Pugó de la fava

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPugó de la fava
Aphis fabae Modifica el valor a Wikidata
Black bean aphid (9269110995).jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHemiptera
SubordreSternorrhyncha
SuperfamíliaAphidoidea
FamíliaAphididae
GènereAphis
EspècieAphis fabae Modifica el valor a Wikidata
Scopoli, 1763

El pugó de la fava o pugó negre[1] (Aphis fabae) és una espècie d'hemípter esternorrinc de la família Aphididae.[2] Parasita unes 200 espècies de plantes tant cultivades com silvestres.

Distribució[modifica]

Presenta una distribució mundial. S'ha localitzat a Europa occidental, Àsia, Àfrica i Amèrica.[3]

Descripció[modifica]

Les femelles àpteres tenen forma ovalada, amb una longitud de 1,5 a 2,5 mm, i el color del seu cos és negre grisenc o verdós. A l'abdomen tenen taques blanquinoses, i les antenes són més curtes que el cos. Els sifons són foscos i relativament llargs. La cauda és curta i triangular. En canvi, les femelles alades són de color negre grisenc, amb l'abdomen normalment de color verd fosc, en què destaquen algunes taques clares. Són paregudes en la forma a les femelles àpteres, i de similar longitud. Posseeixen ales transparents i membranoses. Les antenes són més curtes que la longitud del seu cos i les seues potes són fosques. Té sifons foscos, bastant amples a la base. La cauda també és fosca. La nimfa en nàixer és de color verd olivaci o marró olivaci. Mitjançant quatre mudes, la nimfa evoluciona fins a esdevenir adulta àptera o alada. En aquesta última durant tots els estadis es poden observar secrecions blanques transversals sobre el dors, així com els monyons de les futures ales. Les antenes i les potes són de color groc més o menys clar.[4][5]

Cicle vital[modifica]

Els seus ous passen l'hivern sobre certes plantes hoste que inclouen Euonymus europaeus, Viburnum i Philadelphus. Els ous que es desclouen a la primavera són femelles àptera anomenades femelles fundadores. Aquestes femelles són capaces de reproduir-se asexualment per partenogènesi,[6] formant així colònies de femelles genèticament idèntiques. Durant l'estiu apareixen les formes alades que es dispersen cap altres plantes i funden noves colònies. A la tardor migren a les plantes hostes principals i quan baixen les temperatures naix una generació de mascles i femelles que es reprodueixen i ponen els ous, els quals passaran l'hivern ben refugiats de les inclemències meteorològiques i els depredadors.

Plantes hoste[modifica]

Es troba el pugó de les faves a la fava, remolatxa, creïlla, gira-sol i tomaquera. A més colonitza unes 200 espècies de plantes més cultivades o silvestres. Entre les silvestres prefereix a dormidera, llapassa, blet, blet rosat, camamilla i calcida.[3]

Implicacions agronòmiques[modifica]

Si la població d'aquests pugó augmenta notablement pot esdevenir en plaga. Si s'alimenta de la remolatxa les fulles s'enrotllen i deixen de créixer. Les arrels es desenvolupen poc i el sucre es redueix. Com produeixen molta quantitat de mel de melada, les gotes impregnen les fulles on es pot formar negreta. A més els pugons són vectors de certs virus vegetals.

Hi ha un bon nombre d'enemics naturals d'aquest pugó, com ara depredadors, com neuròpters (Chrysoperla carnea, Conwentzia sp.), coccinèl·lids, xinxes depredadores (antocòrids i mírids), larves de sírfids i cecidòmids (Aphydoletes aphidimyza); himenòpters parasitoides, destancant Lysiphlebus testaceipes, Aphidius spp., Aphelinus sp., Praon i Trioxis angelicae,[7] a més de fongs entomopatògens com Verticillium lecanii, el qual és bastant eficaç en hivernacles.[8] Per tal d'afavorir la presència d'aquests depredadors i parasitoides es recomanable incloure bardisses i marges florals dins els camps de cultiu, ja que la gran majoria d'aquests passen per alguna fase on es nodreixen de pol·len i/o nèctar.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pugó de la fava
  1. Barberà, Claudi. Lèxic de les plagues i malalties dels conreus de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 1998. ISBN 978-84-7283-423-1. 
  2. «Accueil» (en francès). INRAE INSTIT. [Consulta: 5 gener 2021].
  3. 3,0 3,1 «Aphis fabae Scopoli - Black Bean Aphid.» (en anglès). AgroAtlas, 2009. [Consulta: 5 gener 2021].
  4. «Arkive closure» (en anglès). [Consulta: 5 gener 2021].
  5. (en castellà) Pulgón negro de las habas. Consejería de Agricultura, Pesca y Desarrollo Rural.
  6. Chinery, M. Insects of Britain and Northern Europe. Harper Collins (1993).
  7. Fosch, Tomàs CÍTRICS (II). Control de plagues, Juny 2009. ISSN: 1699-5465.
  8. «Aphis fabae» (en castellà). Agrológica. [Consulta: 5 gener 2021].