Psoralèn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicPsoralèn
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular186,032 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
siscla, Glehnia littoralis, figuera, lletimó, Prangos lipskyi, ruda vera, Dorstenia bryoniaefolia, Brosimum gaudichaudii, Heracleum mantegazzianum, Cullen drupaceum, api, Zanthoxylum americanum, Hoita macrostachya, Orbexilum onobrychis, Otholobium glandulosum, trèvol pudent, julivert, Pediomelum canescens, Cullen corylifolium, Orbexilum lupinellum, fonoll, api bord, Ruta pinnata, Haplophyllum patavinum, xirivia, Heracleum maximum, Tetradium daniellii, Heracleum persicum, Coronilla scorpioides, Angelica lucida, Thamnosma texana, Dictamnus dasycarpus, Ashitaba, Skimmia laureola, Ficus erecta var. beecheyana, Ruta corsica, Dystaenia takeshimana, Angelica dahurica, Peucedanum ruthenicum, Dorstenia psilurus, Prionosciadium thapsoides, poma de closca, Hymenidium densiflorum, Peucedanum japonicum, Cullen plicatum, Ficus pumila, Dorstenia excentrica, Dorstenia lindeniana, poncem, Dorstenia prorepens, Phebalium clavatum, Prangos tschimganica, Dorstenia elliptica, Heracleum lehmannianum, Seseli asperulum, Dorstenia heringeri, Coronilla vaginalis, Angelica pubescens, Heracleum grandiflorum, Melicope borbonica, Decatropis bicolor, Mitracarpus hirtus, Diplotaenia damavandica, Chinese parsnip, Trichocline sinuata, Brachyclados megalanthus, Heracleum leskovii, Amyris diatrypa, Amyris lineata, Angelica japonica, Zanthoxylum zanthoxyloides, Angelica shikokiana, Trichocline caulescens, Brosimum acutifolium, Cryptocarya obovata, Ferulago lutea, Dorstenia bahiensis, Dorstenia barnimiana, Dorstenia contrajerva, Dorstenia drakena, Zanthoxylum mayu, Ficus hirta, Angelica gmelinii, Cullen tomentosum, Bituminaria morisiana, Dorstenia convexa, Dorstenia foetida, Fatoua pilosa, Feroniella lucida, Melicope barbigera, Tithonia diversifolia, Zanthoxylum beecheyanum, Aconitum habaense, Ficus simplicissima, Aconitum tanguticum, Zanthoxylum flavum, Ruta chalepensis, sicòmor, Zanthoxylum spinosum, Orbexilum lupinellus, Cullen obtusifolium, Heracleum lanatum, pastanaga, Rhadinothamnus rudis, Cullen cinereum, Psoralea leucantha, Cullen lachnostachys, Cullen pustulatum, Bituminaria plumosa, Coronilla viminalis, Coronilla glauca, Psoralea subacaulis, Fatoua villosa, Prangos uloptera, Cullen corylifolia, herba de l’Esperit Sant, Leionema ambiens, Rhadinothamnus anceps, Hijmania turbinata, moràcies i Dorstenia brasiliensis Modifica el valor a Wikidata
Rolantihelmíntic i photosensitizer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₁₁H₆O₃ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C1=CC(=O)OC2=CC3=C(C=CO3)C=C21 Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

El psoralèn[1] és un compost que de la família de la furanocumarina amb fórmula C11H₆O₃. Està estructuralment relacionada amb la cumarina per l'addició d'un anell de furan, i pot ser considerat com un derivat de la umbel·liferona. El psoralèn se sintetitza de manera natural en les llavors de Psoralea corylifolia, així com en les de Ficus carica, l'api, el julivert i Zanthoxylum. És abastament emprat, acompanyat de radiació UV en el tractament de la psoriasi, èczema, vitiligen, i limfoma de cèl·lules T cutani. Moltes furocumarines són extremadament tòxiques per a la fauna piscícola, i per això s'han fet servir en rierols d'Indonèsia para capturar peixos.

Fonts vegetals[modifica]

Psoralea corylifolia, planta del nom genèric de la qual en derivà el nom del compost. Actualment llur nom científic és Cullen corylifolium

La figuera comuna és probablement la font més abundant de psoralens. També hom troba petites quantitats en les espècies Ammi visnaga, Pastinaca sativa, Petroselinum crispum, Levisticum officinale, Foeniculum vulgare, Daucus carota, Psoralea corylifolia i Apium graveolens.[2]

Aplicacions[modifica]

El psoralèn és un mutagen i s'utilitza per a aquest propòsit en la investigació de biologia molecular. El psoralèn s'intercala en l'ADN i en exposar-lo a la radiació ultraviolada (UVA) pot formar monoaductes i enllaços creuats intercatenaris (ICL) covalents amb timines, preferentment en llocs 5'-TPA en el genoma, induint l'apoptosi.

