Pseudomonas luteola
| Dades | |
|---|---|
| Tinció de Gram | gramnegatiu  |
| Soca | |
| Taxonomia | |
| Regne | Pseudomonadati |
| Fílum | Pseudomonadota |
| Classe | Gammaproteobacteria |
| Ordre | Pseudomonadales |
| Família | Pseudomonadaceae |
| Gènere | Pseudomonas |
| Espècie | Pseudomonas luteola Kodoma, et al., 1985 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Pseudomonas luteola és un patogen oportunista, trobat en entorns humits. Originalment assignada al gènere Chryseomonas, l'espècie va ser després assignada al gènere Pseudomonas.
Morfologia[modifica]
Pseudomonas luteola és un bacteri gramnegatiu, motil i aerobi. La seva motilitat és deguda a l'acció dels seus flagels. Són bacils d'una longitud de 0.8 a 2.5 μm.[2] Les colònies produeixen un pigment groc-taronja. La temperatura òptima pel seu creixement és 30 °C. Creix millor en agar amb cor suplementat amb 5% de sang de cavall.[3] És també capaç de créixer en TSA, Nutrient Agar, Mac Conkey o CASA Agar.[2]
Biosorció[modifica]
Pseudomonas luteola pot adsorbir certs metalls pesants com el Cr(VI) i l'Al(III).[4] Ambdós ions són trobats en aigües residuals industrials.[4] Aquests metalls són concretament l'objectiu de la soca P. luteola TEM05 en condicions relativament àcides (pH 4 i 5 per cada ió respectivament).[4] Els experiments van indicar una capacitat de biosorció màxima de 55.2 mg g-1 per l'Al(III) i 3.0 mg g-1 pel Cr(VI).[4]
Aquesta mateixa soca també produeix un exopolisacàrid (EPS) fet servir en l'adsorció de níquel i coure.[5] Per tal d'adsorbir Ni i Cu a nivells significatius, la -soca ha de ser immobilitzada en bordons d'alginat de calci. Amb aquesta millora, la gamma de capacitats d'adsorció màxima van de 45.87-50.81 mg g-1 i de 52.91-61.73 mg g-1, respectivament.[5]
Patogenicitat[modifica]
La forma patògena de Pseudomonas luteola és un sapròfit.[2] És un patogen oportunista que pot causar bacterèmia, meningitis, endocarditis de vàlvula prostètica i peritonitis en éssers humans i animals.[2] La majoria de soques són susceptibles a antibiòtics d'ampli espectre, com cefalosporines i ciprofloxacina.[3] Tanmateix, les infeccions associades amb els implants corporals són altament resistents, i les pròtesis infectades han de ser retirades si això és possible.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Anzai, Yojiro; Kudo, Yuko; Oyaizu, Hiroshi «The Phylogeny of the Genera Chryseomonas, Flavimonas, and Pseudomonas Supports Synonymy of These Three Genera». International Journal of Systematic Bacteriology, 47, 2, 1997, pàg. 249–51. DOI: 10.1099/00207713-47-2-249. PMID: 9103607.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Pseudomonas luteola a REGNUM PROKARYOTAE».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Chihab, Wafae; Alaoui, Ahmed S.; Amar, Mohamed «Chryseomonas luteola Identified as the Source of Serious Infections in a Moroccan University Hospital». Journal of Clinical Microbiology, 42, 4, 2004, pàg. 1837–9. DOI: 10.1128/JCM.42.4.1837-1839.2004. PMC: 387548. PMID: 15071064.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Ozdemir, G.; Baysal, S. H. «Chromium and aluminum biosorption on Chryseomonas luteola TEM05». Applied Microbiology and Biotechnology, 64, 4, 2004, pàg. 599–603. DOI: 10.1007/s00253-003-1479-0. PMID: 14605774.
- ↑ 5,0 5,1