Puig-reig

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPuig-reig
Escut de Puig-reig
Escut de Puig-reig
Puig-reig.jpg
Vista del poble de Puig-reig des del castell

Localització
Localització de Puig-reig respecte del Berguedà.svg
41° 58′ 27″ N, 1° 52′ 50″ E / 41.974166666667°N,1.8805555555556°E / 41.974166666667; 1.8805555555556
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Berguedà
Entitats de població 7
Població
Total 4.123 (2016)
• Densitat 90,02 hab/km²
Gentilici Puig-regenc, puig-regenca
Geografia
Superfície 45,8 km²
Altitud 455 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Josep Maria Altarriba i Roca
Indicatius
Codi postal 08692
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08175
Codi IDESCAT 081751
Altres dades

Web www.puig-reig.cat
Modifica dades a Wikidata

Puig-reig [puréʧ] és un municipi de la comarca del Berguedà. El nom significa "muntanya reial"; està situat en un promontori sobre el riu Llobregat que permet albirar-hi un bon tram del riu. El terme municipal s'estén a ambdós costats del riu, al sector meridional de la comarca. Compta amb dues fortaleses medievals, actualment força malmeses (el Castell de Puig-reig i el Castell de Merola), amb un important conjunt d'esglésies romàniques, amb dos exemples de pintures murals (Sant Martí i cal Pallot), i amb una interessant casa conventual gòtica (segle XIII - XIV) coneguda actualment com a Periques. De l'època moderna (segle XVI - XVIII) destaquen les masies i també una àmplia mostra d'arquitectura industrial, en el context de les colònies tèxtils (fàbriques, habitatges per als treballadors, esglésies, torres dels propietaris, escoles, baixadors de tren, etc.).

Casserres Gironella i Olvan Sagàs
Viver i Serrateix Rosa dels vents Santa Maria de Merlès
Navàs, al Bages Navàs, al Bages Gaià, al Bages
Entitat de població Habitants
Ametlla de Merola, l' 237
Cal Marçal 137
Cal Pons 130
Cal Riera 83
Cal Vidal 42
Puig-reig 3.638
Cal Prat 80
Dades: 2011. Font: Idescat
Ermita romànica de la Mare de Déu del Carme de Periques
Castell de Puig-reig
L'Ametlla de Merola, plaça del mercat

Història[modifica | modifica el codi]

Sabem, per les excavacions fetes als jaciments del Serrat de l'Oca i al Serrat dels Lladres, que al terme municipal de Puig-reig hi havia hagut emplaçaments humans estables a la prehistòria, abans del segle VIII aC, els quals coneixien l'agricultura, ja que utilitzaven sitges excavades a la roca per emmagatzemar el gra; posteriorment es produí un procés d'iberització (Serrat dels Lladres), amb importants restes constructives i ceràmiques a l'entorn del segle IV aC.[1]

A l'Edat Mitjana, Puig-reig està documentat per primera vegada a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí el 907.[2] El castell de Puig-reig era domini de la família vescomtal del Berguedà. L'últim propietari d'aquesta nissaga, el trobador Guillem de Berguedà, el va deixar en testament a l'Orde del Temple el 1187, el qual va establir al terme de Puig-reig la comanda de Berguedà i Cerdanya. La Comanda de Puig-reig fou una comanda rural important i va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques.[1]

També van construir el pont sobre el Llobregat per connectar el nou edifici amb el castell, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com a Mare de Déu del Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers. El domini dels Templers perdurarà fins a l'extinció de l'orde el 1312.[2] A partir de llavors, i gràcies a la mediació d'un altre il·lustre puig-regenc, l'arquebisbe Arnau Sescomes, conseller del rei Jaume II, que jugà un paper important en la defensa dels Templers arran del procés de dissolució de l'orde, les possessions dels Templers van passar en gran part a l'Orde de l'Hospital. En agraïment a la seva tasca, els Hospitalers li van cedir el terme casteller de Puig-reig, però a causa de la importància del lloc s'ho van repensar i van recuperar-ne la possessió.

