Pujada a Sant Feliu de Codines

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Pujada a Sant Feliu de Codines
Cartell de la Pujada del MC Manresa del 2010. A la imatge, Josep Maria Arenas a l'edició de 1962.
CategoriaPujada de muntanya
LlocSant Feliu de Codines, Vallès Oriental
Catalunya Catalunya
Centre/SortidaRiells del Fai
Coordenades41° 41′ 22.8″ N, 2° 11′ 47.7″ E / 41.689667°N,2.196583°E / 41.689667; 2.196583
DataCap al setembre (clàssica) /
Cap al novembre (actual)
Organitzador• PM 10xH (1959-84)
• Escuderia Sant Feliu i MCCB (1986-89)
• VTS (1996-Actualitat)
PuntuableCampionat de Catalunya i d'Espanya de muntanya
Historial
1a Edició1959 (clàssica) / 1996 (actual)
Edició final1989 (clàssica)
Total d'edicions43 (2015)
1r guanyadorCAT Francesc X. Anet (cotxes)
CAT Josep M. Rodà (motos)
Darrer guanyadorAND Joan Vinyes (cotxes, clàs.)
CAT Carles Kotnik (motos, clàs.)
Rècord victòriesCAT Joan Fernández (16)
Rècord volta ràpida2'17"42 (Fernando Gómez, 1983)

La Pujada a Sant Feliu de Codines, antigament coneguda com a Pujada en costa a Sant Feliu de Codines, és una pujada de muntanya que es disputa anualment a la carretera BP-1432 entre les poblacions de Riells del Fai i Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental,[1] amb sortida a Riells i arribada a Sant Feliu. L'esdeveniment s'ha disputat en dues etapes ben diferenciades: la primera, de 1959 a 1989 i la segona, de 1996 a l'actualitat.

Durant la primera etapa, la de la pujada "clàssica", la prova es disputava a primers de setembre, hi participaven motocicletes i automòbils i discorria per un tram de 4,2 quilòmetres de la carretera BP-1432.[2] L'organitzava la Penya Motorista 10 x Hora fins que, el 1986, se n'encarregaren l'Escuderia Sant Feliu i el Moto Club Cingles de Bertí (MCCB).[3] En aquella època, la Pujada era una prova de referència en la seva modalitat[4] i obtingué una notable projecció internacional. A més, el fet de ser la primera pujada del calendari després de l'estiu la feia molt esperada pels pilots i pels veïns de Sant Feliu, que s'hi abocaven.[5]

Durant la segona etapa, l'actual, la pujada es disputa cap al novembre, hi participen únicament automòbils i discorre per un tram de 4,5 quilòmetres de la mateixa carretera,[6] amb un recorregut gairebé idèntic al clàssic. Aquesta segona pujada ha estat organitzada regularment des del 1996, amb algun any de pausa, per l'Escuderia Vall del Tenes Sant Feliu de Codines ("VTS") i s'anomena oficialment Pujada Vall del Tenes-Sant Feliu de Codines.

Història[modifica]

El 1969, la pujada va passar a formar part del Campionat de Catalunya de muntanya i el 1972 va ser inclosa al Campionat d'Espanya de la mateixa modalitat.[7][8] La cursa fou organitzada ininterrompudament per la Penya Motorista 10 x Hora fins al 1984. El 1985, la Penya decidí d'organitzar una altra pujada en comptes d'aquesta, concretament la Sant Cugat-Tibidabo (que recuperava després d'uns anys sense disputar-se) i la de Sant Feliu de Codines no es va convocar. El 1986, dues entitats locals (l'Escuderia Sant Feliu i el Moto Club Cingles de Bertí) varen reprendre la pujada de Sant Feliu tot substituint definitivament la Penya Motorista 10 x Hora al capdavant de l'organització.[1]

El 1989, la pujada no es va arribar a disputar a causa d'un accident esdevingut pocs dies abans en una cursa del campionat estatal, a Santander, en què hi va morir un espectador i quatre més hi van resultar ferits. El consegüent enduriment de les mesures de seguretat exigides per la federació estatal va fer inviable la continuïtat de la prova catalana, de manera que es va deixar de convocar definitivament.[1] Calgué esperar al 1996 perquè unes altres entitats tornessin a endegar l'esdeveniment.

