Prudencia Ayala

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPrudencia Ayala
Prudencia Ayala Chief.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 abril 1885 Modifica el valor a Wikidata
Sonzocate (El Salvador) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juliol 1936 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
San Salvador (El Salvador) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, periodista, suffragette Modifica el valor a Wikidata
GènereProsa Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Prudencia Ayala signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Prudencia Ayala (Sonzacate, El Salvador, 28 d'abril de 1885San Salvador, El Salvador,11 de juliol de 1936) fou una escriptora i activista social salvadorenca que va lluitar pel reconeixement dels drets de la dona al seu país. Va ser un referent de la història hispanoamericana perquè va esdevenir la primera dona aspirant a la presidència al seu país.[1]

La seva postura i determinació li van permetre iniciar el reconeixement de la dona en una societat en què només l'home gaudia de privilegis en honors, rols i funcions clau dins de l'àmbit polític i econòmic, promovent la capacitat de la dona i la seva importància dins de la societat.[2]

Família[modifica]

Ayala provenia d'una família pobra d'origen indígena: els seus pares van ser Aurelia Ayala i Vicente Chief. Quan tenia deu anys, es va traslladar a la ciutat de Santa Ana, on va començar els seus estudis primaris al col·legi de la professora María Luisa de Cristofine. Mai no va poder concloure els estudis per la manca de recursos econòmics a la seva família, per la qual cosa va desenvolupar una formació autodidacta.[3][4]

Va aprendre l'ofici de modista i el va exercir paral·lelament a les seves futures activitats. Assegurava que tenia la capacitat de predir el futur mitjançant revelacions de "veus misterioses", cosa que li va donar rellevància entre els seus afins, permetent-li guanyar fama i reconeixement, encara que hi hagués una improbable veritat en les seves prediccions.[4][5] Aquesta afirmació va provocar, a més, crítiques i burles per part de certs grups socials.[3]

Les seves prediccions van ser publicades als periòdics de Santa Ana, on la van començar a anomenar «la Sibil·la de Santa Ana». El 1914 va pronosticar la caiguda del kàiser d'Alemanya, Guillem II de Prússia, i l'entrada dels Estats Units d'Amèrica a la Primera Guerra Mundial.[3] D'ençà aquell moment el seu nom va adquirir relleu pels seus plantejaments feministes i l'esotèric de la seva figura.

Participació social[modifica]

A partir de 1913 va començar a publicar articles d'opinió en el Diario de Occidente, periòdic que circulava a la regió occidental d'El Salvador, on es va manifestar partidària de l'antiimperialisme, el feminisme i l'unionisme centreamericà, a més d'expressar el seu rebuig a la invasió nord-americana de Nicaragua. També va publicar poemes en diversos periòdics del país.

En 1919 va ser empresonada per criticar en una de les seves columnes l'alcalde de Atiquizaya i després, a Guatemala, va ser empresonada uns quants mesos sota l'acusació de col·laborar amb la planificació d'un cop d'estat.[3] En 1921 va publicar el llibre Escible. Aventures d'un viatge a Guatemala, on narrava el seu viatge a aquest país en els últims mesos del govern dictatorial de Manuel Estrada Cabrera. A més va publicar els llibres Inmortal, amores de loca (1925) i Payaso literario (1928). A la fi de la dècada dels anys 1920, va fundar i va dirigir el periòdic Redención femenina, on va expressar la seva postura en defensa dels drets ciutadans de les dones.[6]

Participació política[modifica]

El 1930, va intentar postular-se com a candidata a la presidència de la república d'El Salvador, encara que la legislació del país no reconeixia el dret al sufragi femení. La seva plataforma de govern incloïa el suport als sindicats, l'honradesa i la transparència en l'administració pública, la limitació de la distribució i consum d'aiguardent, el respecte per la llibertat de cultes i el reconeixement dels "fills il·legítims" (fills fora del matrimoni).[3] Es va iniciar un debat públic d'arguments jurídics i polítics a favor i en contra de la seva pretensió. Un dels defensors de la seva candidatura va ser el filòsof, mestre, escriptor i diputat Alberto Masferrer, que va escriure en el periòdic Pàtria:

