Publi Licini Cras Dives Mucià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPubli Licini Cras Dives Mucià
Nom original(la) Publius Licinius Crassus Mucianus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(la) Publius Mucius Scaevola Modifica el valor a Wikidata
180 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort130 aC Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
131 aC – 131 aC
Juntament amb: Luci Valeri Flac
Edil romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaLicini Crassi Modifica el valor a Wikidata
CònjugeClodia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsLicinia (en) Tradueix, Licínia, Publius Licinius Crassus Dives (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesPubli Muci Escèvola i Publi Licini Cras Modifica el valor a Wikidata  i Licinia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansPubli Muci Escèvola Modifica el valor a Wikidata
El títol de l'article conté noms romans; el nomen és «Licini» i el cognomen és «Cras».

Publi Licini Cras Dives Mucià (llatí: Publius Licinius Crassus Dives Mucianus; 180 - 130 aC) va ser un cònsol romà i Pontífex Màxim. Era fill de Publi Muci Escèvola, que va ser cònsol l'any 175 aC, i germà de Publi Muci Escèvola, que ho va ser l'any 133 aC. Va ser adoptat probablement per Publi Licini Cras, el fill del cònsol de l'any 205 aC Publi Licini Cras Dives.[1]

Ciceró diu que va ser candidat a edil i ho devia arribar a ser com a part del seu cursus honorum. El 131 aC va ser cònsol i Pontífex Màxim. Com a Pontífex va prohibir al seu col·lega Luci Valeri Flac, que era Flamen Martialis, de prendre el comandament contra Aristònic de Pèrgam, i li va imposar una multa per no respectar els ritus sagrats. El poble li va pagar la multa, però també el va obligar a acceptar les ordres del Pontífex Màxim.

Va ser ell mateix, al que es podien aplicar les mateixes objeccions, el que va dirigir la campanya contra Aristònic, però la campanya va resultar desafortunada i va ser derrotat a Leuques i capturat en la seva fugida entre Elea i Esmirna. Per evitar ser capturat viu va ferir a un traci de l'exèrcit d'Aristònic que com a reacció el va matar. Segons Titus Livi va ser el primer Pontífex Màxim que va sortir a lluitar fora d'Itàlia, però queda constància que Escipió Nasica ho havia fet abans, l'any 133 aC i va ser justament Cras Dives Mucià qui el va succeir en el pontificat.

El seu cos va ser enterrat a Esmirna i el seu cap es va enviar a Aristònic que l'any següent va ser derrotat per Perpenna i executat a Roma. Ciceró l'esmenta com a gran orador i jurista i Aulus Gel·li,[2] citant altres autors, diu que tenia cinc grans qualitats

« quod esset ditissimus, quod nobilissimus, quod eloquentissimus, quod jurisconsultissimus, quod pontifex maximus »

La seva filla Licínia Major es va casar amb Gai Sulpici Galba, fill de Servi Sulpici Galba; l'altra filla, Licínia Menor, va ser l'esposa de Gai Semproni Grac.

Era un bon orador, però Ciceró diu que inferior a Publi Sulpici Galba. Va ser eminent com a jurista i parlava diferents dialectes del grec i a l'Àsia Menor dictava els decrets en el dialecte corresponent.[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ Encylopedia Britannica (en anglès). vol.6. Encyclopedia Britannica, p. 703. ISBN 0852291736. 
  2. ↑ Aule Gel·li. Les nits àtiques I,13
  3. ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 873-874. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Publi_Licini_Cras_Dives_Mucià&oldid=29500821»