La presència dels Hospitalers a Puig-reig es caracteritza per una llarga i progressiva crisi: les crisis demogràfiques i econòmiques del segle XIV provocaren un important desgavell al lloc; l'any 1585 el comanador declarava el castell recinte inhabitable. L'antiga vila medieval a redós del castell va desaparèixer, i el terme va esdevenir rural i de poblament dispers: fou durant els segles XVI al XVIII que es varen consolidar les grans masies d'origen medieval: el Lledó, la Serra de Cap de Costa, Trasserra, la Sala, les Comes, Farriols, el Soler de Jaumàs, la Cortada, l'Alsina, etc. i en varen sorgir de noves com Vilarrasa, Madrona, Trulls, Pellicer, etc.[1]

A partir de la industrialització es crearen al municipi fins a set colònies tèxtils que van propiciar el creixement demogràfic i econòmic.[1] En l'últim terç del segle XIX, alguns industrials aprofitaren la instal·lació existent d'un molí fariner per construir una fàbrica, altres compraren terrenys i edificaren del no res, creant un nou nucli de població associat a la fàbrica. Aquest augment de població i d'activitat generà una demanda de serveis que va fer créixer el nucli de Puig-reig, construint al llarg de la carretera, donant com a resultat un poble allargassat.[1]

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Ramon Coma Caselles CIU 19/04/1979 --
1983 - 1987 Faustí Clement Serra CIU 28/05/1983 --
1987 - 1991 Faustí Clement Serra CIU 30/06/1987 --
1991 - 1995 Ramon Coma Caselles CIU 15/06/1991 --
1995 - 1999 Josep M. Boatella Capellas ERC 17/06/1995 --
1999 - 2003 Josep M. Boatella i Ribera ERC 03/07/1999 --
2003 - 2007 Josep Maria Boatella i Ribera / Saturnino Domínguez Vinagre ERC / PSC / Independents 14/06/2003 --
2007 - 2011 Saturnino Domínguez Vinagre / Antoni Clement Guitart Independents / CIU 16/06/2007 --
2011 - 2015 Antoni Clement Guitart CIU 11/06/2011 --
Des de 2015 Josep Maria Altarriba Roca ERC 13/06/2015 --
Resultats electorals - Puig-reig, 2015[3][4]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Junts per Puig-reig-ERC-AM Josep Maria Altarriba 957 6 45,57%
CiU Antoni Clement 735 4 35,00%
Ara Puig-reig Ramon Ros 253 1 12,05%
PSC-CP Josefina Serrano 75 0 3,57%
Vot en blanc 80 3,81%
Vot nul 43 2,01%
Abstenció 1.268 37,17%
Participació 2.143 62,83%
Total votants 11
Regidors Electes en les Eleccions Municipals de 2015[4]
Partit Nom dels regidors
Junts per Puig-reig - ERC-AM
Josep Maria Altarriba Roca (alcalde), Josep Campos López1,
Alba Santamaria Puig, Antoni Pérez Martos, Jesús Subirats Soler, Alba Camps Roca
Convergència i Unió (CiU)
Antoni Clement Guitart, Maria Carme Rosell Noguera,
Eudald Serra Giménez, Eva Serra Casellas
Ara Puig-reig
Ramon Ros Codina

1. En substitució de Mireia Canal Cabanas[5]

Resultats municipals 2011- Participació: 61,61%[6]
Candidatura Vots %Vots Regidors
Convergència i Unió (CiU) 961 45,61 6
Independents de Puig-reig - Entesa de Progrés Municipal (IP-EPM) 515 24,44 3
Independents - Acord Municipal (ERC-AM) 293 13,91 1
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal (PSC-PM) 159 7,55 1
Partit Popular (PP) 33 1,57 -
vot en blanc 146 6,93 -
vot nul 55 2,54 -
Regidors Electes en les Eleccions Municipals de 2011[7]
Partit Nom dels regidors
CiU
Antoni Clement i Guitart (Alcalde), Maria Carme Rossell Noguera, Dídac Flores Flores,
Robert Molas Cardona1, Elisabet Serra Castañe, Ramon Ros Codina
IP-EPM
Pere Xavier del Río Olivera2, Pere Picado Rodríguez, Mercè Garcia Lizana
ERC-AM
Antoni Pérez Martos (cap de llista)
PSC-PM
Josefina Serrano Alsina3

1. En substitució d'Isabel Corominas Santaulària.

2. En substitució de Saturnino Domínguez Vinagre (cap de llista).

3. En substitució de Laura Parramona Ariño (cap de llista).

Consulta del 9N 2014[modifica | modifica el codi]

Resultats del Procés de Participació Ciutadana sobre el Futur Polític de Catalunya (9-novembre-2014)

Resultats del 9N a Puig-reig
Opció Vots emesos Percentatge
Total 2.137  ?1
Sí + sí 1.933 90,45%
Sí + no 71 3,32%
Sí + blanc 24 1,12%
No 30 1,40%
En blanc 11 0,51%
Altres 68 3,18%

1) Com que es tracta d'un procés participatiu sense un cens previ, es desconeix amb exactitud el percentatge de participació sobre cens total.

