Pruner de Damasc

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPruner de Damasc
Prunus domestica subsp. domestica Modifica el valor a Wikidata
Zwetschge.JPG
Prunes de Damasc Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
GènerePrunus
EspèciePrunus domestica
SubespèciePrunus domestica subsp. domestica Modifica el valor a Wikidata
L.

El pruner de Damasc o la prunera de Damasc, dit també pruner damasquí/damascè, prunera damasquina/damascena, aranyoner major o prunera silvestre dóna prunes de color blava ombrívola. El seu fruit, de petit calibre, és ensucrat i acidulat, es consumeix assecat o en melmelada. Serveix també a confeccionar aiguardent.

Aquesta espècie és font de discòrdia entre els botànics. Per a la major part es tracta d'una subespècie de la prunera europea i la designen doncs per Prunus domestica subsp. insititia. Per a altres, es tracta d'una altra espècie : Prunus insititia.

Varietats[modifica]

Nombrosos sotacultivars de pruneres són branques de la prunera de Damasc :

  • el mirabellier
  • el damassinier
  • el quetschier
  • el prunier d'Ente
  • el prunier Sainte Catherine

Història[modifica]

La llegenda diu que els croats que van tornar derrotats de Damasc a Síria van tornar amb una varietat anomenada pruna de Damasc. Els criticaren llavors, dient que hi havien anat "per prunes", una expressió que significa "per poc" o fins i tot "per no res".

Champlain i els pares Recol·lectes van introduir la prunera de Damasc a Nova França al S. XVII. La seva cultura es va difondre en vorada del riu Sant Llorenç i d'ençà d'aquella època la mirabel, la Reina Clàudia, la damasc porpra i la vas damasc groga hi són molt populars.

A França, és el Senyor de Saffres que tornant de croada va portar pruneres dites pruneres grogues de Santa Catarina. Encara avui n'hi ha a Vitteaux.

A prop de Vitteaux, el poble molt antic de Prenois (el nom del qual ve de pruna) porta les prunes negres a l'escut i posseeix encara pruneres molt velles l'edat de les quals no se sap.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Colette Butet, « L’odyssée québécoise du prunier de Damas » (article acompanyat d'il·lustracions i de referències), Quatre-Temps, la revue des Amis du Jardin botanique de Montréal, ISSN 0820-5515, tardor del 2017, Vol. 41, N° 3, Pàg. 52-55.