Pel que fa als accidents, malgrat que les mesures de seguretat disposades pels organitzadors de la pujada a Sant Feliu eren importants i es milloraven any rere any, el 1980 calgué lamentar l'únic accident mortal que s'ha produït mai en aquesta cursa. El jove espectador Joan Portet, veí de Castellterçol, morí en ser atropellat pel Ford Fiesta de Rodolfo Tesone, quan aquest sortí de la pista i xocà contra les bales de palla de la tribuna. Portet, de 18 anys, era en aquell instant darrere la tanca metàl·lica, caminant cap a un altre punt de la carretera, i fou envestit pel vehicle.[9]

Protagonistes[modifica]

Jordi Fornas a la Pujada a Sant Feliu de Codines de 1982

La primera edició de la cursa la van guanyar Francesc Xavier Anet amb un Renault Dauphine en cotxes[10] i Josep Maria Rodà amb una Mòndial 200 en motos. El 1983, Fernando Gómez va establir el rècord absolut de la cursa en cotxes, amb un Toj-BMW. El 1987, Carles Kotnik va marcar el de les motos amb una Yamaha 500.

Qui més bons resultats va obtenir a la prova al llarg de la seva història va ser el sabadellenc Joan Fernández, tot un mite de l'especialitat a escala nacional i europea, que va arribar a guanyar-la fins a setze vegades en cotxes.[5] D'altres automobilistes destacats també hi van participar; Paco Gòdia, Jaime Martinez Clotet, Manel Juncosa, Guy Hospitalier, Jean Claude Doret, José Maria Juncadella, Ives Aviat, Paulette Delcros, Geni Baturone, Ben Heiderich, Jorge Bäbler, Juan Kutz, Luciano Otero, Carlos Arenzana, Salvador Serviá, Miquel Brunells, Juan Llagostera, Jordi Pla, Alfonso Tórmez, Fermí Vélez, Andres Vilariño, Pietro Raddi, Pancho Egozkue, Ramon Brucart, Joan Vinyes. El pilot més destacat en motos fou Carles Giró, amb quatre victòries a la cursa (totes elles amb OSSA).[1] Un altre pilot motociclista que hi aconseguí èxits destacats fou el local Jordi Fornas, de la veïna Gallifa, qui en set participacions consecutives -de 1982 a 1988- hi guanyà tres vegades, una en la categoria de motocicletes "modernes" (1983, en classe 250cc Senior) i dues en "clàssiques" (1987 i 1988). Cal esmentar també les victòries absolutes d'altres pilots com ara Josep Pladevall,[11] Antoni Font o Pepe Fernández El loco.

Al llarg de la seva història, nombrosos pilots motociclistes de renom competiren en aquesta prova, entre ells Frederic van der Hoeven, Paco Tombas, Carlos Rocamora, Pitu Sanglas, Josep Maria Arenas, Ricard Fargas, Min Grau, Joan Parés, Joan Bordons, Joan Porcar, Sito Pons, Josep Coronilla, Freddy Sanjuan, Ton Marsinyach, Xavier Bover, Eduard Carol i Josep Maria Mallol.[12]

La pujada clàssica (1959-1989)[modifica]

Recorregut[modifica]

El restaurant La Parada a la carretera BP-1432, prop del punt de sortida de la cursa clàssica

La cursa es disputava a la carretera BP-1432 en direcció Sant Feliu. La distància total a recórrer era de 4,2 quilòmetres,[2] amb la sortida situada als afores de Riells (vora el restaurant La Parada[13]) i l'arribada prop de la urbanització Els Saulons d'en Déu, a tocar de Sant Feliu de Codines, a pocs metres de la cruïlla amb la carretera C-59 que puja de Caldes de Montbui a Sant Feliu.

