Pulianas
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Andalusia | ||||
| Província | Província de Granada | ||||
| Capital | Pulianas | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 5.659 (2025) (943,17 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 6 km² | ||||
| Altitud | 741 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Rafael Gil Bracero | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 18197 | ||||
| Codi INE | 18165 | ||||
| Lloc web | pulianas.es | ||||
.svg)
.svg)
.jpg?lang=ca)
Pulianas és un municipi situat en la part central de la Vega de Granada (província de Granada), a uns 5 km de la capital provincial. Limita amb els municipis de Güevéjar, Alfacar, Jun, Granada, Maracena i Peligros.
El municipi pulianer és una de les trenta-quatre entitats que componen l'àrea metropolitana de Granada, i comprèn els nuclis de població de Pulianas —capital municipal—, Pulianillas, La Joya i Los Olivos.
Toponímia
[modifica]El topònim Pulianas és la versió castellana de l'àrab "Bulyāna", que al seu torn sembla derivar de l'antropònim llatí "Paulus",[1] és a dir, en època romana aquest lloc s'anomenaria "villa Pauliana" («vila de Paulus»). Per tant, seria una finca amb edificacions pertanyents a un gran propietari anomenat Paulus.[2]
També s'ha relacionat aquest topònim amb "Ilipula Laus", ciutat antiga de la Bètica citada per Plini el Vell. En concret, va ser Francisco Bermúdez de Pedraza qui el 1608 va assenyalar que:
| « | [...] ay vestigios del nombre de Ilipula en unos pequeños lugares llamados Las Pulianas, a los cuales añadidas pocas letras dirá Ilipulitanas, cuyo nombre, sitio y rastros que hay en él de Antigüedad, declaran haber sido allí Ilipula.[3] | » |
No obstant això, avui dia no hi ha evidències clares de la ubicació d'aquesta antiga ciutat, i es pensa també per raons toponímiques (sobrenom "Laus") que podria correspondre a Loja ("Lawsa" en època medieval), tal com ja es va plantejar al segle XIX.[4]
Història
[modifica]En l'època del regne nassarita de Granada, en els segles XIV i XV , existien en aquest terme municipal l'alqueria de Puliana (Bulyāna), formada pels barris de Pulianas (Puliana la Gran) i Pulianillas (Puliana la Chica), i els caserius d'Aquiliana (Antilyāna) i Diarfate.[5]
Després de la presa de la ciutat de Granada pels Reis Catòlics, el 1492, els habitants musulmans continuen vivint en aquests llocs, si bé el 1500 són obligats a convertir-se rebent el nom de moriscs. Arran de la rebel·lió morisca al regne de Granada i la guerra de 1568-1570, que va acabar amb la seva derrota, van ser expulsats dels seus llocs d'origen. En aquell moment vivien seixanta famílies morisques a Pulianas i trenta-cinc a Pulianillas.[5]
Després de l'expulsió dels moriscos el 1570, es va organitzar la repoblació amb cristians procedents de diversos llocs de Castella, que van rebre lots de les propietats confiscades als expulsats. En aquell moment el llibre d'apeo de Pulianillas informa que les aigües de reg de tots dos llocs procedien de la Fuente Chica d'Alfacar.[6] Les aigües de la Fuente Chica es repartien entre propietaris d'aigua de Pulianas, Pulianillas, Jun i Maracena.[7] El 1591 hi havia ja cinquanta famílies cristianes instal·lades a Pulianas i trenta a Pulianillas.[8]
El 1688 els ajuntaments de Pulianas, Pulianillas, Jun i Maracena, així com els propietaris del pagament de la Madraza de Granada, van acordar l'inici del projecte per portar l'aigua del riu Fardes a les seves terres per millorar els regs, mitjançant la construcció d'una séquia o canal. Les obres no van poder concloure's en aquella època, per la qual cosa va ser necessari l'impuls d'una Reial Ordre de 10 de març de 1824 per finalitzar les obres de construcció d'aquest canal.[9] Finalment, l'arribada de l'aigua del canal del Fardes es va fer realitat el 22 de desembre de 1828, comentant-se a la Gazeta de Madrid que "no és fàcil expressar l'alegria d'aquells llauradors quan van veure regar unes terres seques".[10]
La fusió dels municipis de Pulianas i Pulianillas es va aprovar per Decret de 9 de novembre de 1944, constituint-se un sol terme municipal i ajuntament amb la denominació i capitalitat a Pulianas.[11]
L'augment més gran de la població d'aquest municipi ha tingut lloc a partir dels anys noranta del segle XX, a conseqüència del creixement demogràfic de l'àrea metropolitana de Granada. En concret entre 1991 i 2001 va passar de 2.549 a 4.437 habitants.[12] Aquest procés ha culminat la transformació de l'economia agrària tradicional en una economia de serveis.[13]
Geografia
[modifica]Integrat a la comarca de la Vega de Granada, Pulianas està situat a 5 quilòmetres de la capital provincial, a 87 de Jaén, a 156 d'Almeria i a 276 de Múrcia. El terme municipal està travessat per l'autovia A-92, que connecta les ciutats de Màlaga i Sevilla amb Granada, Almeria i Múrcia.
