Omelian Pugatxov
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ru) Емельян Иванович Пугачёв 1742 Pugachyovskaya (en)  |
| Mort | 10 gener 1775 (Julià) (32/33 anys) Moscou |
| Causa de mort | Pena de mort (Decapitació ) |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Activitat | |
| Ocupació | revolucionari, militar, polític |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Imperi Rus |
| Branca militar | Cosac del Don |
| Rang militar | abanderat |
| Conflicte | Revolta de Pugatxov, révolte de Pougatchev en Sibérie (fr) , révolte de Pougatchev en Bachkirie (fr) , Guerra dels Set Anys, Guerra russoturca, Battle of Tsaritsyn (en) , Battle of Kazan (en) , combats de Iouzeïeva (fr) , siège de la forteresse de Iaïtsk (fr) , bataille de Tatichtchevo (fr) i bataille de Solenikova (fr) |
| Família | |
| Cònjuge | Ustinya Kuznetsova (en) Sofia Pugacheva (en) |
| Parella | Tatiana Kharlova (en) |
Omelian (Iemelian) Ivànovitx Pugatxov, en rus: Емелья́н Ива́нович Пугачёв (cap a 1742 – 10 (21) de gener de 1775), va ser un pretendent al tron de Rússia que conduí una gran insurrecció dels cosacs durant el regnat de Caterina II (Caterina la Gran). L'escriptor Aleksandr Puixkin va escriure una obra sobre aquesta rebel·lió, La història de Pugatxov, i alguns dels esdeveniments d'aquesta revolta apareixen a la seva novel·la La filla del capità (1836).
Biografia[modifica]
Pugatxov era fill d'un petit terratinent Cosac del Don. Nasqué a Zimovéiskaia stanitsa, a 17 anys va entrar a l'exèrcit i un any més tard es casà amb la també cosaca Sófia Nediújeva, amb qui tingué cinc fills.[1] Després de participar en la Guerra dels Set Anys, tornà a casa l'any 1762.[2] Va tenir reconeixement militar i ascendí fins al grau cosac de khorunji.
Vida com fugitiu[modifica]
El 1770, Pugatxov desertà de l'exèrcit i dirigí un grup de cosacs insatisfets que intentaren formar una comunitat de cosacs a la conca del riu Térek.[3] Finalment Pugatxov va ser arrestat però aconseguí escapar en 48 hores iniciant així la seva carrera de fugitiu.[4] Va tornar a ser arrestat i va tornar a escapar, fugint de Rússia.[3] Tornà a Rússia la tardor de 1772 i pretengué ser un Vell creient. Obtingué un visat per a establir-se al districte de Malikovka (actualment Volsk), on s'assabentà de la rebel·lió dels Cosacs de l'Ural.[5]
Insurrecció 1773–1774[modifica]
.jpg)
La idea de suplantar la personalitat de l'Emperador de Rússia Pere III (assassinat per ordre de la seva esposa, Caterina la Gran), se li va ocórrer aviat.[6] Va tonar a estar arrestat i durant 5 mesos romangué empresonat a Kazan, escapà una altra vegada i dirigí la revolta dels Cosacs de l'Ural des de Iaïtsk.[7] Pugatxov explicava que era Pere III i que havia aconseguit escapar dels que intentaven assassinar-lo. Pugatxov i els seus partidaris aconseguiren conquerir molt territori essent la victòria seva a la batalla de Kazan de 1774 i van prendre aquesta important ciutat. Entre els seus partidaris hi havia molts camperols i havia aconseguit tenir artilleria.[8]
No va ser fins a l'agost de 1774 quan el general Michelsohn infligí una derrota als rebels prop de Tsaritsin, on Pugatxov va tenir 10000 baixes. Les represàlies salvatges de Panin van tenir lloc arran de la captura de Penza que abans estava en mans de Pugatxov. El 14 de setembre de 1774 els mateixos cosacs de Pugatxov el lliuraren a les forces del govern rus. Aleksandr Suvórov va posar Pugatxov dins una gàbia de metall i el va enviar a Moscou via Simbirsk per a procedir a la seva execució pública la qual va tenir lloc el 21 de gener de 1775.[9] Va ser decapitat a la Plaça Bolótnaia de Moscou i després esquarterat (pena capital reservada pels considerats traïdors).
Llegat de Pugatxov[modifica]
La rebel·lió liderada per Pugatxov va tenir efectes sobre Rússia durant molts anys. Caterina la Gran davant la rebel·lió renuncià a emancipar els serfs de Rússia.[10]
El terme "Pugatxovs de la Universitat" es va fer servir per descriure la generació del nihilisme rus.
La població on va néixer Pugatxov rebé el seu nom durant l'època soviètica.
La plaça central de la ciutat d'Uralsk al Kazakhstan rep el nom de plaça Pugatxov.[11]
Referències[modifica]
- ↑ Emperor of the Cossacks, pp 43–45
- ↑ Emperor of the Cossacks, p. 45
- ↑ 3,0 3,1 Alexander, 1973, p. 46.
- ↑ Alexander, 1973, p. 46–47.
- ↑ Alexander, 1973, p. 49.
- ↑ Autocratic Politics in a National Crisis, p. 142
- ↑ Alexander, 1973, p. 55.
- ↑ Autocratic Politics in a National Crisis, pp 144–145 & 175
- ↑ B.H. Summner, "New Material on the Revolt of Pugachev," The Slavonic and East European Review 19, (Juny 1928): 121–22
- ↑ http://countrystudies.us/russia/4.htm
- ↑ http://www.skiptonps.vic.edu.au/history/kazakhis.htm Arxivat 2006-08-21 a Wayback Machine.
Bibliografia[modifica]
- N.F. Dubrovin, Pugatxov i egó soóbsxniki (Rus.; Petersburg, 1884).
- Catherine II., Political Correspondence (Rus. Fr. Ger.; Petersburg, 1885, &c.).
- S. I. Gnyedich, Emilian Pugachev (Rus.; Petersburg, 1902).
- "Dokumenti stavki Ie.I. Pugatxova, povstàntxeskikh vlastei i utxrejdeni, 1773–1774 gg."
- AN SSSR, In-t istórii SSSR, Tsentr. gos. arkhiv drev. àktov (Rus., Moscou, 1975..
- Pugatxóvsxina. Moscow: Gosizdat, 1926–1931.
- Pushkin, Alexander. Earl Sampson, trans. The History of Pugachev. Michigan: Ardis, 1983.
- Summner, B.H. "New Material on the Pugachev Revolt", The Slavonic and East European Review 7 (June 1928): 127–133
- Alexander, John T. Autocratic Politics in a National Crisis: The Imperial Russian Government and Pugachev's Revolt. Indiana: Indiana University Press, 1969.
- Alexander, John T. Emperor of the Cossacks (en anglès). Kansas: Coronado Press, 1973. ISBN 978-0872910454.
- Longworth, Philip. "The Pretender Phenomenon in Eighteenth-Century Russia", Past and Present, No. 66. (Feb., 1975), pp. 61–83.
- Otto, Elena Palmer; Übersetzt von Elena. Peter III. : der Prinz von Holstein. Erfurt: Sutton Verlag, 2005. ISBN 3-89702-788-7.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Omelian Pugatxov |