Ptolemeu XI Alexandre II

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPtolemeu XI Alexandre II
Ptolemaeus XI.png
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Πτολεμαῖος Ἀλέξανδρος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 105 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort80 aC Modifica el valor a Wikidata (24/25 anys)
Alexandria (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortTraumatisme Modifica el valor a Wikidata
Faraó
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolFaraó (79 aC–79 aC) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Ptolemaica Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBerenice III Modifica el valor a Wikidata
ParesPtolemeu X Alexandre I Modifica el valor a Wikidata i Cleòpatra V Selene Modifica el valor a Wikidata
GermansCleòpatra V Modifica el valor a Wikidata

Double crown.svg Modifica el valor a Wikidata

Ptolemeu XI Alexandre II (en grec antic Πτολεμαῖος Αλέξανδρος) (abans del 103 aC-80 aC) fou rei d'Egipte per menys d'un mes l'any 80 aC. Formava part de la Dinastia Ptolemaica.

Era fill de Ptolemeu X Alexandre I. La seva àvia Cleòpatra IV el va enviar a l'illa de Cos cap a l'any 102 aC probablement per seguretat (en aquell moment temia una victòria de Ptolemeu IX Làtir o una aliança de Làtir i Alexandre I contra ella) i va romandre a l'illa fins al 88 aC quan Mitridates VI Eupator la va conquerir. El rei del Pont el va tractar amb distinció i se'l va emportar a la seva cort, però el jove príncep, quan va poder, es va escapar, se'n va anar al camp de Sul·la al que va acompanyar a la tornada a Roma, on va viure fins al 80 aC.

El març d'aquell any va morir Làtir i va deixar el tron a la seva filla Berenice III Cleòpatra, reconeguda per l'exèrcit i els notables d'Alexandria. Sul·la, llavors dictador de Roma i amb el qual s'havia fet molt amic, el va nomenar rei d'Egipte per decret i el va enviar a Egipte on es va pactar que la reina l'associaria al tron i es casaria amb ella, enllaç que va tenir lloc només arribar al país. Al cap de 19 dies Alexandre va fer assassinar a la seva dona, però això va provocar la revolta dels alexandrins que van acorralar al rei en un gimnàs i el van matar.

En el seu testament deixava el regne a Roma. Trogus Pompeius diu que va ser expulsat del país per la revolta dels alexandrins, però no hi va morir i se suposa que seria després quan va redactar el testament, però totes les altres fonts estan d'acord que va morir a la revolta i el testament s'ha volgut atribuir a un altre Alexandre o fins i tot al seu pare (que no hauria mort a la batalla de Xipre el 88 aC sinó que s'hauria amagat fins a l'any 65 aC).[1]

Referències[modifica]

  1. Ptolemaeus X a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 596
Precedit per:
Berenice III Cleòpatra
Ptolemeus Succeït per:
Ptolemeu XII Auletes