Proxidecagonita
 Proxidecagonita | |
|---|---|
| Fórmula química | Al34Ni9Fe₂ |
| Localitat tipus | meteorit Khatyrka, massís d'Iomrautvaam, districte d'Anadyrsky, Districte autònom de Txukotka, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | minerals de la classe I |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 29,013(3) Å; b = 8,156(1) Å; c = 12,401(2) Å |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | pnma |
| Color | gris a negre |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat  |
| Codi IMA | IMA2018-038 |
| Símbol | Pdec |
| Referències | [1] |
La proxidecagonita és un mineral de la classe dels elements. Rep el nom del mot llatí proxǐmus, seguit del nom del mineral quasicristal·lí decagonita.
Característiques[modifica]
La proxidecagonita és un aliatge natural de fórmula química Al34Ni9Fe₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2018, sent publicada per primera vegada el mateix any. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural de la Universitat de Florència, a Itàlia, amb el número de catàleg: 3291/i.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al meteorit Khatyrka, una condrita carbonatada trobada l'any 2011 al massís d'Iomrautvaam, dins el districte d'Anadyrsky (Districte autònom de Txukotka, Rússia).[2] Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Proxidecagonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 juliol 2021].
- ↑ «Khatyrka meteorite, Iomrautvaam massif, Anadyrsky District, Chukotka Autonomous Okrug, Russia» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 juliol 2021].