Psicòstasi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Psicòstasi. Llibre dels morts d'Ani, 1275 aC

La psicòstasi (del grec psicostasia: pesar les ànimes) és un terme que es refereix al judici dels morts.[1]

Mitologia egípcia[modifica | modifica el codi]

Les ànimes dels difunts (ka) eren pesades, durant la psicòstasi, usant la "ploma de la veritat" que proporcionava Maat, la dea de la veritat i la justícia. Aquesta operació es pot veure a les imatges dels llibres dels morts que acompanyen les mòmies egípcies.

Si l'ànima, representada pel cor del difunt, pesava més que la ploma d'estruç, per causa dels seus pecats, era devorada per Ammit i Babi. Si l'ànima pesava menys, anava al paradís d'illes cobertes de canyes (Aaru). Aquesta operació era supervisada pels déus; Sòcares\Horus duia el mort fins davant Osiris; Anubis vigilava la balança, i Thot registrava el resultat del judici; els quatre fills d'Horus eren representats sobre una flor de lotus oberta, i Isis i Neftis, i darrere els déus del Més Enllà, i pels 42 jutges del Tribunal d'Osiris, encara que alguns aspectes poden variar d'un llibre dels morts a un altre, car no hi ha dos llibres iguals (vegeu: El judici d'Osiris).[1][2]

Cristianisme[modifica | modifica el codi]

Sant Miquel pesant una ànima. Obra del Mestre de Soriguerola conservada al MNAC

Als llibres de Job i de Daniel, de l'Antic Testament, es fa referència al pesament dels actes de les persones per mesurar si en el conjunt d'aquests actes predomina el bé o el mal (pecat).[3] També se'n parla a l'Apocalipsi d'Esdres.[4] Al llibre de l'Apocalipsi de Sant Joan diu que es jutjaran les ànimes.[1][5] Això es tradueix, en l'art cristià, en la representació de sant Miquel arcàngel pesant les ànimes, sovint formant part de representacions del Judici Final.[6]

Altres religions[modifica | modifica el codi]

La religió tradicional de Grècia, l'hinduisme, el budisme, l'islam i el zoroastrisme també inclouen la psicòstasi.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Rodríguez Santidrián, Pedro. «Psicostasía». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 353. ISBN 84-7838-400-6. 
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.193. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014]. 
  3. Rodríguez Peinado, 2012, p. 11-12.
  4. Rodríguez Peinado, 2012, p. 12.
  5. Apocalipsi 20:11-15
  6. Rodríguez Peinado, 2012, p. 13.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Rodríguez Peinado, Laura «La psicostasis» (en espanyol). Revista Digital de Iconografía Medieval, 4, 7, 2012, pàg. 11-20 [Consulta: 29 agost 2016].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]