Patrimoni immaterial, festivitats i activitats culturals[modifica | modifica el codi]

Gegants de Puig-reig
  • La Corrida:
Article principal: La Corrida
És potser la festa més destacada de Puig-reig, celebrada el cap de setmana posterior a Sant Antoni (17 de gener), té una llarga tradició de més de 125 anys. La festa gira entorn dels cavalls, rucs i carros; i dels productes derivats del porc, molt especialment els embotits. Cada any es designa l'abanderat, que porta l'estendard encapçalant la cercavila del diumenge al matí, en què es passeja una imatge de Sant Antoni. A la tarda, se celebra una multitudinària cursa de cavalls i rucs, de la qual pren el nom. Finalitza la festa el Joc de les cintes.[8]
  • Festa Major: se celebra per la segona pasqua i té tots els elements típics d'una festa major: sardanes, correfocs, balls per a la gent gran i el jovent, concerts...
  • Trobada d'acordionistes: se celebra el 15 d'Agost.
  • Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre (FICCCC): és un dels festivals més importants de la zona en el seu àmbit i ha portat corals d'arreu del món. Organitzat entre els pobles de Puig-reig i Castellbell i el Vilar, consta d'un concert individual de cada una de les corals participants i un concert final de clausura amb totes les corals amb les dues corals organitzadores, la Polifònica de Puig-reig i la Capella de música Burés.
Pubilles i hereu amb Oriol Pujol
  • Festa de Sant Martí: és la festa patronal del poble i se celebra per Sant Martí (11 de novembre) i el cap de setmana següent. Durant aquesta festa es fa l'elecció de la Pubilla, Dama, Hereu i Fadrí del poble. El diumenge la colla de geganters organitza una important trobada de gegants.
  • Fòrum 10 Comunicació: són un seguit de jornades de reflexió al voltant de temes relacionats amb el món de la comunicació, que es realitzen cada any al mes de Novembre, organitzades per l'emissora local Ràdio Puig-reig[9]

Goigs[modifica | modifica el codi]

A les parròquies del municipi de Puig-reig, hi ha els següents goigs marians:

  • Goigs de la Verge de Montserrat de la Colónia Prat (1949), fets en honor al cinquantè aniversari de la fundació de l'església de la Mare de Déu de Montserrat de Cal Prat. Van ser editats per la impremta i llibrera Roca de Manresa i aprovats pel bisbe Valentí Comellas i Santamaria el 1930 (la primera edició). Hi ha dos edicions, la primera de la qual inclou escrita la música. A les dues hi ha la mateixa fotografia amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que es venera a l'església.[10]

Patrimoni monumental i edificis d'interès[modifica | modifica el codi]

Fortaleses medievals[modifica | modifica el codi]

El Castell de Puig-reig
Article principal: Castell de Puig-reig

Documentat des de l'any 907, fou ampliat considerablement en els s. XII i XIII en construir-se tres nivells de muralles, que incloïen el castell, l'església i una petita vila. Construït dalt d'un turó, domina tot el nucli urbà de Puig-reig. Del conjunt en resten fragments de muralles i part del casal casteller, que als s. XVI i XVII fou adaptat com a masia. L'any 1988 va ser restaurat pels seus actuals propietaris. S'arriba al castell des del nucli urbà de Puig-reig, pel carrer de les Abelles i pels carrers Verdaguer i Església.

El Castell de Merola
Article principal: Castell de Merola

Fortalesa documentada des de l'any 983. Actualment només es conserva part de la torre d'homenatge del castell construït al segle XII (motiu pel qual es coneix també com a Torre de Merola). El castell, que va ser construït pels senyors de Merola, va passar a ser possessió reial a cavall dels segles XIII i XIV.