 

« Prudencia Ayala defensa una causa justa i noble, que és el dret de la dona de ser electora i d'ocupar alts càrrecs. El seu programa de govern no és inferior en claredat, sentit pràctic i senzillesa al dels altres candidats que es prenen més seriosament.[7] »

Finalment, la seva sol·licitud per a ser candidata va ser rebutjada per la Cort Suprema de Justícia, però el debat que va seguir al seu intent de postulació va impulsar el moviment feminista que va permetre que el dret al sufragi femení es reconegués el 1939, i que a la Constitució de 1950, sota l'aprovació del president Óscar Osorio, es donés reconeixement legal als drets de la dona a El Salvador.[8][9]

Defunció i homenatges pòstums[modifica]

Placa en honor de Prudencia Ayala, a San Salvador. Ayala es va convertir en la primera dona a declarar-se candidata per a la presidència d'un país de l'Amèrica Llatina.

Prudencia Ayala va morir l'11 de juliol de 1936, allunyada de la palestra política, però a prop del treball de masses i dels moviments socials. No es té constància de la seva participació en l'aixecament camperol de 1932, però es creu que va col·laborar amb els manifestants.[10] Al centre de San Salvador, a prop de la Catedral Metropolitana, una plaça de petita grandària porta el nom d'Ayala. En el lloc hi ha una placa que hi diu:

« Prudencia Ayala, salvadorenca de sang indígena, precursora de la lluita pels drets humans de la dona.[11] »

Hi ha diverses organitzacions que fan honor del seu nom, entre les quals destaca la Concertació Feminista Prudencia Ayala.[12]

El març de 2009, amb motiu del dia de la dona i en homenatge a Prudencia Ayala, es va representar l'obra de teatre Prudencia en tiempos de brujería.[13]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Henriquez Consalvi, Carlos «Prudencia Ayala, hija de la Centella» (en castellà). Revista Trasmallo ISSN 1817-5724, 2009.
  2. «Quién es Prudencia Ayala, la primera mujer en América Latina que aspiró a la presidencia de un país y a la que tildaron de loca» (en castellà). BBC News Mundo.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Diario Co Latino. «Prudencia Ayala, la luchadora incansable (El Salvador)» (en castellà), 2007. Arxivat de l'original el 26 de desembre de 2008. [Consulta: 26 octubre 2007].
  4. 4,0 4,1 Reyes, José Luis. «Prudencia Ayala, ‘hija de la centella’» (en castellà). Arxivat de l'original el 30 de setembre de 2007. [Consulta: 27 abril 2007].
  5. Benítez, Mariela. «Prudencia Ayala» (en castellà). Arxivat de l'original el 24 de novembre de 2015. [Consulta: 27 abril 2007].
  6. Lycos. «Prudencia Ayala». Arxivat de l'original el 1 de maig de 2007. [Consulta: 27 abril 2007].
  7. Instituto Salvadoreño para El Desarrollo de la Mujer. «Participación de las mujeres en el período de 1900 a 1989», 26-10-2007.
  8. Women's suffrage. «Central & South America Suffrage Timeline» (en anglès). [Consulta: 8 març 2014].
  9. CIC-UES. «Sufragismo y feminismo en El Salvador: visibilizando los aportes de las mujeres» (en castellà). Arxivat de l'original el 15 de maig de 2007. [Consulta: 27 abril 2007].
  10. Ministerio de Educación de la República de El Salvador. Historia de El Salvador, tomo II. San Salvador: MINED, 1994. 
  11. CIC-UES, María Luisa. «Prudencia Ayala o la conquista de la libertad».
  12. Concertación Feminista Prudencia Ayala. «Concertación Feminista Prudencia Ayala». [Consulta: 26 octubre 2007].
  13. «Asociación Escénica: Nuevo montaje "Prudecia, en tiempo de brujerías"» (en castellà). Escena X Teatro, 31-03-2009. [Consulta: 13 març 2021].

Bibliografia[modifica]

  • Ministerio de Educación de la República de El Salvador. Historia de El Salvador, tomo II. San Salvador: MINED, 1994. .