Característiques
  • Sortida: km 22
  • Arribada: Km 17,8
  • Longitud: 4,2 km
  • Alçada de la sortida: 280 m sobre el nivell del mar
  • Alçada de l'arribada: 440 m sobre el nivell del mar
  • Desnivell del recorregut: 160 m
  • Pendent mitjà: 4%

Durant el cap de setmana que durava l'esdeveniment (dissabte hi havia els entrenaments i diumenge, la cursa), el parc tancat dels vehicles participants se situava a la Plaça Major de Sant Feliu de Codines.[14]

Traçat[modifica]

Pel que fa al recorregut pròpiament dit, la pujada es caracteritzava pel seu traçat sinuós i revirat. Al llarg dels seus 4,2 quilòmetres s'enllaçaven tota mena de revolts, tots ells amb un nom popular que ha quedat en el record. Des de la sortida fins a l'arribada, els principals eren aquests i per aquest ordre:[2]

  • Trampolín
  • Alzina
  • Cirerer
  • Evidenta
  • Can Garriga
  • Cinc Curves
  • Font del Clara
  • Villar
  • Roca Gran
  • Tribuna

Categories[modifica]

La prova admetia tres tipus de vehicles (motocicletes, sidecars i automòbils), dividits cadascun en diverses categories en funció de la seva cilindrada i preparació: "Turisme", "Sport", "Competició", etc. Més tard, s'hi afegiren algunes categories específiques per a escúters, ciclomotors i altres. Per bé que d'any en any podia variar sensiblement, l'estructura típica de categories durant les primeres edicions era aquesta:

  • Motocicletes:
    • Turisme
      • Fins a 50 cc
      • Fins a 65 cc
      • Fins a 100 cc
      • Fins a 125 cc
      • Fins a 200 cc
    • Sport
      • Fins a 125 cc
      • Fins a 350 cc
    • Competició
      • Fins a 125 cc
      • Fins a 250 cc
    • Superiors a 250 cc
  • Sidecars:
    • Fins a 125 cc
    • Fins a 250 cc
    • Superiors a 250 cc
  • Automòbils:
    • Turisme de sèrie
      • Fins a 600 cc
      • Fins a 1.000 cc
      • Superior a 1.000 cc
    • Millorats
      • Fins a 750 cc
      • Fins a 1.000 cc
      • Fins a 1.600 cc
    • Gran Turisme
      • Fins a 1.000 cc
      • Fins a 1.600 cc
      • Fins a 2.000 cc

Palmarès[modifica]

Font:[15][16]