Colònies industrials[modifica | modifica el codi]

Puig-reig experimentà un gran creixement demogràfic i econòmic a partir de l'últim terç del segle XIX quan es van implantar al municipi diferents colònies tèxtils que aprofitaven l'energia motriu de l'aigua del Llobregat per a la fabricació de teixits. Les colònies, amb la seva peculiar organització i estructura, oferien treball, habitatge i sovint també tot allò que un obrer se suposava que podia necessitar en l'ordre espiritual i educatiu, i constitueixen un tret característic de la industrialització a Catalunya.[11] De fet, Puig-reig és el poble que conté més colònies dins el seu terme municipal, fins al nombre de set, que són les següents, de sud a nord:

L'Ametlla de Merola
Article principal: L'Ametlla de Merola
Per dimensions i estructura urbana és la colònia per excel·lència de l'alt Llobregat. Fundada el 1876 pels Serra-Feliu. Destaca per les activitats culturals i festives que conserva, com els centenaris Pastorets.[11]
Cal Riera
Article principal: Cal Riera (Puig-reig)
El nom li ve perquè es va construir a partir d'un molí fariner i serradora propietat de la casa gran de cal Riera, tot i que és coneguda també com a Colònia Manent, pel nom dels industrials -societat anònima Massana, Vilaseca, Manent i Llibre-. Documentada des de 1890.[11]
Cal Vidal
Article principal: Cal Vidal
Es va posar en marxa el 1901, tot i que ja es treballava en la construcció de la resclosa cinc anys abans. El conjunt dels espais (industrial, residències dels obrers i serveis) constitueix un magnífic model de colònia, que es dóna a conèixer a través del Museu de la Colònia Vidal (que forma part del Museu de Ciència i la Tècnica de Catalunya).[11]
Cal Marçal
Article principal: Cal Marçal
Fundada el 1886 pels germans Torra de Manresa, fou adquirida pels Pons el 1915, que la van vendre als amos de Viladomiu Vell el 1929. A més de la fàbrica i els pisos de la colònia, prop del riu, cal Marçal destaca per la barriada que ha anat creixent a peu de carretera.[11]
Cal Pons
Article principal: Cal Pons
Fundada el 1975 per la família manresana dels Pons, és segurament una de les colònies més interessants des del punt de vista del patrimoni monumental, que inclou l'església neogòtica, les dues torres historicistes, el xalet del director, el convent i un gran bosc-jardí. El conjunt porta l'empremta de l'influent empresari i polític Lluís G. Pons i Enrich.[11]
Cal Casas
Article principal: Cal Casas
És la colònia més propera al nucli de Puig-reig i aviat quedà absorbida pel creixement del poble. També és la menys coneguda, ja que va ser una de les primeres que es van tancar, el 1968.[11]
Cal Prat
Article principal: Cal Prat (Puig-reig)
Es va començar a construir el 1871 pels Prat, originaris de Sallent, que van fundar una empresa familiar que durant més de cent anys ha format part de la història de Puig-reig.[11]

Masies[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Puig-reig és ric en masies, importants construccions documentades des de l'època medieval que van créixer i s'ampliaren al llarg dels segles moderns, especialment en els s. XVI i XVII. Els seus propietaris foren batlles dels templers i posteriorment dels hospitalers, senyors de Puig-reig. Del conjunt destaquen:[12]

