Província de Tarragona
Província de Tarragona (ca) Provincia de Tarragona (es) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Capital | Tarragona | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 822.309 (2021) (130,46 hab./km²) | ||||
Gentilici | tarragoní, tarragonina | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 6.303 km² | ||||
Banyat per | mar Mediterrània | ||||
Altitud | 72 m | ||||
Punt més alt | el Caro (1.447 m) | ||||
Punt més baix | nivell mitjà del mar (0 m) | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | Diputació de Tarragona | ||||
• Presidenta | Noemí Llauradó i Sans (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 43 | ||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | ES-T | ||||
Codi NUTS | ES514 | ||||
Codi INE | 43 | ||||
Lloc web | diputaciodetarragona.net |
La província o demarcació de Tarragona és una divisió administrativa espanyola amb capital a Tarragona que aglutina 181 municipis del sud de Catalunya, amb una població total de 804.664 habitants (2019).[1][2] El govern provincial és la Diputació de Tarragona.
Història
[modifica]Durant les discussions de divisió provincial, Tarragona, Reus i Tortosa van pugnar per la capitalitat de la província.[3]
La candidatura de Tortosa (que havia estat capital històrica de vegueria, de corregiment i cap de districte del Departament de les Boques de l'Ebre amb la divisió feta pels francesos) no va rebre suport. Diversos municipis de la Terra Alta i del Baix Ebre (Xerta, Benifallet i Tivenys) preferien Reus per la seva atracció comercial. Això va decantar el suport de l'àrea de Tortosa cap a Tarragona per la facilitat de comunicacions marítimo-fluvials.[3]
A principis del segle XIX, Reus era la segona ciutat del país. En la primera divisió napoleònica del 1810 s'havia assignat la capital a Reus. Va rebre el suport del Baix Camp, el Priorat i l'Alt Penedès.
Tarragona tenia el suport del Tarragonès i l'Alt Camp, a més de la Diputació de Catalunya que l'assignava com a capital en les tres propostes de districtes subalterns. Tarragona avalava les propostes d'estendre la província cap a la plana de Lleida. La pugna territorial entre Tarragona i Lleida va acabar afavorint la capitalitat de les dues.[3]
La idea de convertir a Tortosa en «la cinquena província» es va revifar durant el franquisme. Si bé no va prosperar cap mena de modificació existeix una clara diferenciació territorial entre les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. La Generalitat de Catalunya ha reconegut aquesta realitat en l'estructura territorial dels seus departaments doncs el Decret 79/2001 de 6 de març de creació de la Delegació Territorial del Govern a les Terres de l'Ebre estableix que l'abast territorial de la delegació serà el de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d'Ebre.
Territori
[modifica]Municipis[modifica]Els municipis amb més de 10.000 habitants, amb dades del 2019:
|
Comarques[modifica]Està composta per les 10 comarques següents:
|
Partits judicials
[modifica]La província de Tarragona està dividida administrativament en 8 partits judicials.
Partit Judicial | Nombre mun. |
Població (hab) [2009] |
Superfície (km²) |
Densitat (hab/km²) | |
---|---|---|---|---|---|
1 | Vendrell, el | 25 | 135.336 | 486,3 | 278,3 |
2 | Reus | 28 | 189.226 | 697,4 | 271,3 |
3 | Amposta | 12 | 72.189 | 737,9 | 97,8 |
4 | Valls | 43 | 66.740 | 1.102,5 | 60,5 |
5 | Gandesa | 18 | 24.331 | 983,5 | 24,7 |
6 | Tarragona | 12 | 211.115 | 212,7 | 992,5 |
7 | Tortosa | 14 | 81.724 | 999,5 | 91,8 |
8 | Falset | 31 | 22.640 | 1.083,2 | 20,9 |
Tarragona | 183 | 803.301 | 6.302,9 | 127,4 |
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Les dades anteriors, són la suma dels municipis actuals.
Referències
[modifica]- ↑ «Província de Tarragona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Padró 2015 províncies de Catalunya». INE. [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província: La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans, 1790-1850. Barcelona: Rafael Dalmau, 1995. ISBN 84-232-0487-1.