Publi Licini Cras Dives II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Publi Licini Cras Dives (Publius Licinius M. F. P. N. Crassus Dives) fou germà del pretor Marc Licini Cras (Marcus Licinius Crassus) i pare del triumvir Cras.

Com a magistrat (probablement edil curul) va proposar la Lex Licinia que prohibia la despesa excessiva i la golafreria en els banquets; la seva data exacta no es coneix però ja és esmentada pel poeta Lucini el 97 aC, any en què Cras Dives era cònsol i probablement cal datar-la vers el 99 aC o poc abans. La llei va tenir el suport del senat romà que va emetre un decret per la seva entrada en vigor immediatament inclòs abans de ser aprovada pel poble. La llei fou derogada a proposta de Duroni el 98 aC. Durant el seu període d'edil també va proposar una llei per limitar l'extravagància dels jocs que havien esdevingut massa grans i prevenir la prodigalitat.

Durant el seu consolat (97 aC) es va prohibir un ritus monstruós (segons Plini) que s'havia imposat darrerament, i es va emetre un decret ordenant "no homo immolaretur".

El 96 aC va anar a la seva província d'Hispània Ulterior on va restar alguns anys i va tornar el 93 aC celebrant un triomf per les seves victòries sobre els lusitans.

A la guerra social el 90 aC fou llegat de Luci Juli Cèsar i al 89 aC fou el seu col·lega com a censor i va incloure a noves tribus de llatins i italians que havien estat recompensades amb la ciutadania romana per la seva fidelitat a la República.

A la guerra civil que va seguir una mica després va prendre partit per Sul·la i els aristòcrates. Quan Gai Mari i Luci Corneli Cinna es van fer amb el poder a Roma, van executar Cras Dives.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Plutarc. Plutarch's Lives. vol.6 (en anglès), 1801, p. 352.