Publi Licini Cras Dives Mucià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPubli Licini Cras Dives Mucià
Mort 130 aC
Ocupació polític i militar
Modifica dades a Wikidata

Publi Licini Cras Dives Mucià (llatí: Publius Licinius Crassus Dives Mucianus) fou fill de Publi Muci Escevola que fou cònsol el 175 aC i germà de Publi Muci Escevola que fou cònsol el 133 aC. Fou adoptat probablement per Publi Licini Cras el fill del cònsol del 205 aC Publi Licini Cras Dives.[1]

Ciceró diu que fou candidat a edil i ho devia arribar a ser com a part del cursus honorum.

El 131 aC fou cònsol i Pontífex Màxim. Com a Pontífex va prohibir al seu col·lega Luci Valeri Flac, que era Flamen Martialis, de prendre el comandament contra Aristònic de Pèrgam, i li va imposar una multa per no respectar els ritus sagrats; el poble li va pagar la multa, però també es va decantar per l’obediència a les ordres del Pontífex Màxim.

Fou ell mateix, al que es podien aplicar les mateixes objeccions, el que va dirigir la campanya contra Aristònic, però la campanya fou desafortunada i fou derrotat a Leucae i capturat en la seva fugida entre Elaea i Esmirna; per evitar ser capturat viu va ferir a un traci de l’exèrcit d’Aristònic que com a reacció el va matar. Segons Tit Livi fou el primer Pontífex Màxim que va sortir a lluitar fora d’Itàlia, però queda constància que Escipió Nasica ho havia fet abans el 133 aC i fou justament Cras Dives Mucià qui el va succeir en el pontificat.

El seu cos fou enterrat a Esmirna i el seu cap fou enviat a Aristònic que l’any següent fou derrotat per Perpenna i executat a Roma. Ciceró l’esmenta com a gran orador i jurista i Gel·li, citant altres autors, diu que tenia cinc grans qualitats

« quod esset ditissimus, quod nobilissimus, quod eloquentissimus, quod jurisconsultissimus, quod pontifex maximus »

La seva filla Licínia Major es va casar amb Gai Sulpici Servi Galba fill de Servi Sulpici Servi Galba (cònsol el 144 aC); l’altra filla, Licínia Menor, fou l’esposa de Gai Semproni Grac.

Fou un bon orador però Ciceró diu que inferior a Publi Sulpici Galba. Fou eminent com a jurista i parlava amb diferents dialectes del grec i a Àsia emetia els decrets en el dialecte corresponent.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ↑ Encylopedia Britannica (en anglès). vol.6. Encyclopedia Britannica, p. 703. ISBN 0852291736. 
Vegeu aquesta plantilla
Pontífexs màxims
 509 aC: C. Papirius  460 aC: Q. Furius  431 aC: A. Cornelius Cossus  420 aC: M. Folius  397 aC: Sp. Minucius Augurinus  390 aC: M. Fabius Vibulanus 390 aC: M. Fabius Ambustus  332 aC: P. Cornelius Calussa  304 aC: P. Cornelius Scipio Barbatus  254 aC: Tib. Coruncanius  243 aC: L. Caecilius Metellus  221 aC: L. Cornelius Lentulus Caudinus 213 aC: M. Cornelius Cethegus 212 aC: P. Licinius Crassus Dives 183 aC: C. Servilius 180 aC: M. Aemilius Lepidus 150 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Corculum 141 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Serapio 132 aC: P. Licinius Crassus Dives Mucianus 130 aC: P. Mucius Scaevola 114 aC: L. Caecilius Metellus Delmaticus  103 aC: Cn. Domitius Ahenobarbus  89 aC: Q. Mucius Scaevola  81 aC: Q. Caecilius Metellus Pius 63 aC: C. Iulius Caesar 57 aC: C. Scribonius Curio 44 aC: M. Aemilius Lepidus 12 aC: Imperator Caesar Augustus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Publi_Licini_Cras_Dives_Mucià&oldid=18547391»