El relleu del municipi està definit per la vega granadina, per la qual cosa és fonamentalment pla, destacant alguns barrancs a la zona nord, on se situen alguns turons, com el turó dels Màrtirs (821 metres). L'altitud oscil·la entre els 880 metres en un turó al nord-est i els 690 metres a l'extrem sud-occidental. El nucli urbà s'alça a 785 metres sobre el nivell del mar.
Administració i política
[modifica]Els resultats a Pulianas de les últimes eleccions municipals, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) es va imposar amb claredat en obtenir 1652 vots (66,66 %), cosa que li va donar 10 regidors, seguit del Partit Popular (PP) amb 450 sufragis (18,15 %) i 2 edils. Esquerra Unida (IU)-Per la Gent (PG) va aconseguir 209 vots (8,43 %) i 1 regidor, mentre que Vox, amb 141 vots (5,69 %), no va aconseguir representació.[14]
Festes
[modifica]Entre les seves festes més assenyalades destaca el Dijous gras. Aquesta festa se celebra el dijous anterior al Dimecres de Cendra. No obstant això, aquesta celebració ha perdut els seus vincles tradicionals amb actes de l'església. La gent surt a passar un dia festiu al camp i se celebra menjant i bevent.[16] També se celebra el Dia de la Creu, el 3 de maig.[16]
Referències
[modifica]- ↑ La Granada islámica. Editorial Universidad de Granada, 1990.
- ↑ «Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary [búsqueda = Pauliana]». [Consulta: 1r agost 2019].
- ↑ Antigüedad y excelencias de Granada. Madrid, 1608.
- ↑ Orbis terrarum antiquus. Nuremberg, 1824.
- 1 2 «El poblamiento y la formación de los paisajes rurales medievales en el piedemonte de la Sierra de la Alfaguara». A: A Malpica Cuello. Análisis de los paisajes históricos. De al-Andalus a la sociedad castellana. Editorial Alhulia, 2009.
- ↑ Ilipula Laus es Pulianas. E-LITTERAE, S.L., 2014.
- ↑ «Las aguas de la Fuente Chica de Alfacar y el mayorazgo de Don Francisco Franco de Saravia y Cisneros». Estudios sobre Patrimonio, Cultura y Ciencias Medievales, 2016 [Consulta: 1r agost 2019].
- ↑ «El "servicio de millones" y la población del reino de Granada en 1591». Saitabi, 1961.
- ↑ «Gazeta de Madrid, 13 de marzo de 1824». [Consulta: 1r agost 2019].
- ↑ «Gazeta de Madrid, 28 de abril de 1829». [Consulta: 1r agost 2019].
- ↑ «Boletín Oficial del Estado, 23 de noviembre de 1944». [Consulta: 1r agost 2019].
- ↑ «Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía». , [Consulta: 1r agost 2019].
- ↑ «Transformaciones recientes en la organización territorial de la Vega de Granada: del espacio agrario tradicional a la aglomeración urbana actual». Estudios Regionales, 1997 [Consulta: 1r agost 2019].
- ↑ elpais.com. «Resultats de les Eleccions Municipals de 2023 a Pulianas», 28.
- ↑ «Resultados de las elecciones municipales en Pulianas».
- 1 2 «Hipótesis sobre la estructura y función de las fiestas». A: La fiesta, la ceremonia, el rito : Coloquio Internacional, Granada, Palacio de la Madraza, 24-26 - IX - 1987, 1990.
.svg){kind=small}
