Psophocarpus tetragonolobus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPsophocarpus tetragonolobus modifica
Psophocarpus tetragonolobus Blanco2.293.png
Flors i fulles de la mongetera ploma modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuPhaseoleae
GènerePsophocarpus
EspèciePsophocarpus tetragonolobus modifica
(L.) D.C.
Nomenclatura
BasiònimDolichos tetragonolobus (en) Tradueix modifica

La mongeta ploma (Psophocarpus tetragonolobus), també coneguda com el mongeta Goa, mongeta de quatre vores, mongeta de Manila o mongeta de Maurici, és una planta tropical nativa de Nova Guinea de la família dels llegums.

Creix abundantment en països càlids i humits de l'equador, des de les Filipines i Indonèsia a Índia, Myanmar, Malàisia, Tailàndia i Sri Lanka. També és àmpliament coneguda, tot i que cultivada a petita escala al Sud-est asiàtic i Papua Nova Guinea.[1] La mongeta ploma és reconeguda per pagesos i consumidors de la regió asiàtica per la seva varietat d'usos, tant gastronòmics com medicinals. La mongeta ploma és rica en nutrients, i totes les parts de la planta són comestibles. Les fulles poden ser menjades com els espinac, les flors s'usen en amanides, els tubercles poden ser menjats crus o cuinats i les llavors es fan servir de manera similar a la soja. La mongeta ploma és una espècie poc utilitzada avui dia, però té el potencial d'esdevenir una espècie alimentària important amb múltiples usos en els tròpics d'Àsia, Àfrica i Amèrica llatina.[1]

La mongeta ploma és una espècie que pertany al gènere Psophocarpus, un gènere amb 6-9 espècie variades.[1] Les espècies del gènere Psophocarpus són herbes perennes[2] i s'enfilen als elements del seu voltant per la torsió de les seves tiges, tenen arrels tuberoses i tavelles amb vores serrades.[3]

Aspecte[modifica]

La planta de la mongeta ploma creix de forma ascendent fins a uns 3–4 m d'alçada. És doncs, generalment més alta i notablement més gran que la mongeta comuna. Tot i que és una herba perenne, pot ser cultivada com una planta anual. La tavella d'aquesta planta és generalment d'uns 15–22 cm (6–8.5 in) de llarg i té quatre lòbuls plans amb vores irregulars que recorden a una ploma. La pell d'aquestes és cerosa i la polpa parcialment translúcida a les baines joves. Quan la tavella és totalment madura, queda seca, es torna d'un color marró cendrós i s'obre per la meitat per alliberar les llavors. Les llavors són similars a les de la soja, tant en ús com en contingut nutritiu (d'un 29.8% a un 39% de proteïna).

Hi ha variació abundant en l'aspecte d'aquest gènere. La forma de les seves de fulles contempla una gamma de fulles, ovalades, deltoide, oval-lanceolades, lanceolades.[1] A més varien de color en diferents tonalitats de verd. Les flors són grans i d'un blau pàl·lid.

El color de tija és generalment verd, però pot variar de tonalitats o fins i tot de tons de morat.

El color de tavella també pot variar en una gama de colors crema, verd, rosa o porpra. La superfície exterior de la beina també varia de textures, segons el genotip, poden ésser llises o més aspres. La forma de la llavor és majoritàriament ronda, tot i que també se'n troben d'ovalades o rectangulars i el seu color varia en funció de factors ambientals i les condicions d'emmagatzematge,[1] podent ser blanques, de color crema, marró clar o més fosc. La forma de la seva arrel és d'aspectes diversos.

Consum humà i nutrició[modifica]

Un dels avantatges del la mongeta ploma és la seva versatilitat, ja que se'n poden aprofitar moltes parts diferents de la planta com a aliments.

Tavelles: Poden ser menjades tendres com a verdura cruixent crua o  cuinada.