La teràpia amb psoralèn més UVA (PUVA) pot usar-se per tractar trastorns hiperproliferatius de la pell com la psoriasi i certs tipus de càncer de pell.[3] Malauradament el tractament PUVA per ell mateix comporta un major risc de desenvolupar càncer de pell.[4]

Un ús important del psoralèn és en el tractament amb PUVA per problemes de la pell com la psoriasi i (en menor mesura) l'èczema i el vitiligen. Això aprofita l'alta absorbància UV del psoralèn. El psoralèn s'aplica primer per sensibilitzar la pell, després s'aplica la llum UVA per mitigar el problema de la pell. El psoralèn també s'ha recomanat per tractar l'alopècia.[5] Els psoralens també són emprats en la fotofèresi, on es barregen amb els leucòcits extrets abans d'aplicar la radiació UV.

Malgrat les propietats fotocarcinogèniques del psoralèn,[6][7] es va usar com activador del bronzejat en protectors solars fins al 1996.[8] Els psoralens s'utilitzen en els acceleradors de bronzejat, ja que el psoralèn augmenta la sensibilitat de la pell a la llum. Alguns pacients han tingut pèrdua severa de la pell després de prendre el sol amb activadors de bronzejat que contenen psoralèn.[9] Els pacients amb un color de pell més clar pateixen quatre vegades més de les propietats generadores de melanoma dels psoralens que aquells amb pell més fosca.[8] Els efectes secundaris a curt termini del psoralèn inclouen nàusees, vòmits, eritema, pruïja, xerosi, dolor a la pell a causa del dany fototòxic del nervi dèrmic i poden causar neoplàsies malignes cutànies i genitals de la pell.[10]

Un ús addicional per psoralens optimitzats és per a la inactivació de patògens en productes sanguinis. L'amino-psoralèn sintètic, amotosalen HCl, s'ha desenvolupat per a la inactivació de patògens infecciosos (bacteris, virus, protozous) en els components sanguinis de plaquetes i plasma preparats per al suport transfusional dels pacients. Abans de l'ús clínic, les plaquetes tractades amb amotosalen s'han provat i s'ha trobat que no són carcinogèniques quan s'usa el model estàndard de ratolí p53 knockout.[11] La tecnologia actualment s'usa de forma rutinària en certs centres de sang europeus i ha estat aprovada recentment en els EUA.[12][13][14][15]

Estructura[modifica]

L'estructura del psoralèn es va deduir originalment identificant els productes de les seves reaccions de degradació. Exhibeix les reaccions normals de la lactona de la cumarina, com l'obertura de l'anell per àlcali per donar un àcid cumarínic o un derivat d'àcid cumàric. El permanganat de potassi causa l'oxidació de l'anell de furan, mentre que altres mètodes d'oxidació produeixen àcid furan-2,3-carboxílic.

Estructures de l'angelicina, xantotoxina, bergaptèn y nodekenetina
Estructures de l'angelicina, xantotoxina, bergaptèn y nodekenetina

L'angelicina és un isòmer del psoralèn i la majoria de les furocumarines es poden considerar com a derivats de psoralèn o angelicina. Alguns derivats importants del psoralèn inclouen la imperatorina, la xantotoxina, el bergaptèn y la nodakenetina.

Biosíntesi[modifica]

El psoralèn es biosintetitza a partir de la umbeliferona, una cumarina derivada de la ruta dels fenilpropanoides, a partir de l'⁣aminoàcid aromàtic tirosina, en la ruta de l'àcid shikímic.

Considerant-la biosíntesi a partir de la cumarina, la ruta consisteix en les següents etapes:[16]

