Vés al contingut

Província de Tarragona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Tarragona
Província de Tarragona (ca)
Provincia de Tarragona (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusprovíncia d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 10′ 00″ N, 1° 00′ 00″ E / 41.1667°N,1°E / 41.1667; 1
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya Modifica el valor a Wikidata
CapitalTarragona Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població861.531 (2024) Modifica el valor a Wikidata (136,69 hab./km²)
Gentilicitarragoní, tarragonina Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6.303 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud72 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altel Caro (1.447 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixnivell mitjà del mar (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
província de Barcelona
província de Terol
província de Saragossa
província de Lleida
província de Castelló Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuDiputació de Tarragona Modifica el valor a Wikidata
• Presidenta Modifica el valor a WikidataNoemí Llauradó i Sans (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal43 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2ES-T Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSES514 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE43 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webdiputaciodetarragona.net Modifica el valor a Wikidata

La província o demarcació de Tarragona és una divisió administrativa espanyola amb capital a Tarragona que aglutina 181 municipis del sud de Catalunya, amb una població total de 804.664 habitants (2019).[1][2] El govern provincial és la Diputació de Tarragona.

Història

[modifica]

Durant les discussions de divisió provincial, Tarragona, Reus i Tortosa van pugnar per la capitalitat de la província.[3]

La candidatura de Tortosa (que havia estat capital històrica de vegueria, de corregiment i cap de districte del Departament de les Boques de l'Ebre amb la divisió feta pels francesos) no va rebre suport. Diversos municipis de la Terra Alta i del Baix Ebre (Xerta, Benifallet i Tivenys) preferien Reus per la seva atracció comercial. Això va decantar el suport de l'àrea de Tortosa cap a Tarragona per la facilitat de comunicacions marítimo-fluvials.[3]

A principis del segle XIX, Reus era la segona ciutat del país. En la primera divisió napoleònica del 1810 s'havia assignat la capital a Reus. Va rebre el suport del Baix Camp, el Priorat i l'Alt Penedès.

Tarragona tenia el suport del Tarragonès i l'Alt Camp, a més de la Diputació de Catalunya que l'assignava com a capital en les tres propostes de districtes subalterns. Tarragona avalava les propostes d'estendre la província cap a la plana de Lleida. La pugna territorial entre Tarragona i Lleida va acabar afavorint la capitalitat de les dues.[3]

La idea de convertir a Tortosa en «la cinquena província» es va revifar durant el franquisme. Si bé no va prosperar cap mena de modificació existeix una clara diferenciació territorial entre les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. La Generalitat de Catalunya ha reconegut aquesta realitat en l'estructura territorial dels seus departaments doncs el Decret 79/2001 de 6 de març de creació de la Delegació Territorial del Govern a les Terres de l'Ebre estableix que l'abast territorial de la delegació serà el de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d'Ebre.

Territori

[modifica]

Municipis

Els municipis amb més de 10.000 habitants, amb dades del 2019:

Posició Municipi Comarca Població
1 Tarragona Tarragonès 134.515
2 Reus Baix Camp 104.373
3 El Vendrell Baix Penedès 37.606
4 Cambrils Baix Camp 33.898
5 Tortosa Baix Ebre 33.372
6 Salou Tarragonès 27.476
7 Calafell Baix Penedès 26.538
8 Valls Alt Camp 24.359
9 Vila-seca Tarragonès 22.187
10 Amposta Montsià 20.738
11 Torredembarra Tarragonès 16.184
12 la Ràpita Montsià 14.789
13 Cunit Baix Penedès 12.952
14 Mont-roig del Camp Baix Camp 12.136
15 Deltebre Baix Ebre 11.482

Comarques

Està composta per les 10 comarques següents:

Partits judicials

[modifica]
Partits judicials de Tarragona.

La província de Tarragona està dividida administrativament en 8 partits judicials.

Partits judicials de la província de Tarragona
Partit Judicial Nombre
mun.		 Població
(hab) [2009]		 Superfície
(km²)		 Densitat
(hab/km²)
1Vendrell, el 25135.336486,3278,3
2Reus 28189.226697,4271,3
3Amposta 1272.189737,997,8
4Valls 4366.7401.102,560,5
5Gandesa 1824.331983,524,7
6Tarragona 12211.115212,7992,5
7Tortosa 1481.724999,591,8
8Falset 3122.6401.083,220,9
Tarragona 183803.3016.302,9127,4

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
9.669 11.355 13.368 66.011 137.385 320.603 330.105 348.579 337.964 338.485
1920193019401950196019701981199019921994
355.148 350.668 339.299 356.811 362.679 431.961 516.078 548.890 549.417 549.417
1996199820002002200420062008201020122014
574.676 580.245 598.533 631.156 674.144 730.466 788.895 805.789 806.674
 796.584
2016201820202022202420262028203020322034
791.248
 797.128
 814.300
 - 861.531
 - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Les dades anteriors, són la suma dels municipis actuals.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Província de Tarragona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ «Padró 2015 províncies de Catalunya». INE. [Consulta: 26 gener 2016].
  3. 1 2 3 Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província: La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans, 1790-1850. Barcelona: Rafael Dalmau, 1995. ISBN 84-232-0487-1.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Tarragona
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Província_de_Tarragona&oldid=35747754»