  Rècord absolut per categoria
S'assenyalen amb negreta els guanyadors absoluts de cada edició.
Edició Any Data Motocicletes Automòbils
Guanyador Moto Temps Guanyador Cotxe Temps
I 1959 26 de juliol CAT Josep Maria Rodà Mòndial 200 3'35"3 CAT Francesc Xavier Anet Renault Dauphine 3'55"
II 1960 11 de setembre CAT Paco Tombas Derbi 250 3'24"9 CAT Víctor Sagi Porsche 356 3'23"6
III 1961 10 de setembre CAT Carles Rocamora Montesa 125 3'13"8 CAT Jaume Martínez Porsche 356 3'17"4
IV 1962 9 de setembre CAT Josep Maria Arenas Ducati 250 3'15"7 CAT Jaume Piera Austin-Healey 3'20"7
V 1963 8 de setembre CAT Josep Maria Arenas Montesa 3'13"6 CAT Joan Fernández Porsche 356 Carrera 2 3'03"63
VI 1964 6 de setembre CAT Carles Giró OSSA 3'13"2 CAT Joan Fernández Porsche 904 GTS 3'03"0
VII 1965 5 de setembre CAT Carles Giró OSSA 3'12"0 FRA Guy Hospitalier Porsche Abarth 3'07"0
VIII 1966 4 de setembre CAT Carles Giró OSSA 3'11"6 CAT Joan Fernández Porsche Carrera 6 2'53"2
IX 1967 3 de setembre CAT Ricard Fargas Ducati 3'03"2 CAT Joan Fernández Porsche Carrera 6 2'45"9
X 1968 1 de setembre CAT Ricard Fargas Ducati 3'06"8 GER Ben Heiderich Porsche Carrera 6 2'50"0
XI 1969 31 d'agost CAT Ricard Fargas Ducati 3'05"6 CAT Joan Fernández Porsche 908/1 2'35"5
XII 1970 30 d'agost CAT Benjamí Grau Montesa 3'05"5 CAT Joan Fernández Porsche 908/1 2'31"2
XIII 1971 5 de setembre CAT Carles Giró OSSA 3'04"9 CAT Joan Fernández Porsche 908/3 2'32"1
XIV 1972 27 d'agost CAT Alejandro Cerrada OSSA 3'06"2 CAT Joan Fernández Porsche 908/3 2'33"7
XVI 1973 9 de setembre CAT Julio Collado Montesa 2'56"69 CAT Jorge Pla Lola T290 2'36"64
XVI 1974 8 de setembre CAT Julio Collado Bultaco 3'09"63 CAT Joan Fernández Abarth Osella PA2 BMW 2'31"71
XVII 1975 7 de setembre CAT Jordi Camps Bultaco 3'03"47 CAT Joan Fernández Abarth Osella PA2 BMW 2'32"64
XVIII 1976 5 de setembre CAT Josep Coronilla OSSA 2'59"24 CAT Joan Fernández Osella PA4 BMW 2'28"60
XIX 1977 11 de setembre CAT Miquel Àngel Ferrés Bultaco 2'58"35 CAT Joan Fernández Lola-BMW 2'26"53
XX 1978 10 de setembre CAT Josep Pladevall Husqvarna 2'57"13 FRA Jean Claude March 2'27"15
XXI 1979 16 de setembre CAT Josep Pladevall Montesa 2'55"48 CAT Joan Fernández Lola T296 BMW 2'25"07
XXII 1980 21 de setembre CAT José Fernández Montesa 2'57"69 CAT Joan Fernández Lola T296 BMW 2'24"71
XXIII 1981 27 de setembre CAT Antoni Font Montesa 3'29"32 CAT Joan Fernández Lola T297 BMW 2'32"05
XXIV 1982 26 de setembre CAT José Fernández Beta 2'57"96 CAT Joan Fernández Lola T297 BMW 2'19"28
XXV[17] 1983 2 d'octubre CAT José Fernández Beta 2'52"36 ESP Fernando Gómez Toj-BMW 2'17"42
XXVI[18] 1984 30 de setembre CAT Antoni Font Yamaha 2'58"78 CAT Fermí Vélez Lola-BMW 2'18"69
- 1985 No programada
XXVII[19] 1986 1 de setembre CAT Carles Kotnik Yamaha 500 2'54"382 CAT Ramon Brucart Lola-BMW 2'26"414
XXVIII[20] 1987 6 de setembre CAT Carles Kotnik Yamaha 500 2'50"31 ESP Alfonso Tórmez Avidesa A2000 2'24"800
XXIX[21] 1988 4 de setembre CAT Carles Kotnik Yamaha 2'55"17 AND Joan Vinyes Lola BMW 2'22"05
- 1989 Cancel·lada

La pujada actual (VTS)[modifica]

