Puerto Rico

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estado Libre Asociado de Puerto Rico
Bandera
Lema nacionalJoannes Est Nomen Eius
HimneLa borinqueña
Capital
(i major ciutat)
San Juan de Puerto Rico
18° 14′ N, 66° 00′ O / 18.23°N,66°O / 18.23; -66Coord.: 18° 14′ N, 66° 00′ O / 18.23°N,66°O / 18.23; -66
Idiomes oficials castellà i anglès[1]
Gentilici Porto-riqueny, porto-riquenya
Govern Estat lliure associat
  Governador Alejandro García Padilla
Estat lliure associat
 
 - Data
Estat Associat als EUA
1952 
Superfície
 -  Total 9,104 km2 
 -  Aigua (%) 1,59%
Població
 -  Est. jul. 2010 3.977.663  (128è)[nb 1]
 -  Cens 
 -  Densitat 430,21 /km2 (67è)
Moneda Dòlar USA (USD)
Fus horari AST (UTC-4)
 -  Estiu (DST) AST (UTC-4)
Domini internet .pr 
Codi telefònic 1
  1. Dades del World Factbook

Puerto Rico és un estat insular de l'Amèrica Central lliurement associat als Estats Units d'Amèrica. L'illa de Puerto Rico, el nom arawak original de la qual era Borikén (en castellà Borinquen), és la més petita i la més oriental de les Grans Antilles i està situada entre l'oceà Atlàntic al nord i el mar Carib al sud. A l'oest, el pas de la Mona el separa de la República Dominicana, i a l'est el pas de les Verges el separa de les illes Verges Nord-americanes.

L'extensió total és de 9.104km² i la població és de 3.957.988 habitants (2002).

L'estat de Puerto Rico inclou l'illa principal (muntanyosa, amb una altura màxima de 1.338 m al Cerro de Punta) i un bon nombre d'illes i petits illots, les més importants de les quals són les de Mona (deshabitada), Vieques i Culebra.

La capital és San Juan, amb uns 422.000 habitants, i dins la seva aglomeració urbana s'hi troben grans nuclis com Bayamón i Carolina, totes dues amb més de cent mil habitants. La segona ciutat de l'illa és Ponce, amb 180.000 habitants.

El 1991, després que les seves autoritats haguessin declarat el castellà com a llengua oficial, "el poble de Puerto Rico" fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Puerto Rico

Antiga colònia espanyola, arran de la guerra Hispanoamericana de 1898 els Estats Units van envair l'illa. El 1952 Puerto Rico va adoptar una constitució en què es declarava Estat Lliure Associat als Estats Units d'Amèrica. El Congrés nord-americà no accepta la traducció literal, ja que tècnicament no el considera un estat associat, sinó un territori organitzat amb unes relacions especials. La denominació en anglès és Commonwealth of Puerto Rico. Des d'aleshores s'han fet uns quants referèndums per decidir l'estatus de l'illa: fins ara sempre ha guanyat l'opció de quedar-se com a estat lliure associat, davant les altres dues opcions de convertir-se en un estat més dels Estats Units o bé de declarar la independència.

Govern i política[modifica | modifica el codi]

Puerto Rico té 8 districes senatorials, 40 districtes per la Càmara de Representants i 78 municipis. Té una forma de govern republicana amb separació de poders subjecta a la jurisdicció i sobirania dels Estats Units.[2][3] Els seus poders actuals estan delegats pel Congrés dels Estats Units i sota la Constitució dels Estats Units.[4] El cap d'estat de Puerto Rico és el President dels Estats Units.

El govern de Puerto Rico, basat en una forma republicana està compost per tres branques: l'executiva, legislativa i la judicial. L'executiva està encapçalada pel Governador de Puerto Rico, actualment Alejandro García Padilla. La branca legislativa consisteix en una legislatura bicameral anomenada Assemblea Legislativa, formada pel Senat, com la seva cambra alta, i la Cambra de Representants, com la seva cambra baixa. El Senat està encapçalat pel President del Senat, actualment Eduardo Bhatia, mentre que la Cambra de Representants està presidida per l'speaker, actualment Jaime Perelló Borras. El governador i els legisladors són elegits per votació popular cada quatre anys, les darreres eleccions es van fer el novembre de 2012.

El Primer Tribunal Suprem de Puerto Rico, nomenat de conformitat amb la Llei Foraker.

El poder judicial de Puerto Rico està encapçalat pel President del Tribunal Suprem de Puerto Rico, actualment Liana Fiol Matta. Els membres de la branca judicial son elegits pel governador, amb el consell i consentiment del Senat.