Llavors: requereix una cocció d'unes 2–3 hores per destruir els inhibidors de la tripsina i l'hemaglutinina que inhibeixen la digestió.[4] A més, poden ser torrades com els cacauets i tenen un valor nutritiu comparable a les llavors de soia, amb una mitja d'aproximadament un 35% proteïna i un 17% de greixos.

Arrels: poden ser menjades crues o cuites. Són riques en proteïnes (vora un 20%), un percentatge molt més alt que altres arrels comestibles, .[4]

Fulles i Flors: s'usen crues i cuites i també tenen un contingut de proteïna alt, del 10 al 15%.[4]

Germinació[modifica]

La mongeta ploma és una planta autopolinitzadora però mutacions i encreuaments ocasionals, poden produir variacions en l'espècie.[1] En climes tropicals no és necessari el pretractment de les seves llavors, però l'escarificació d'aquestes ha mostrat un increment en l'índex de germinació.[1] Un remull de les llavors també augmenta la velocitat de germinació, de fet, és habitual i pot fer-se conjuntament amb l'escarificació. Sota condicions ambientals naturals, s'ha descrit que les plàntules emergeixen entre 5–7 dies.[1]

Segons els registres la planta pot créixer tan ràpida o més que altres llegums, inclosa la soia.[16] Hi ha un període de 40 a 140 dies de germinació des de la sembra a la floració.[1] La beina assoleix la seva longitud plena i pot ser collida per utilitzar com a verdura 2 setmanes després de la pol·linització. Tres setmanes després de la pol·linització, la tavella esdevé fibrosa i després sis setmanes és el moment de recol·lectar les llavors madures.[3] El desenvolupament de tubèrcul i la producció de flors depenen del genotip i de factors mediambientals. Algunes varietats de sophocarpus tetragonolobus no produeixen arrels tuberoses.[1] I com a planta tropical, només florirà quan la longitud de dia sigui més curta de 12 hores, encara que s'han observat algunes varietats independents d'aquest factor.[1][5] Totes les varietats de mongeta ploma creixen en forma de parra i han de créixer sobre un suport. Alguns exemples de sistemes de suport inclouen: creixement contra parets exteriors de cases, cabanes, edificis; agafant-se contra arbres perennes més grans; estaques verticals; i altres estructures fetes amb posts i cables.[1]

A causa del lent creixement de les primeres etapes del creixement, és susceptible a la competència d'altres herbes durant les 4 a 6 primeres setmanes, pel que és molt important d'eliminar les males herbes.[1] Khan (1982) recomana eixarcolar a mà o amb una arada estirada per un animal un parell de cops abans d'instal·lar el sistema de suport de les mongeteres.[1]

Pot esser cultivada sense adobs, ja que en tractar-se d'una lleguminosa, tenen bacteris als nòduls de les arrels que fixen el nitrogen i en permet a la planta l'absorció.[3] Els factors que influeixen en aquesta fixació de nitrogen inclouen: la soca de bacteris Rhizobium, les interaccions entre la soca i el genotip de l'amfitrió, els nutrients disponibles i el pH del sòl.[1]

Clima[modifica]

S'ha observat que s'adapta bé al clima dels tròpics equatorials.[1] Creix en climes càlids i prefereix la humitat, però és una planta adaptable. La producció de les beines és òptima en climes humits, però l'espècie és susceptible a estrès hídric i a inundacions.[1] La temperatura ideal de creixent és d'uns 25 °C,[1] temperatures més baixes causen la supressió de la germinació, i temperatures extremadament altes van en detriment de les collites.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 Winged Producció de mongeta en els Tròpics.
  2. Botànica econòmica. 31 (2): 180–188. doi:10.1007/bf02866589. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Consell
  4. 4,0 4,1 4,2 El winged mongeta : una collita de proteïna alta pels tròpics : informe d'un plafó ad hoc del Comitè Aconsellable damunt Innovació de Tecnologia.
  5. ProductCode=s407