Publi Licini Cras Dives Mucià
| Nom original | (la) Publius Licinius Crassus Mucianus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (la) Publius Mucius Scaevola 180 aC |
| Mort | 130 aC (49/50 anys) |
| Causa de mort | Mort en combat |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Cònsol romà | |
| 131 aC – 131 aC Juntament amb: Luci Valeri Flac | |
| Edil romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític de l'antiga Roma i Ancient Roman Military Personnel (en)  |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Fills | Licinia (en) Licínia Publius Licinius Crassus Dives (en) |
| Pare | Publi Muci Escevola |
| Germans | Publi Muci Escevola |
Publi Licini Cras Dives Mucià (en llatí Publius Licinius Crassus Dives Mucianus) va ser un cònsol romà i Pontífex Màxim.
Era fill de Publi Muci Escevola que va ser cònsol l'any 175 aC i germà de Publi Muci Escevola que ho va ser l'any 133 aC. Va ser adoptat probablement per Publi Licini Cras el fill del cònsol de l'any 205 aC Publi Licini Cras Dives.[1]
Ciceró diu que va ser candidat a edil i ho devia arribar a ser com a part del seu cursus honorum.
El 131 aC va ser cònsol i Pontífex Màxim. Com a Pontífex va prohibir al seu col·lega Luci Valeri Flac, que era Flamen Martialis, de prendre el comandament contra Aristònic de Pèrgam, i li va imposar una multa per no respectar els ritus sagrats. El poble li va pagar la multa, però també el va obligar a acceptar les ordres del Pontífex Màxim.
Va ser ell mateix, al que es podien aplicar les mateixes objeccions, el que va dirigir la campanya contra Aristònic, però la campanya va resultar desafortunada i va ser derrotat a Leucae i capturat en la seva fugida entre Elaea i Esmirna. Per evitar ser capturat viu va ferir a un traci de l’exèrcit d’Aristònic que com a reacció el va matar. Segons Titus Livi va ser el primer Pontífex Màxim que va sortir a lluitar fora d’Itàlia, però queda constància que Escipió Nasica ho havia fet abans, l'any 133 aC i va ser justament Cras Dives Mucià qui el va succeir en el pontificat.
El seu cos va ser enterrat a Esmirna i el seu cap es va enviar a Aristònic que l’any següent va ser derrotat per Perpenna i executat a Roma. Ciceró l’esmenta com a gran orador i jurista i Aule Gel·li,[2] citant altres autors, diu que tenia cinc grans qualitats
| « | quod esset ditissimus, quod nobilissimus, quod eloquentissimus, quod jurisconsultissimus, quod pontifex maximus | » |
La seva filla Licínia Major es va casar amb Gai Sulpici Servi Galba fill de Servi Sulpici Servi Galba (cònsol el 144 aC); l’altra filla, Licínia Menor, va ser l’esposa de Gai Semproni Grac.
Era un bon orador però Ciceró diu que inferior a Publi Sulpici Galba. Va ser eminent com a jurista i parlava diferents dialectes del grec i a Àsia Menor dictava els decrets en el dialecte corresponent.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Encylopedia Britannica (en anglès). vol.6. Encyclopedia Britannica, p. 703. ISBN 0852291736.
- ↑ Aule Gel·li. Les nits àtiques I,13
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 873-874.
509 aC: C. Papirius 460 aC: Q. Furius 431 aC: A. Cornelius Cossus 420 aC: M. Folius 397 aC: Sp. Minucius Augurinus 390 aC: M. Fabius Vibulanus 390 aC: M. Fabius Ambustus 332 aC: P. Cornelius Calussa 304 aC: P. Cornelius Scipio Barbatus 254 aC: Tib. Coruncanius 243 aC: L. Caecilius Metellus 221 aC: L. Cornelius Lentulus Caudinus 213 aC: M. Cornelius Cethegus 212 aC: P. Licinius Crassus Dives 183 aC: C. Servilius 180 aC: M. Aemilius Lepidus 150 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Corculum 141 aC: P. Cornelius Scipio Nasica Serapio 132 aC: P. Licinius Crassus Dives Mucianus 130 aC: P. Mucius Scaevola 114 aC: L. Caecilius Metellus Delmaticus 103 aC: Cn. Domitius Ahenobarbus 89 aC: Q. Mucius Scaevola 81 aC: Q. Caecilius Metellus Pius 63 aC: C. Iulius Caesar 57 aC: C. Scribonius Curio 44 aC: M. Aemilius Lepidus 12 aC: Imperator Caesar Augustus |