Puerto Rico està representat en el Congrès dels Estats Units per un Delegat sense vot, anomenat el Comissionat Resident de Puerto Rico, actualment Pedro Pierluisi. Els congressistes actuals Americans han eliminat la possibilitat que el Comissionat Resident pugui votar en la Comissió Plenària, però sí que pot votar en cada comitè.[5]

Les eleccions de Puerto Rico són dirigides per la Comissió Federal d'Eleccions i la Comissió Estatal d'Eleccions de Puerto Rico.[6][7] Mentre resideixen a Puerto Rico, els porto-riquenys no poden votar en les eleccions presidencials dels Estats Units però si que poden votar en les primàries a la Presidència dels EUA. Els porto-riquenys que es converteixen en residents d'un Estat USA poden votar en les eleccions presidencials.

Puerto Rico és amfitrió de consulats de 41 països, principalment d'Amèrica i Europa, la majoria d'ells ubicats a San Juan.[8] Com a territori no incorporat dels Estats Units, Puerto Rico no disposa de departaments administratius de primer nivell i té 78 municipis de segon nivell. La Illa de Mona no és un municipi sinó que pertany al municipi de Mayagüez.[9]

Els municipis estan dividits en barris i aquests en sectors. Cada municipi diposa d'un alcalde i una legislatura municipal elegida per un termini de quatre anys. El municipi de San Juan va ser fundat el primer, l'any 1521, San Germán el 1570, Coamo el 1579, Arecibo el 1614, Aguada el 1692 i Ponce el 1692. Un augment de la immigració va ocasionar la fundació de 30 nous municipis en el segle segle xviii i de 34 en el segle segle xix. Sis van ser fundats en el segle segle xx; el darrer va ser Florida l'any 1971.[10]

Cultura política[modifica | modifica el codi]

Des de 1952, Puerto Rico té tres partits polítics principals: el Partit Popular Democràtic (PPD), el Partit Nou Progressista (PNP) i el Partit Independentista Porto-riqueny (PIP). Aquests tres partits defensen models diferents de futur per Puerto Rico: el PPD vol matenir l'illa en estatus d'assocació amb USA com a territori lliure associat (commonwealth), el PNP vol que Puerto Rico es converteixi en el 51è estat dels EUA i el PIP vol l'establiment de un estat sobirà i república indenpendent.

El 2007, el Partit dels Porto-riquenys per Puerto Rico (PPR) fou creat per dirigir els problemes de l'illa des d'una posició neutral respecte al seu estatus. A les eleccions generals de 2008 no va arribar a aconseguir el nombre necessari de vots per continuar com a partit registrat. Altres partits no registrats inclouen el Partit de Nacionalistes de Puerto Rico, el Moviment Socialista de Treballadors i el Moviment Independentista Nacional Hostosiano.

Organització territorial[modifica | modifica el codi]

Article principal: Municipis de Puerto Rico

L'organització territorial de Puerto Rico està basada en els municipis. N'hi ha 78 i tenen una funció semblant als counties dels Estats Units.


Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Puerto Rico

L'economia de Puerto Rico depèn del fet que l'illa és una important destinació turística, i també hi són rellevants la indústria farmacèutica, la manufacturera i la de noves tecnologies.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Distribució de la població[modifica | modifica el codi]

La ciutat més poblada és la capital, San Juan, amb aproximadament 395.326 persones. Altres ciutats importants en població són Bayamón, Carolina, Ponce, i Caguas. De les 10 ciutats més poblades, vuit estan ubicades en la Zona metropolitana San Juan-Caguas-Guaynabo, mentre les altres dues estan al sud ([Àrea metropolitana de Ponce i a l'oest a l'Àrea metropolitana de Mayagüez de l'illa.[11]


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nancy Morris. Puerto Rico: Culture, Politics, and Identity (en anglès). Praeger/Greenwood, 1995, p. 62. ISBN 0275952282. 
  2. «Constitution of the Commonwealth of Puerto Rico, Article I, Section 2» (PDF) (en anglès). [Consulta: 14 agost 2010].
  3. «U.S. Department of State. Dependencies and Areas of Special Sovereignty» (en anglès). State.gov. [Consulta: 14 agost 2010].
  4. «U.S. Department of State. Foreign Affairs Manual: Volume 7 – Consular Affairs (7 FAM 1120) ',Acquisition of U.S. Nationality in U.S. Territories and Possessions', pp. 1–3.» (PDF) (en anglès). [Consulta: 13 desembre 2015].
  5. Rules of the House of Representatives. Rule III.
  6. «Puerto Rico Primary Election Report Notice». Fec.gov, 02-02-2008. [Consulta: 30 octubre 2011].
  7. «2008 Presidential Primary Dates and Candidates Filling Datelines for Ballot Access» (PDF). [Consulta: 30 octubre 2011].
  8. Consulados. Link to Puerto Rico en la Wayback Machine (arxivat en 2004-abril-11).
  9. «Mayagüez. Enciclopedia de Puerto Rico». Enciclopediapr.org. [Consulta: 30 octubre 2011].
  10. LinktoPR.com – Fundación de los Pueblos en la Wayback Machine (arxivat en 2004-abril-21).
  11. «Población de Puerto Rico por Municipios 2010 y 2000». Elections Puerto Rico. [Consulta: 14 octubre 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]