Publi Licini Cras Dives Mucià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPubli Licini Cras Dives Mucià
Nom original (la) Publius Licinius Crassus Mucianus
Biografia
Naixement (la) Publius Mucius Scaevola
180 aC
Mort 130 aC (49/50 anys)
Causa de mort Mort en combat
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

131 aC – 131 aC
Juntament amb: Luci Valeri Flac

  Edil romà 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana tardana
Família
Fills Q1642952 Tradueix
Licínia
Publius Licinius Crassus Dives Tradueix
Pare Publi Muci Escevola
Germans Publi Muci Escevola
Modifica les dades a Wikidata

Publi Licini Cras Dives Mucià (en llatí Publius Licinius Crassus Dives Mucianus) va ser un cònsol romà i Pontífex Màxim.

Era fill de Publi Muci Escevola que va ser cònsol l'any 175 aC i germà de Publi Muci Escevola que ho va ser l'any 133 aC. Va ser adoptat probablement per Publi Licini Cras el fill del cònsol de l'any 205 aC Publi Licini Cras Dives.[1]

Ciceró diu que va ser candidat a edil i ho devia arribar a ser com a part del seu cursus honorum.

El 131 aC va ser cònsol i Pontífex Màxim. Com a Pontífex va prohibir al seu col·lega Luci Valeri Flac, que era Flamen Martialis, de prendre el comandament contra Aristònic de Pèrgam, i li va imposar una multa per no respectar els ritus sagrats. El poble li va pagar la multa, però també el va obligar a acceptar les ordres del Pontífex Màxim.

Va ser ell mateix, al que es podien aplicar les mateixes objeccions, el que va dirigir la campanya contra Aristònic, però la campanya va resultar desafortunada i va ser derrotat a Leucae i capturat en la seva fugida entre Elaea i Esmirna. Per evitar ser capturat viu va ferir a un traci de l’exèrcit d’Aristònic que com a reacció el va matar. Segons Titus Livi va ser el primer Pontífex Màxim que va sortir a lluitar fora d’Itàlia, però queda constància que Escipió Nasica ho havia fet abans, l'any 133 aC i va ser justament Cras Dives Mucià qui el va succeir en el pontificat.

El seu cos va ser enterrat a Esmirna i el seu cap es va enviar a Aristònic que l’any següent va ser derrotat per Perpenna i executat a Roma. Ciceró l’esmenta com a gran orador i jurista i Aule Gel·li,[2] citant altres autors, diu que tenia cinc grans qualitats

« quod esset ditissimus, quod nobilissimus, quod eloquentissimus, quod jurisconsultissimus, quod pontifex maximus »

La seva filla Licínia Major es va casar amb Gai Sulpici Servi Galba fill de Servi Sulpici Servi Galba (cònsol el 144 aC); l’altra filla, Licínia Menor, va ser l’esposa de Gai Semproni Grac.

Era un bon orador però Ciceró diu que inferior a Publi Sulpici Galba. Va ser eminent com a jurista i parlava diferents dialectes del grec i a Àsia Menor dictava els decrets en el dialecte corresponent.[3]

Referències[modifica]

  1. Encylopedia Britannica (en anglès). vol.6. Encyclopedia Britannica, p. 703. ISBN 0852291736. 
  2. Aule Gel·li. Les nits àtiques I,13
  3. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 873-874.