Publi Furi Medul·lí Fus

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPubli Furi Medul·lí Fus
 Senador romà 


 Cònsol de la República Romana 

Biografia
Naixement segle VI aC
Roma
Mort segle V aC
Causa de mort Mort en combat
Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana
Modifica dades a Wikidata

Publi Furi Medul·lí Fus (Publius Furius Medullinus Fusus) fou un magistrat romà.

Fou cònsol el 472 aC i es va oposar a la rogatio presentada per Voleró Publili, tribú de la plebs, per la qual els tribuns de la plebs serien escollits en endavant pels comicis tribunats en lloc de pels comicis centuriats.

Consolat[modifica]

L'any 472 aC fou escollit cònsol, juntament amb Luci Pinari Mamercí Ruf.[1] Sota el seu consolat, el tribú de la plebs Voleró Publili va proposar una llei, la Lex Publilia Laetoria que proposava deixar la funció d'escollir els tribuns als comicis tribunats,[1] esperant així excloure els patricis i els seus clients del vot i també privar-los d'influir sobre el resultat de l'escrutini.[2][3][4]

Durant el seu consolat, fou executada una vestal anomenada Orbinia, o Sunia, condemnada a mort per no haver respectat els seus vots com a sacerdotessa del culte a Vesta.[5][6]

Segons Marc Terenci Varró, els dos cònsols van ser autors d'una llei, la Lex Pinaria Furia de mense intercalari, que proposava la intercalació[7] per compensar els desplaçaments resultants d'un calendari basat en cicles lunars, afegint dies intercalats. És possible que la llei tingués intenció de transformar progressivament el calendari romà de base lunar cap a un calendari lunisolar amb una intercalació especial de 22 dies.[5]

Final de la carrera política[modifica]

El 467 aC, un any després d'haver conquerit als volscs la ciutat marítima d'Antium, els romans hi van fundar una colònia. Fus juntament amb Quint Capitolí Barbat i Aule Virgini Tricost Celiomontà II van ser els encarregats de distribuir les terres als colons.[8][9][10]

El 464 aC fou llegat sota les ordres del seu germà Espuri Furi Medul·lí Fus, i el va acompanyar a la guerra contra els eques. Els romans foren assetjats, on havien acampat, i Fus es va trobar aïllat amb els seus soldats després d'haver provat d'escapar. Tots ells van morir.[11][12][13]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Broughton, 1951, p. 29.
  2. Broughton, 1951, p. 30.
  3. Titus Livi, "Ab Urbe condita", II, 56
  4. Dionís d'Halicarnàs, "Rhōmaikē archaiologia", IX, 40-42
  5. 5,0 5,1 King, 2006, p. 27.
  6. Dionís d'Halicarnàs, "Rhōmaikē archaiologia", IX, 40.3.4
  7. Macrobi, "Saturnalia", I, 134
  8. Titus Livi, "Ab Urbe condita", III, 1
  9. Dionís d'Halicarnàs, "Rhōmaikē archaiologia", IX, 59
  10. De Haas, 2011, p. 11.
  11. Titus Livi, "Ab Urbe condita", III, 5-6.11
  12. Dionís d'Halicarnàs, "Rhōmaikē archaiologia", IX, 63.5-6
  13. Broughton, 1951, p. 34.

Bibliografia[modifica]

  • Broughton, T. Robert S.. "The Magistrates of the Roman Republic", volum I. Nova York: The American Philological Association, col. Philological Monographs, nº XV, 1951. 
  • De Haas, Tymon C. A.. "Fields, Farms and Colonists : Intensive Field Survey and Early Roman Colonization in the Pontine Region, Central Italy". Barkhuis, 2011. 
  • King, Richard Jackson. "Desiring Rome : Male Subjectivity and Reading Ovid's Fasti". Ohio State University Press, 2006.