Psiconàutica

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Il·lustració del Secret de la Flor Daurada, un llibre xinès d'alquímia i meditació.

El terme psiconàutiques (Del grec ψυχή psychē ["ànima", "esperit" o "ment"] i ψυχή naútēs ["mariner" o "explorador"] — "un mariner de l'ànima"[1]) es refereix a una metodologia per descriure i explicar els efectes subjectius dels estats alterats de la consciència, incloent aquells induïts per meditació o substàncies que alteren la ment, i a un paradigma de recerca on l'investigador per voluntat pròpia s'immergeix en un estat mental alterat per tal d'explorar les experiències acompanyants.[2]

El terme psiconàutica deriva del terme anterior psiconàuta, normalment atribuïda a l'autor Ernst Jünger per haver-lo utilitzat descrivint Arthur Heffter al seu assaig del 1970 a les seues experiències amb droga Annäherungen: Drogen und Rausch (literalment: "Aproximacions: Drogues i Inebriació").[1][3]

El psiquiàtra clínic Jan Dirk Blom descriu la psiconàutica com "l'exploració del psique mitjançant tècniques com els somnis lúcids, entrenament de les ones cerebrals, privació sensorial, i l'ús d'al·lucinògens o enteogens", i un psiconàuta com a qui "cerca fer una recerda de la seua ment utilitzant intencionadament estats alterats de consciència induïts" per a propòsits espirituals, científics o d'investigació.[1]

References[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Blom, Jan Dirk. A Dictionary of Hallucinations. Springer, 2009, p. 434. ISBN 978-1-4419-1222-0 [Consulta: 5 març 2010]. 
  2. Newcombe, Russell «Ketamine Case Study: The Phenomenology of a Ketamine Experience». Addiction Research & Theory, 16, 3, 2008, pàg. 209–215. DOI: 10.1080/16066350801983707 [Consulta: 5 març 2010].
  3. Jünger. «Psychonauten». A: Annaherungen: Drogen und Rausch, p. 430.  Cited in Taylor et al. The Encyclopedia of Religion and Nature. Thoemmes Continuum, 2005, p. 1312 [Consulta: 5 març 2010].