a) Prenilació de l'anell aromàtic: El pirofosfat de dimetilal·lil (DMAPP) forma un intermediari electrofílic, que reacciona amb l'anell aromàtic activat en orto per l'hidroxil fenòlic de la cumarina, en una reacció similar a l'⁣alquilació de Friedel-Crafts. El producte és un o-isopentenil (anomenat "prenil") fenol. En el cas de la umbeliferona, el producte s'ha identificat com desmetilsuberosina.
b) Endociclació heterocíclica oxidativa: El carboni vinílic disubstituit de substituent prenil és oxidat amb oxigen per formar un alcohol, i la seva posició vinílica veïna s'activa com electròfil, on l'hidroxil fenòlic s'addiciona de manera que es forma un anell dihidrobenzofuranoïde. El product d'aquesta etapa s'anomena marmesina. Aquesta reacció és catalitzada per una monooxigenasa depenent de citocrom P450 i NADH com a coenzim.
c) Escissió oxidativa: La ruptura oxidativa amb oxigen del substituent isopropil de l'anell difuranoide de la marmesina produeix acetona i una insaturació que aromatitza a l'anell furanoide. En aquesta etapa es forma el psoralèn pròpiament dit. Aquesta etapa és duta a terme per una segona monooxigenasa dependent de citocrom P450. Es postula que el mecanisme és radicalari.
Biosíntesi del psoralèn i la bergamotina

Referències[modifica]

  1. ↑ «Resultats per a la cerca "psoralèn" dins totes les àrees temàtiques». TERMCAT, Centre de Terminologia 2020. [Consulta: 17 abril 2020].
  2. ↑ Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases (on line)
  3. ↑ «Mismatch repair participates in error-free processing of DNA interstrand crosslinks in human cells». EMBO Rep., 6, 6, juny 2005, pàg. 551–7. DOI: 10.1038/sj.embor.7400418. PMC: 1369090. PMID: 15891767.
  4. ↑ «The benefits and risks of long-term PUVA photochemotherapy». Dermatol Clin, 16, 2, abril 1998, pàg. 227–34. DOI: 10.1016/S0733-8635(05)70005-X. PMID: 9589196.
  5. ↑ «Alopecia Areata: Psoralen With Ultraviolet A Light (PUVA) Therapy-Topic Overview» (en anglès). WebMD.
  6. ↑ «5-Methoxypsoralen, an ingredient in several suntan preparations, has lethal, mutagenic and clastogenic properties». Nature, 285, 5, 1980, pàg. 407–9. DOI: 10.1038/285407a0. PMID: 6991953.
  7. ↑ «5-Methoxypsoralen, the melanogenic additive in suntan preparations, is tumorigenic in mice exposed to 365 nm UV radiation». Carcinogenesis, 2, 1981, pàg. 121–7. DOI: 10.1093/carcin/2.2.121. PMID: 7273295.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Should subjects who used psoralen suntan activators be screened for melanoma?». Annals of Oncology, 8, 5, 1997, pàg. 435–7. DOI: 10.1023/A:1008205513771. PMID: 9233521.[Enllaç no actiu]
  9. ↑ «Psoralens used for cosmetic sun tanning: an unusual cause of extensive burn injury». Burns, 22, 8, desembre 1996, pàg. 633–5. DOI: 10.1016/S0305-4179(96)00028-9. PMID: 8982544.
  10. ↑ Shenoi, Shrutakirthi D.; Prabhu, Smitha; Indian Association of Dermatologists, Venereologists and Leprologists «Photochemotherapy (PUVA) in psoriasis and vitiligo». Indian Journal of Dermatology, Venereology and Leprology, 80, 6, novembre 2014, pàg. 497–504. DOI: 10.4103/0378-6323.144143. ISSN: 0973-3922. PMID: 25382505.
  11. ↑ Ciaravino V, McCullough T, Dayan AD: Pharmacokinetic and toxicology assessment of INTERCEPT (S-59 and UVA treated)platelets. Human Exp Toxicol 2001;20:533–550
  12. ↑ Osselaer; etal «Universal adoption of pathogen inactivation of platelet components: impact on platelet and red blood cell component use». Transfusion, 49, 2009, pàg. 1412–1422. DOI: 10.1111/j.1537-2995.2009.02151.x. PMID: 19389022.
  13. ↑ Cazenave; etal «An active hemovigilance program characterizing the safety profile of 7,483 transfusions with plasma components prepared with amotosalen and UVA photochemical treatment». Transfusion, 50, 2010, pàg. 1210–1219. DOI: 10.1111/j.1537-2995.2009.02579.x.
  14. ↑ [enllaç sense format] http://www.fda.gov/NewsEvents/Newsroom/PressAnnouncements/ucm427111.htm
  15. ↑ [enllaç sense format] http://www.fda.gov/NewsEvents/Newsroom/PressAnnouncements/ucm427500.htm
  16. ↑ Dewick, P.M.. Medicinal Natural Products: A Biosynthetic Approach. 3rd. Wiley, 2009, p. 164–5. ISBN 0-471-49641-3. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Psoralèn&oldid=30850965»