Periques
Article principal: Periques
La masia coneguda avui amb el nom de Periques és en realitat un convent-granja de finals del s. XIII o començaments del XIV construït pels monjos templers, senyors de Puig-reig. És un exemple excepcional, únic a la comarca i a tot Catalunya, de l'arquitectura conventual dels ordes militars. És una construcció tancada, de planta quadrada, amb dues ales edificades, l'una a tramuntana i l'altra a ponent. Les edificacions presenten uns excel·lents arcs diafragmàtics i un aparell regular, ben tallat i amb els senyals dels picapedrers. Per anar a Periques cal agafar la carretera de Puig-reig a Santa Maria de Merlès i prendre, just després de passar el pont que travessa el Llobregat, el camí que hi ha a mà dreta i que hi porta.
La Serra de Cap de Costa
Article principal: La Serra de Cap de Costa
El mas apareix documentat el segle XIII quan el terme de Puig-reig passa a formar part de les possessions de l'Orde del Temple. L'any 1588 era possessor del mas Jacobus Serra de Cap de Costa agricola. A partir d'aquests moments, els hereus del mas es cognominaren Serra de Cap de Costa o de Capdecosta.
Subirana
Article principal: Mas Sobirana
Al poble de Merola, és una masia que conserva velles parets medievals del s. XII i XIII, tot i que va ser ampliada al s. XVII.
El Soler de Jaumàs (o de Geumar)
Article principal: El Soler de Jaumàs
Al límit amb Viver i Serrateix, és una gran masia documentada des del s. XVII que conserva encara la torre medieval, amagada per les construccions del s. XVII que la van transformar en una gran masia de tres naus, amb el carener perpendicular a la façana i amb una elegant galeria d'arcs de mig punt a migdia. La masia té una capella particular, dedicada a sant Julià, que durant la guerra civil va perdre un interessant retaule barroc.
Farriols
Article principal: Ferriols
Documentada des del s. X, fou reconstruïda a finals del s. XVI. Esdevingué una masia clàssica, de tres naus, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Prop de la masia hi havia l'hostal de Ferriols, una important posada des del s. XVI.
La casa gran de cal Riera
Article principal: Casa Gran de Cal Riera
Ampliada al XVIII amb una galeria d'arcs de mig punt a la façana de llevant. Els seus propietaris foren batlles de Merola. L'any 1964 s'hi va trobar un conjunt de més de set-centes monedes d'or i de plata de finals del s. XVIII i començaments del XIX. Les monedes es conserven avui al Gabinet Numismàtic de Catalunya del MNAC amb el nom «Tresor de Puig-reig».[13]
La Cortada
Article principal: Mas la Cortada
A prop de l'antiga església preromànica de Sant Miquel de la Cortada, és una gran casa d'estructura clàssica del s. XVII. En aquest segle, l'església fou remodelada i adaptada com a capella de la masia.
Les Comes
Article principal: Les Comes (Puig-reig)
A la banda dreta del Llobregat i davant mateix del castell, és documentada des del s. XIII. Els seus propietaris originals, cognomenats Sescomes (antigament escrit Ces Comes), foren batlles dels templers i també dels hospitalers. Membres destacats d'aquesta família fou l'arquebisbe de Tarragona, Arnau Sescomes, que, segons la tradició, hi nasqué,[14] i Romeu Sescomes, bisbe de Lleida i president de la Diputació del General. La masia conserva velles parets medievals sobre les quals fou alçada, en el s. XVII, la nova edificació, una masia d'estructura clàssica, amb el carener perpendicular a la façana.
Tresserra
Article principal: Cal Trasserra
Documentada des del s. X, la masia actual és una construcció del s. XVII, edificada seguint els esquemes clàssics. Té capella pròpia (a ponent de la masia) dedicada a Sant Jaume.
Vilarrasa
Masia construïda en el s. XVII, seguint els esquemes clàssics. Consta de tres naus, és coberta doble vessant i té el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia.
El Lledó
Article principal: Masia el Lledó
Documentada al s. XIII, és una masia construïda de nova planta al s. XVII, amb uns impressionants matacans a les cantonades que li donen un caràcter fortificat. La façana de llevant és formada per una galeria d'arcs de mig punt. Té capella pròpia, dedicada a Santa Rita. És una petita construcció del s. XVIII integrada a la masia. Els membres de la família foren batlles de Puig-reig i també priors de l'església parroquial de Sant Martí.
Trulls
Localitzada a Fonollet, és una gran masia d'estructura clàssica construïda al s. XVII. Els seus propietaris foren batlles de Puig-reig al llarg del s. XVIII.

Edificis religiosos[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Martí
Sant Martí
Article principal: Sant Martí de Puig-reig

Al costat de l'església actual és propietat del Bisbat de Solsona. La primer església del castell, del 907, es va substituir per l'actual, un edifici romànic de mitjans del s. XII, a l'època en què els vescomtes del Berguedà i el trobador Guillem de Berguedà eren senyors de Puig-reig. A partir del s. XIII i fins al s. XIV fou l'església de l'orde militar del Temple. Conserva a l'interior un conjunt de pintures murals de mitjans del s. XIII dedicades a la Mare de Déu. La primera restauració de l'any 1932 fou iniciativa dels Amics de l'Art Vell.

