Prova diagnòstica de la COVID-19

De Viquipèdia

Les proves diagnòstiques de la COVID-19 consisteixen en analitzar mostres per avaluar la presència actual o passada del SARS-CoV-2 en les persones. Hi ha dos tipus principals de proves:[1][2]

  • Les que detecten la presència del virus, que s'utilitzen per diagnosticar casos individuals i per permetre a les autoritats de salut pública rastrejar i contenir brots. Es tracta de les basades en la PCR i els tests antigènics ràpids.
  • Les que detecten els anticossos (concretament IgM i IgG) produïts en resposta a la infecció, mostren si algú va tenir la malaltia. Són menys útils per diagnosticar infeccions actuals perquè els anticossos poden no desenvolupar-se fins setmanes després de la infecció,[3] s'utilitzen per avaluar la prevalença de la malaltia, que ajuda a l'estimació de la taxa de mortalitat per infecció.[4]

Les autoritats de diferents àrees sanitàries han adoptat protocols de proves variats, incloent a qui provar, la freqüència de proves, protocols d'anàlisi, recollida de mostres i l'ús dels resultats de les proves.[5][6][7] Aquesta variació probablement ha afectat significativament les estadístiques reportades, inclosos els casos i les proves, les taxes de mortalitat i la demografia de casos.[8][9][10][11] Com que la transmissió del SARS-CoV-2 es produeix dies després de l'exposició (i abans de l'aparició dels símptomes), hi ha una necessitat urgent de vigilància freqüent i de disponibilitat ràpida de resultats.[12]

L'anàlisi de proves es realitza sovint en laboratoris clínics automatitzats i d'alt rendiment. Com a alternativa, les proves del punt d'atenció es poden fer a consultoris mèdics, llocs de treball, entorns institucionals o centres de trànsit.

Mètodes[modifica]

Detecció del virus[modifica]

Reacció en cadena de la polimerasa de transcripció inversa[modifica]

La reacció en cadena de la polimerasa (PCR) és un procés que amplifica (replica) un segment d'ADN petit i ben definit molts centenars de milers de vegades, creant-ne prou quantitat per a ser detectat en l'anàlisi. Les mostres de prova es tracten amb certs productes químics[13][14] que permeten extreure l'ADN. La transcripció inversa converteix l'ARN en ADN. Recordem que el coronavirus és un virus d'ARN.

La reacció en cadena de la polimerasa amb transcriptasa inversa (RT-PCR) utilitza primer la transcripció inversa per obtenir ADN, seguida de la PCR per amplificar aquest ADN, creant el suficient per ser analitzat.[14] La RT-PCR pot detectar SARS-CoV-2, que només conté ARN. El procés RT-PCR generalment requereix unes poques hores.[15]

Test ràpid antigènic[modifica]

Article principal: Prova d'antigen

Es tracta d'una prova que detecta proteïnes de la superfície viral. En el cas d'un coronavirus, aquestes solen ser les proteïnes de l'espícula viral.[16]

Permet identificar les persones que estan patint una infecció per SARS-CoV-2 si la prova es fa els primers 5 dies de presentar símptomes. De moment, aquesta prova no es fa servir en persones asimptomàtiques. Es realitza amb una mostra del nas i de la gola, que el professional sanitari extreu amb l'ajuda d'un bastonet. Els resultats triguen uns 20 minuts i es donen en el mateix punt d'atenció on s'ha pres la mostra.[16]

Detecció d'anticossos[modifica]

Article principal: Prova de malalties víriques

Els anticossos IgM generalment es poden detectar diversos dies després de la infecció inicial, tot i que els nivells al llarg de la infecció no estan ben determinats.[17] Els anticossos IgG generalment es poden detectar 10-14 dies després de la infecció i normalment amb un nivell màxim pels volts dels 28 dies després de la infecció.[18][19] Aquest patró de desenvolupament d'anticossos observat en altres infeccions a vegades no s'aplica en la COVID-19, així pot ser que la IgM es produeixi després de la IgG, o juntament amb la IgG o que no es produeix en absolut.[20] En general, però, la detecció d'IgM es produeix, de mitjana, als 5 dies després de l'aparició dels símptomes, mentre que la IgG es detecta amb una mitjana de 14 dies després de l'aparició dels símptomes.[21] Els nivells d'IgG disminueixen significativament al cap de dos o tres mesos.[22]

