Pseudomalaquita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralPseudomalaquita
Pseudomalachite-108714.jpg
Pseudomalaquita de la mina Tyrone, a Nou Mèxic (Estats Units)
Fórmula química Cu5(PO4)2(OH)4
Epònim Malaquita i pseudo-
Localitat tipus mina Virneberg (mina St Josephsberg), Rheinbreitbach, Linz am Rhein, Westerwald, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoria fosfats
Nickel-Strunz 10a ed. 8.BD.05
Nickel-Strunz 9a ed. 8.BD.05
Nickel-Strunz 8a ed. VII/B.11
Dana 41.4.3.1
Heys 19.2.5
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 4,47Å; b = 5,75Å; c = 17,05Å; β = 91,06°
Simetria 2/m - prismàtica
Color Blau verd, verd, verd fosc, verd-negre; verd a verd blavós en llum transmesa.
Macles en {100}.
Exfoliació imperfecte/justa - imperfecte en {010}.
Fractura desagregable, concoidal
Duresa 4 a 4,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blau verd
Diafanitat translúcida
Densitat 3,6 a 4,34 g/cm3 (mesurada); 3,95 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,791 nβ = 1,856 nγ = 1,867
Birefringència δ = 0,076
Angle 2V mesurat: 48°, calculat: 42°
Dispersió òptica r > v perceptible
Fluorescència cap
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1813
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La pseudomalaquita (del grec ψευδής que indica "falsedat" degut a la seva semblança amb la malaquita) és un mineral de la classe dels fosfats.[1]

Classificació[modifica]

La pseudomalaquita es troba classificada en el grup 8.BD.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (8 per a fosfats, arsenats, vanadats); B per a Fosfats, etc., amb anions addicionals, sense H2O i D per a amb només cations de grandària mitjana, (OH, etc.): RO4 = 2: 1; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 41.4.3.1 (41 per a fosfats anhidres, etc. que contenen hidroxil o halogen i 4 per a (AB)5(XO4)2Zq; 3 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]

Característiques[modifica]

La pseudomalaquita és un fosfat de fórmula química Cu5(PO4)2(OH)4. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 4,5. És soluble en àcids.[1]

Formació i jaciments[modifica]

S'ha descrit a la mina Virneberg, Rheinbreitbach, Westerwald, Renània-Palatinat, Alemanya.[1][2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Pseudomalachite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Barthelmy, Dave. «Pseudomalachite Mineral Data». [Consulta: 19 novembre 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Klaproth (1801) Ges. nat. Freunde Berlin, N. Schr.: 3: 304 (as Phosphorsaures Kupfer).
  • Karsten, D.L.G. (1808) Mineralogische Tabellen, Berlin. second edition: 64, 97 (as Phosphorkupfer).
  • Haüy, R.J. (1809) Tableau comparative des résultants de la cristallographie et de l’analyse chimique relativement à la classification des minéraux. Paris: 92 (as Cuivre phosphaté).
  • Hausmann, J.F.L. (1813) Handbuch der Mineralogie 3 volumes, Göttingen: 1035.
  • Glocker, E.F. (1831) Handbuch der Mineralogie, Nürnberg: 847 (as Phosphorocalcit).
  • Beudant, F.S. (1832), Trailé élémentaire de Minéralogie, second edition, 2 volumes: 2: 570 (as Ypoléime).
  • Breithaupt, A. (1832) Vollständige Characteristik etc. 2nd. Ed.: 45, 49 (as Ehlit, Prasin, Prasin-chalzit).
  • Bernhardi in: Glocker, E.F. (1839) Handbuch der Mineralogie, 2nd. edition, Nürnberg: 578 (as Lunnit).
  • Kühn (1844) Annalen der Chemie, Leipzig (Justus Liebig’s): 51: 125 (as Kupfer-diaspore).
  • Hermann (1846) Journal für praktische Chemie, Leipzig: 37: 178 (as Dihydrite).
  • Hermann (1846) Journal für praktische Chemie, Leipzig: 37: 184 (as Tagilith).
  • Heddle (1855) Philosophical Magazine and Journal of Science: 10: 39.
  • Field (1859) Gazzetta chimica italiana, Rome: 17: 225 (as Tagilite).
  • Breithaupt (1865) Berg.- und hüttenmännisches Zeitung, Freiberg, Leipzig (merged into Glückauf): 24: 301 (as Tagilite).
  • Schrauf (1880) Zeitschrift für Kristallographie, Mineralogie und Petrographie, Leipzig: 4: 1.
  • Lacroix, A. (1910) Minéralogie de la France et des ses colonies, Paris. 5 volumes: vol. 4: 433.
  • Goldschmidt, V. (1918) Atlas der Krystallformen. 9 volumes, atlas, and text: vol. 5: 173.
  • Larsen, E.S. (1921) The Microscopic Determination of the Nonopaque Minerals, First edition, USGS Bulletin 679: 68, 140 (as Tagilite).
  • Cesàro and Bellière (1922) Société géologique de Belgique, Liége, Annales: 45: 172.
  • Barth and Berman (1930) Chemie der Erde, Jena: 5: 22.
  • Hintze, Carl (1933) Handbuch der Mineralogie. Berlin and Leipzig. 6 volumes: 1 [4B]: 880, 1093, 1101.
  • Palache, C., Berman, H., & Frondel, C. (1951), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana, Yale University 1837-1892, Volume II. John *Wiley and Sons, Inc., New York, 7th edition, revised and enlarged, 1124 pp.: 799-801.
  • American Mineralogist (1977): 62: 1042-1048.
  • American Mineralogist (1981): 66: 176-181.
  • Braithwaite, R. S. W. and Ryback, G. (1994): Reichenbachite from Cornwall and Portugal. Mineral. Mag., 58, 449-454. [IR distinguishes from pseudomalachite]
  • Krivovichev, S.V., Zolotarev, A.A., Popova, V.I. (2016): Hydrogen bonding and structural complexity in the Cu5(PO4)2(OH)4 polymorphs (pseudomalachite, ludjibaite, reichenbachite): combined experimental and theoretical study. Structural Chemistry, 27, 1715-1723.
  • Wallerius (as Kupfergrün).
  • Guillemin, G. (1956b): Contribution à la minéralogie des arséniates, phosphates et vanadates de cuivre. II. Phosphates et vanadates. Bull. Soc. franç. Minéral. *Cristallogr., 79: 219-275.