Mare de Déu del Carme de Periques

L'Església de Periques és una església romànica, documentada al llarg del s. XI, seu d'una petita comunitat monàstica que va tenir una vida molt curta. L'església era un edifici de tres naus coronades amb tres absis que durant el s. XVIII fou remodelada i quedà reduïda a una petita capella d'una sola nau i absis. L'estiu de l'any 1989 es va fer una excavació que recuperà la planta inicial.

El Pont de Periques és un elegant pont gòtic de tres arcs de mig punt i sense pendents. Fou construït pels templers a finals del s. XIII o començaments del XIV per tal de poder travessar el Llobregat i comunicar-se fàcilment amb la gran casa conventual.

Església de Sant Marçal
Sant Marçal
Article principal: Sant Marçal de Puig-reig

D'una sola nau, coronada amb un absis semicircular a llevant. La porta original era al mur de migdia, però avui està tapiada. La porta actual és al mur de ponent i és d'arc de mig punt adovellat. És una església documentada des del s. XI. Per arribar-hi cal agafar la carretera de Puig-reig a Casserres. Poc abans del km. 11 ja s'albira l'església des de la mateixa carretera.

Sant Andreu de Cal Pallot
Article principal: Sant Andreu de Cal Pallot

Església romànica del segle XII, d'una sola nau amb absis. Destaca per les pintures murals romàniques a l'absis i necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca entorn de l'església. situada al costat de la casa de Cal Pallot i prop de la riera de Merlès, per arribar-hi cal agafar una carretera forestal a l'est a la sortida nord de Puig-reig de la C-16.

Sant Sadurní de Fonollet
Article principal: Sant Sadurní de Fonollet

Documentada des del s. IX, però l'església és una construcció del XII. Edifici d'una sola nau, amb l'absis semicircular a llevant, resta amagat per la masia veïna de cal Fusté. La porta, d'arc de mig punt, és al mur de ponent, com també el massís campanar d'espadanya. A l'interior de l'església s'hi conserva un fragment de retaule gòtic del s. XV que es va perdre durant la guerra civil; concretament és la taula central del retaule, que representa a sant Sadurní, bisbe i màrtir, patró de l'església. Per anar a Fonollet cal agafar la carretera de Puig-reig a Casserres, i just a l'indret del Lledó, abans del km. 10, prendre el camí a mà esquerra i continuar uns 3 km fins a Fonollet.

Sant Joan Degollat

És una petita esglesiola d'una sola nau coberta amb volta apuntada, amb la porta al mur de migdia i sense absis. La construcció és molt senzilla i data del s. XIII. Per arribar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Berga i, poc abans del km 64, passada la colònia Guixaró, prendre un trencall a mà esquerra que porta a la casa del Guixaró. A la casa guarden la clau de l'església, que és a uns 600 m.

Santa Maria de Merola

Del s. XI només se'n conserven restes de la nau i l'absis, ja que fou abandonada l'any 1609, quan amenaçava ruïna. Era parròquia del nucli de Merola i s'hi venerava una mare de Déu romànica que es va perdre durant la guerra civil. L'any 1609 fou consagrada la nova església, construïda a prop de la torre de Merola, un edifici renaixentista d'una sola nau amb capelles laterals que va mantenir el seu culte fins als anys seixanta del s. XX.

Església de Sant Josep de la colònia Pons

Església d'estil neogòtic, de l'arquitecte Josep Torres i Argullol, inaugurada el 1887, d'un gran valor monumental. Actualment alberga el Centre d'interpretació de l'Església de cal Pons, una museïtzació que vol explicar als visitants la importància de l'església en el món de les colònies industrials. Per la seva majestuositat, la premsa de l'època la va qualificar com la catedral de l'Alt Llobregat.