Referències[modifica]

  1. CDC. «Coronavirus Disease 2019 (COVID-19)» (en anglès americà), 11-02-2020.
  2. ; West, Rachel; Gronvall, Gigi«Global Progress on COVID-19 Serology-Based Testing» (en anglès).
  3. «Test for Past Infection». Centers for Disease Control and Prevention, 11-02-2020. Arxivat de l'original el 16 maig 2020. «Antibody blood tests, also called antibody tests, check your blood by looking for antibodies, which show if you had a previous infection with the virus. Depending on when someone was infected and the timing of the test, the test may not find antibodies in someone with a current COVID-19 infection.»
  4. «The Promise and Peril of Antibody Testing for COVID-19». JAMA, 323, 19, abril 2020, pàg. 1881–83. DOI: 10.1001/jama.2020.6170. PMID: 32301958.
  5. Brotschi, Markus «Bund sucht nicht mehr alle Corona-Infizierten» (en alemany). Der Bund, 07-03-2020.
  6. Van Beusekom, Mary. «Italian doctors note high COVID-19 death rate, urge action». CIDRAP News, 24-03-2020.
  7. Otmani, Malin. «COVID-19: First results of the voluntary screening in Iceland» (en anglès americà), 22-03-2020.
  8. Ward, D. (April 2020) "Sampling Bias: Explaining Wide Variations in COVID-19 Case Fatality Rates". WardEnvironment. doi: 10.13140/RG.2.2.24953.62564/1
  9. Henriques, Martha. «Coronavirus: Why death and mortality rates differ» (en anglès). BBC News, 02-04-2020.
  10. Ward, Dan (maig 2020). «Sampling Bias: Explaining Variations in Age Distributions of COVID-19 Cases». Technical Report (WardEnvironment). doi:10.13140/RG.2.2.27321.19047/2. 
  11. «Why More Younger People Are Testing Positive for COVID-19».
  12. «Rethinking Covid-19 Test Sensitivity – A Strategy for Containment». The New England Journal of Medicine, 2020. DOI: 10.1056/NEJMp2025631. PMID: 32997903.
  13. «RNA Extraction». AssayGenie.
  14. 14,0 14,1 «How is the COVID-19 Virus Detected using Real Time RT-PCR?». IAEA, 27-03-2020.
  15. «Curetis Group Company Ares Genetics and BGI Group Collaborate to Offer Next-Generation Sequencing and PCR-based Coronavirus (2019-nCoV) Testing in Europe», 30-01-2020. Arxivat de l'original el 31 gener 2020.
  16. 16,0 16,1 «Developing Antibodies and Antigens for COVID-19 Diagnostics». Technology Networks, 06-04-2020.
  17. «Cellex Emergency Use Authorization». FDA, 01-04-2020.
  18. «Will an Antibody Test Allow Us to Go Back to School or Work?». New York Times, 10-04-2020.
  19. «Mount Sinai Emergency Use Authorization». FDA, 15-04-2020.
  20. Bauer G «The variability of the serological response to SARS-corona virus-2: Potential resolution of ambiguity through determination of avidity (functional affinity)». Journal of Medical Virology, 2020. DOI: 10.1002/jmv.26262. PMC: 7361859. PMID: 32633840.
  21. «Diagnostics for SARS-CoV-2 detection: A comprehensive review of the FDA-EUA COVID-19 testing landscape». Biosensors and Bioelectronics, 165, 2020, pàg. 112454. DOI: 10.1016/j.bios.2020.112454. PMC: 7368663. PMID: 32729549.
  22. Goudouris ES «Laboratory diagnosis of COVID-19». JORNAL DE PEDIATRIA, 2020. DOI: 10.1016/j.jped.2020.08.001. PMC: 7456621. PMID: 32882235.

Enllaços externs[modifica]

«Proves de detecció de la COVID-19». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].