Cap a 1995, quan ja feia uns anys que la cursa havia desaparegut del calendari, la Federació Catalana d'Automobilisme va reunir diversos antics corredors del Vallès per a formar l'Escuderia Vall del Tenes-Sant Feliu de Codines (VTS),[7] entitat que reprengué l'organització de la Pujada d'ençà de 1996, reservant-la ara només als automòbils.[22] Aquesta nova pujada s'ha anat convocant anualment fins a l'actualitat, tret d'algunes edicions de pausa com ara la de 2010, en què la manca d'entesa amb l'ajuntament va fer impossible la seva organització en uns moments en què la prova ja comptava amb una quarantena d'edicions (14 d'elles organitzades per l'Escuderia Vall del Tenes-Sant Feliu de Codines).[23]

Actualment, la Pujada automobilística a Sant Feliu de Codines és considerada una de les més emblemàtiques de Catalunya.[7] El 8 de novembre de 2014 se'n celebrà la 42a edició,[24] puntuable entre d'altres per al Campionat de Catalunya de Muntanya. Hi varen competir uns 50 participants.[5] La 43a edició es disputà el cap de setmana del 14 al 15 de novembre de 2015.[25]

Durant la pujada automobilística, el parc d'assistència se situa al pàrquing municipal de Riells del Fai, a la cruïlla de l'Avinguda Sant Vicenç i el Passeig Mossèn Jaume Plans. El lliurament de premis es fa al Centre Cívic La Fonteta de Sant Feliu de Codines, a partir de les 4 de la tarda.[7]

Recorregut[modifica]

El pont de Can Camp a la carretera BP-1432, pocs metres abans del punt de sortida de la cursa actual

La nova pujada es disputa si fa no fa al mateix tram de carretera que la clàssica, en el mateix sentit de la marxa (de Riells a Sant Feliu) i amb el punt d'arribada situat al mateix lloc. En canvia només el punt de sortida, que és 300 metres més enrere que a la pujada tradicional, concretament al km 22,3 (passat el pont de Can Camp).[6] Per tant, la distància total a recórrer és ara de 4,5 quilòmetres.

Característiques
  • Sortida: km 22,3
  • Arribada: Km 17,8
  • Longitud: 4,5 km
  • Alçada de la sortida: 280 metres sobre el nivell del mar
  • Alçada de l'arribada: 450 m sobre el nivell del mar
  • Desnivell del recorregut: 170 m
  • Pendent mitjà: 4,04%
  • Amplada mitjana de la pista: 6 m

Curses relacionades[modifica]

Pujada del MC Manresa[modifica]

Cap al 2008, el Moto Club Manresa recuperà la pujada clàssica, destinada en aquest cas a motos, sidecars i quads, i des d'aleshores l'organitzà durant uns pocs anys a primers de juny, amb un recorregut semblant al tradicional. El 2010 se'n celebrà la 32a edició (recuperant doncs la numeració de la pujada clàssica, que s'havia acabat el 1988 amb la 29a edició).[12]

Revival (ChronoDriver)[modifica]