Entitats[modifica | modifica el codi]

Culturals[modifica | modifica el codi]

  • Associació Cultural Esplai: Entitat que porta a terme la representació dels Pastorets de l'Ametlla de Merola.
  • Polifònica de Puig-reig: Cor fundat el 1968 que interpreta un repertori d'estils musicals variats (clàssic, modern, tradicional) i que ha editat nombrosos enregistraments. Reconegut com a excel·lent intèrpret de sardanes corals.
  • Carrilet Teatre: Grup de teatre amateur.
  • Associació Cultural Ànim2: Associació per a la divulgació i promoció del benestar, cultura i art. Té sala d'exposicions i ofereix tallers i cursos.
  • Pensaments i Paraules: Associació literària que publica anualment, per sant Martí (11 de novembre), un recull de poemes d'autors locals.
  • Associació Cultural Templers de Puig-reig: Associació creada amb la finalitat de difondre i posar en valor el passat medieval del municipi, encarregada de l'organització de la festa del solstici d'estiu.

Cultura Popular[modifica | modifica el codi]

  • Diables del Clot de l'Infern: Grup de diables, acompanyats habitualment pel grup de percussió.
  • Geganters de Puig-reig: Fundat el 1981, els gegants s'anomenen Martí i Carme. Incorporen un grup de grallers.
  • Gegants de l'Ametlla de Merola
  • Comissió de la Festa de la Corrida

Educatives[modifica | modifica el codi]

  • Llar d'infants L'Estel: de titularitat municipal
  • Escola Sant Martí: Escola concertada d'una línia
  • Escola Alfred Mata: escola de titularitat pública, d'una línia.
  • Institut de Puig-reig: Públic, de dues línies
  • Escola Municipal de Música de Puig-reig: Fundada el 1992, ofereix estudis de llenguatge musical, cant, piano, violí, violoncel, contrabaix, flauta, clarinet, saxo, trompeta, percussió, entre altres

Lleure[modifica | modifica el codi]

  • CQuiE Centre Quitxalla Excursionista: Grup d'esplai, amb seccions de fotografia, esquí i excursionisme
  • Grup Joves Ametlla de Merola

Esportives[modifica | modifica el codi]

  • CE Puig-reig: Club Esportiu Puig-reig, de futbol. Fundat el 1916, amb equips de futbol base des de pre-benjamí fins a juvenil, equips femenins, i primers equips A i B que juguen a 3a Catalana i 4a Catalana, respectivament.
  • CB Puig-reig: Club Bàsquet Puig-reig, amb escola de bàsquet i equips masculins i femenins de les categories mini, cadet, júnior i sènior.

Assistencials[modifica | modifica el codi]

  • Residència Sant Josep: Casal d'Assistència Benèfica
  • Residència Mont Martí: Residència Tercera edat i persones amb discapacitat

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

  • Ràdio Puig-reig Emissora Municipal (107.3 FM)
  • TV Puig-reig: Emet només a través de cable, la programació es basa en reportatges d'actes i festes populars del poble

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
13 12 14 158 825 786 876 1.836 3.709 4.841
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.565 5.518 5.130 5.745 6.279 5.748 5.359 5.006 4.740 4.707
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.578 4.436 4.319 4.269 4.171 4.202 4.326 4.333 4.301 4.207
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Rosa Serra Rotés. «Historia». Ajuntament de Puig-reig. [Consulta: 5 juliol 2014].
  2. 2,0 2,1 Autors diversos. El Berguedà. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1994. ISBN 8439326718. 
  3. «Resultados provisionales, Elecciones Municipales, Barcelona, Puig-reig 2015» (en castellà). Ministeri de l'Interior, 25-05-2015. [Consulta: 2 juny 2015].
  4. 4,0 4,1 «Berguedà, els resultats poble per poble». Regió 7, 25-05-2015, pàg. 19.
  5. Mireia Canal deixa el càrrec de regidora a l'Ajuntament de Puig-reig
  6. Ministeri de l'Interior(castellà)
  7. Ajuntament de Puig-reig
  8. Podeu trobar molta més informació a http://www.lacorrida.info
  9. Web oficial de Ràdio Puig-reig
  10. Forner, Climent; Rafart, Benigne. Goigs marians del bisbat de Solsona. Bisbat de Solsona i Abadia de Montserrat, 2001, p. 331-332. ISBN 84-8415-348-7. 
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000. ISBN 8488811594. 
  12. Serra, Rosa, Bernadich, Anna, Rota, Montserrat: Guia d'Art del Berguedà (Editat pel consell comarcal del Berguedà)
  13. «Tresor de Puig-reig». Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 29 novembre 2014].
  14. «Puig-reig». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 agost 2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Llista de monuments de Puig-reig

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]