Persa.[11]
Amb l'establiment del Regne d'Armènia l'any 331 aC, Lorí passà a formar part de la província històrica de Gugarq, la tretzena de la Gran Armènia.[5][12] Durant el segle IV dC, el territori fou governat per membres de la casa nobiliària dels Mihran.[13]
Degut al repartiment d'Armènia entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida l'any 387, i la posterior dissolució del Regne Arsàcida l'any 428, l'Armènia Oriental —incloent-hi la província de Gugark— restà sota domini persa. L'any 658, el territori fou conquerit pels àrabs. A finals del segle IX, la major part de la província de Gugark quedà integrada en el recentment constituït Regne Bagràtida d'Armènia.
L'any 979, el rei Kiurike I fundà el Regne de Taixir-Dzoraget, sota la dinastia Kiurikiana i el protectorat dels reis bagràtides. Les capitals del regne foren Matsnaberd (fins al 1065) i la fortalesa de Lorí. La dinastia Kiurikiana governà fins a l'any 1118, quan el territori fou annexat al Regne de Geòrgia.
Tot i una breu invasió seljúcida a inicis del seglexii, el rei georgià David el Constructor reconquerí Lorí entre els anys 1118 i 1122, i en confià l'administració a la casa dels Orbeli. Després de la seva revolta fracassada l'any 1177, el kiptxac Kubasar fou nomenat spasalari de Lorí. El 1185, la reina georgiana Tamara atorgà el govern de la regió a la dinastia Mkhargdzeli (Zakarian), amb Sargis Mkhargrdzeli com a governador.[5]
La regió patí greus devastacions amb la invasió mongola de 1236, i el poder de la dinastia zakariana declinà a partir de la segona meitat del segle XIV. Amb la fragmentació del Regne de Geòrgia l'any 1490, Lorí restà dins del Regne de Kartli fins al segle XVI.
L'any 1862, Lorí fou transferida a l Governació de Tiflis, i el 1880 passà a formar part de l'uyezd (districte) de Borxali. A començaments del seglexx, Lorí estava majoritàriament habitada per armenis, i hi havien minories russes i gregues.[5]
El maig de 1918, les forces otomanes avançaren cap a Erevan i Karakilisa (actual Vanadzor). El 25 de maig, els armenis, dirigits per Garegin Nzhdeh, s'enfrontaren a les tropes del general turc Wehib Paixà als voltants de Karakilisa. El 28 de maig, després de la retirada otomana d'Abaran, Sardarabad i Karakilisa, es proclamà la Primera República d'Armènia.
A finals de 1918, Armènia i Geòrgia protagonitzaren una guerra fronterera per la sobirania sobre Lorí. Tot i que Geòrgia controlava inicialment la regió, l'exèrcit armeni aconseguí recuperar part del territori, abans de ser contrarestat per les forces georgianes. El gener de 1919, amb la mediació britànica, s'establí una zona neutral al nord de Lorí. Un cop els britànics abandonaren la regió, l'Exèrcit armeni ocupà Lori.[5]
Amb la invasió turca de novembre de 1920, Geòrgia ocupà tota la província amb el consentiment del govern armeni. Després de la sovietització d'Armènia al desembre de 1920, Lorí fou formalment incorporada a l'Armènia soviètica el 6 de novembre de 1921.[5]
Durant l'època soviètica, Lori es dividí administrativament en sis raions: Kalinino, Tumanyan (Alaverdi fins al 1969), Kirovakan, Aragats, Spitak i Stepanavan. Amb la reforma administrativa de 1995, les sis divisions foren fusionades per formar la província actual de Lorí.
Entre els segles XI i XIII, els monestirs de Haghpat, Sanahin, Kobayr i Bardzrakash van esdevenir centres de la cultura, teologia i ciència armènia. En aquests monestirs hi van servir acadèmics com Hovhannes Imastaser, Grigor Tuteordi, Davit Kovayretsi i Grigor Magistros.[5] A Dsegh hi ha la casa museu de Hovhannes Tumanyan.
↑Hewsen, Robert H. (2001). Armenia: A Historical Atlas. Chicago: University of Chicago Press. p. 114. ISBN 0-226-33228-4.
12345678Matevossian, R. (1978). "Լոռի [Lori]". In Hambardzumyan, Viktor (ed.). Soviet Armenian Encyclopedia (in Armenian). Vol. 4. Yerevan: Armenian Encyclopedia. pp. 663–64.
↑The heritage of Armenian literature. 1. Detroit:Wayne State University Press,2000,p.172. ISBN 978-0-8143-2815-6.
↑Toumanoff, Cyril. Introduction to Christian Caucasian History, II: States and Dynasties of the Formative Period. Traditio 17 (1961), p. 38.
↑{{{títol}}}. 2a edició.títol=The making of the Georgian nation|editorial=Indiana University Press|data=1994|lloc=Bloomington|isbn=978-0-253-35579-9|nom=Ronald Grigor|cognom=Suny|pàgines=55-56}}
![[lɔˈri]](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Loudspeaker.svg/20px-Loudspeaker.svg.png){kind=small}
[lɔˈri] (?·pàg.); avui Lorí Berd, Fortalesa de Lorí) és una província d'Armènia al nord-oest del llac Sevan, la capital és Vanadzor, tercera ciutat del país (anteriorment Kirovakan i abans Kharakilisa). Lorí està a la riba del riu Dzoragel i a tocar de la ciutat de Stepanavan, l nord del país. te una extensió de 3.799 km² i una població de 222.805 habitants segons cens de 2022.[1] Entre les seves ciutats destaquen, a banda de la capital, Stepanavan, Alaverdi i Spitak.
.jpg)