El 2010, l'empresa privada de màrqueting esportiu ChronoDriver va començar a organitzar -de forma paral·lela a la pujada automobilística- un "Revival" anual que permet de recuperar alguns protagonistes del passat, els quals hi participen en el format de regularitat, tot i que la marca mitjana s'acosta força als registres de velocitat pura.[1] L'esdeveniment s'anomena Historique Hill Climb Revival i es basa en una prova de muntanya internacional d'exhibició i regularitat. A primers d'octubre de 2014 se'n celebrà la cinquena edició.[11][13] La cursa segueix el reglament de la FEVA (Federación Española de Vehículos Antiguos) i es disputa en el recorregut de sempre, entre els punts quilomètrics 22 i 17,800 (dels voltants del restaurant La Parada fins a la cruïlla de Sant Feliu), en total 4,2 km de recorregut.[13]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Merlos, Josep Lluís. «L'espectacle i el risc de les ‘pujades en costa'». ara.cat. Ara, 15-11-2014. [Consulta: 20 gener 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Vilanova 2014: «La Pujada. El famoso trazado y sus curvas» p. 12-13
  3. ↑ Vilanova 2014: «1985. No hubo carrera» p. 188
  4. ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Carreras en cuesta». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 170. ISBN 84-920886-5-6. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «El Museu Colet acull la presentació del llibre "La Pujada. 59/89. Els primers 30 anys de la Pujada en Costa a Sant Feliu de Codines"». premsa.gencat.cat. Generalitat de Catalunya, 13-11-2014. Arxivat de l'original el 31 de gener 2018. [Consulta: 20 gener 2016].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Situació». escuderiavts.com, 14-11-2015. Arxivat de l'original el 11 de febrer 2016. [Consulta: 20 gener 2016].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Garrido, Pere. «43 Pujada a Sant Feliu De Codines». afondu.com, 14-11-2015. Arxivat de l'original el 9 d’abril 2016. [Consulta: 20 gener 2016].
  8. ↑ «Muntanya - Esport». enciclopedia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 gener 2016].
  9. ↑ Vilanova 2014: «Accidente mortal de un espectador» p. 161
  10. ↑ Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «L'inici de l'evolució dels rallies». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 119. ISBN 84-320-6249-9. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Betermi, Johanna. «V Subida Sant Feliu de Codines» (en castellà). escuderia.com, 13-10-2014. [Consulta: 20 gener 2016].
  12. ↑ 12,0 12,1 «XXXII Pujada en costa Bigues i Riells-St. Feliu de Codines 6/6/10» (en castellà). mgtortugas.blogspot.com, juny 2010. [Consulta: 20 gener 2016].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «Previo Subida a Sant Feliu de Codines» (en castellà). rincondelmotor.com, 02-10-2014. [Consulta: 20 gener 2016].[Enllaç no actiu]
  14. ↑ Vilanova 2014: «Historia» p. 62-63
  15. ↑ Vilanova 2014: «Palmarés de La "Pujada"» p. 222-223
  16. ↑ Galindo, Josep Mª; García, Gregorio. «"Carreras en cuesta"... las grandes olvidadas» (en castellà). carrerasencuesta.blogspot.com. Monográficos motociclistas, març 2013. [Consulta: 20 gener 2016].
  17. ↑ «Sorpresa en Sant Feliu de Codinas» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo.
  18. ↑ «Fermín Vélez se impuso en Sant Feliu de Codines» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo.
  19. ↑ «Pujada a Sant Feliu: Brucart no tuvo rival» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo.
  20. ↑ «Tórmez, vencedor del duelo» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo.
  21. ↑ «Vinyes, sin rival en Sant Feliu» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo.
  22. ↑ «Pujada de Sant Feliu de Codines». enciclopedia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 gener 2016].
  23. ↑ «Sant Feliu perd la pujada en costa». blocs.mesvilaweb.cat, 05-06-2010. [Consulta: 20 gener 2016].
  24. ↑ «42a Pujada Vall del Tenes - Sant Feliu de Codines (Pujada en costa)». santfeliudecodines.cat. Ajuntament de Sant Feliu de Codines, 08-11-2014. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2015. [Consulta: 20 gener 2016].
  25. ↑ «43a Pujada Vall del Tenes - Sant Feliu de Codines (Pujada en costa)». santfeliudecodines.cat. Ajuntament de Sant Feliu de Codines, 14-11-2015. [Consulta: 20 gener 2016].[Enllaç no actiu]

Bibliografia[modifica]

  • Vilanova, Oriol; Cassart, Josep. La Pujada. 59/89. 30 años de la carrera en cuesta de Sant Feliu de Codines (en castellà). Caldes de Montbui: GT Cult, setembre 2014. ISBN 9788461716227. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pujada a Sant Feliu de Codines
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pujada_a_Sant_Feliu_de_Codines&oldid=33190335»