Província de Tarragona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaProvíncia de Tarragona
Província de Tarragona (ca)
Provincia de Tarragona (es) Modifica el valor a Wikidata
Diputació copy.jpg Escut de la Diputació de Tarragona
Escut de la Diputació de Tarragona Modifica el valor a Wikidata
La vall del Seniol des de Segura.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Tarragona in Spain (plus Canarias).svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 10′ 00″ N, 1° 00′ 00″ E / 41.1667°N,1°E / 41.1667; 1
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya Modifica el valor a Wikidata

CapitalTarragona Modifica el valor a Wikidata
Població
Total814.300 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat129,19 hab/km²
Gentilicitarragoní, tarragonina Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6.303 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Punt més altel Caro (1.447 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixnivell del mar (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Òrgan executiuDiputació de Tarragona Modifica el valor a Wikidata
• Presidenta Modifica el valor a WikidataNoemí Llauradó i Sans (2 juliol 2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2ES-T Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSES514 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE43 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webdiputaciodetarragona.net Modifica el valor a Wikidata

La província de Tarragona és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Tarragona que aglutina 181 municipis del sud de Catalunya, Espanya, amb una població total de 804.664 habitants (2019).[1][2] El govern provincial és la Diputació de Tarragona.

Història[modifica]

Durant les discussions de divisió provincial, Tarragona, Reus i Tortosa van pugnar per la capitalitat de la província.[3]

La candidatura de Tortosa (que havia estat capital històrica de vegueria, de corregiment i cap de districte del Departament de les Boques de l'Ebre amb la divisió feta pels francesos) no va rebre suport. Diversos municipis de la Terra Alta i del Baix Ebre (Xerta, Benifallet i Tivenys) preferien Reus per la seva atracció comercial. Això va decantar el suport de l'àrea de Tortosa cap a Tarragona per la facilitat de comunicacions marítimo-fluvials.[3]

A principis del segle XIX, Reus era la segona ciutat del país. En la primera divisió napoleònica del 1810 s'havia assignat la capital a Reus. Va rebre el suport del Baix Camp, el Priorat i l'Alt Penedès.

Tarragona tenia el suport del Tarragonès i l'Alt Camp, a més de la Diputació de Catalunya que l'assignava com a capital en les tres propostes de districtes subalterns. Tarragona avalava les propostes d'estendre la província cap a la plana de Lleida. La pugna territorial entre Tarragona i Lleida va acabar afavorint la capitalitat de les dues.[3]

La idea de convertir a Tortosa en «la cinquena província» es va revifar durant el franquisme. Si bé no va prosperar cap mena de modificació existeix una clara diferenciació territorial entre les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. La Generalitat de Catalunya ha reconegut aquesta realitat en l'estructura territorial dels seus departaments doncs el Decret 79/2001 de 6 de març de creació de la Delegació Territorial del Govern a les Terres de l'Ebre estableix que l'abast territorial de la delegació serà el de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d'Ebre.

Territori[modifica]

Municipis[modifica]

Els municipis amb més de 10.000 habitants, amb dades del 2019:

Posició Municipi Comarca Població
1 Tarragona Tarragonès 134.515
2 Reus Baix Camp 104.373
3 El Vendrell Baix Penedès 37.606
4 Cambrils Baix Camp 33.898
5 Tortosa Baix Ebre 33.372
6 Salou Tarragonès 27.476
7 Calafell Baix Penedès 26.538
8 Valls Alt Camp 24.359
9 Vila-seca Tarragonès 22.187
10 Amposta Montsià 20.738
11 Torredembarra Tarragonès 16.184
12 Sant Carles de la Ràpita Montsià 14.789
13 Cunit Baix Penedès 12.952
14 Mont-roig del Camp Baix Camp 12.136
15 Deltebre Baix Ebre 11.482

Comarques[modifica]

Està composta per les 10 comarques següents:

Partits judicials[modifica]

Partits judicials de Tarragona.

La província de Tarragona està dividida administrativament en 8 partits judicials.

Partits judicials de la província de Tarragona
Partit Judicial Nombre
mun.
Població
(hab) [2009]
Superfície
(km²)
Densitat
(hab/km²)
1 Vendrell, el 25 135.336 486,3 278,3
2 Reus 28 189.226 697,4 271,3
3 Amposta 12 72.189 737,9 97,8
4 Valls 43 66.740 1.102,5 60,5
5 Gandesa 18 24.331 983,5 24,7
6 Tarragona 12 211.115 212,7 992,5
7 Tortosa 14 81.724 999,5 91,8
8 Falset 31 22.640 1.083,2 20,9
Tarragona 183 803.301 6.302,9 127,4

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
9.669 11.355 13.368 66.011 137.385 320.603 330.105 348.579 337.964 338.485

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
355.148 350.668 339.299 356.811 362.679 431.961 516.078 548.890 549.417 549.417

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
574.676 580.245 598.533 631.156 674.144 730.466 788.895 805.789 - -

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
- - 814.300
- - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Les dades anteriors, són la suma dels municipis actuals.

Referències[modifica]

  1. «província de Tarragona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Padró 2015 províncies de Catalunya». INE. [Consulta: 26 gener 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província: La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans, 1790-1850. Barcelona: Rafael Dalmau, 1995. ISBN 84-232-0487-1. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Tarragona