Punció aspirativa amb agulla fina

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Microfotografia d'una mostra de biòpsia per aspiració amb agulla fina de glàndula salival que mostra un carcinoma quístic. Tinció de Papanicolau.
Metge que realitza una PAAF per determinar la naturalesa d'una tumoració al teixit mamari.

La punció aspirativa amb agulla fina (PAAF) és un procediment mèdic dirigit a investigar els pacients amb una tumoració. La tècnica consisteix a extreure un tros de teixit (biòpsia) petit, o un grup de cèl.lules, per aspiració a través d'una agulla fina i la realització posterior de estudis anatomopatològics, en especial de citopatologia. Les biòpsies per aspiració amb agulla fina són un procediment de diagnosi quirúrgica segur i poc invasiu, que sovint evita biòpsies quirúrgiques majors (excicionals o obertes).

El registre més antic de l'ús d'agulles com a instrument terapèutic i de diagnosi es troba als escrits del metge andalusi Abulcasis, en relació amb un tumor de tiroide. Hans Hirschfeld (1873-1944), un hematòleg alemany, descrigué el 1912 la primera biòpsia de limfomes cutanis per punció-aspiració. Martin i Ellis, del Memorial Hospital de Nova York, publicaren l'any 1930 un complert treball sobre la metodologia d'aquests tipus de biòpsies i són considerats els creadors de les bases científiques del procediment.[1] Un any més tard, el patòleg Ernst Mannheim va establir el actual concepte de PAAF, al modificar el mètode emprant agulles de 1 mm de diàmetre amb el propòsit de minimitzar els efectes traumàtics de la punció i limitar les molèsties sofertes pels malalts.[2]

És una tècnica emprada molt sovint per avaluar microscòpicament patologies nodulars de tiroide,[3] amb freqüència guiada per ultrasons.[4] En general s'utilitza per la diagnosi de lesions en teixits tous, com ara el mamari.[5] Permet una valoració fiable del tipus de lesió mamaria (inflamatòria, benigna/maligna) que s'ha de correlacionar amb els criteris clínics i radiològics de la mateixa.[6] Té una gran utilitat en el diagnòstic de les lesions hepàtiques focals ocupants d'espai.[7] El procediment fa possible, orientat per ultrasonografia endoscòpica o TC, obtenir mostres de nòduls o masses pulmonars centrals o mediastíniques difícilment accessibles emprant altres mètodes.[8] Facilita la diagnosi de determinats tumors intramusculars.[9] En Oftalmologia és una eina pràctica i eficaç per estudiar tumoracions palpebrals o orbitàries.[10]

La PAAF no necessita una preparació prèvia especial del malalt i les seves complicacions són mínimes. La seva precisió en el diagnòstic de molts càncers és ≥90%. Té algunes limitacions: no permet l'observació complerta de l'arquitectura general de la lesió i, de vegades, el material extret és insuficient per obtenir uns resultats concloents. No és recomanable en patologies molt puntuals, com el pilomatrixoma (un tumor benigne de la pell), ja que l'acumulació de cèl·lules pot donar una errònia impressió de malignitat.[11] Està contraindicada en cas de sospita de feocromocitoma (un tipus de tumor de les glàndules suprarenals), a causa del risc de desencadenar una crisi hipertensiva.[12]

Referències[modifica]

  1. Martin HE, Ellis EB «Biopsy by needle puncture and aspiration» (en anglès). Ann Surg, 1930 Ag; 92 (2), pp: 169-181. PMC: 1398218. PMID: 17866350 [Consulta: 6 desembre 2017].
  2. Diamantis A, Magiorkinis E, Koutselini H «Fine-needle aspiration (FNA) biopsy: historical aspects» (en anglès). Folia Histochem Cytobiol, 2009; 47 (2), pp: 191-197. DOI: 10.2478/v10042-009-0027-x. ISSN: 0239-8508. PMID: 19995703 [Consulta: 6 desembre 2017].
  3. Pinto-Blázquez J, del Valle Manteca A, Solera Arroyo JC, Cuesta Martínez L, et al «Sistema Bethesda en el diagnóstico citopatológico de la patología de tiroides» (en castellà). Rev Soc Otorrinolaringol Castilla Leon Cantab La Rioja, 2014 Abr; 5 (8), pp: 66-74. ISSN: 2171-9381 [Consulta: 21 novembre 2017].
  4. Herrera Lima, R; Lozano Zalce, H; Pérez Mendizábal, JA; Molinar Horcasitas, L; et al «Biopsia por aspiración con aguja fina guiada por ultrasonido y correlación citopatológica de nódulos tiroideos en un hospital privado de México» (en castellà). Acta Médica Grupo Ángeles, 2015 Gen-Mar; 13 (1), pp: 13-19. ISSN: 1870-7203 [Consulta: 21 novembre 2017].
  5. Tani E, Fuentes-Martinez N, Skoog, L «A Review of the Use of Fine-Needle Aspiration Biopsy of Mammary Tumors for Diagnosis and Research» (en anglès). Acta Cytol, 2017; 61 (4-5), pp: 305-315. DOI: 10.1159/000477373. ISSN: 0001-5547. PMID: 28693009 [Consulta: 21 novembre 2017].
  6. Lacruz Pelea, C «Citología por PAAF de mama: espectro morfológico» (en castellà). Curso de Formación Continuada de Citología por punción. XXXII Reunión anual de la SEAP, 2009, Feb, pàgs: 6 [Consulta: 23 novembre 2017].
  7. Solé, M «La punción aspirativa con aguja fina en el diagnóstico de las lesiones focales hepáticas» (en castellà). Gastroenterol Hepatol Contin, 2005 Gen; 4 (1), pp: 29-33. DOI: 10.1016/S1578-1550(05)75105-6. ISSN: 1578-1550 [Consulta: 23 novembre 2017].
  8. González Carrera V, Ulla Rocha JL «Ultrasonografía endoscópica con punción-aspiración con aguja fina (EUS-PAAF) pulmonar: una herramienta para el diagnóstico de las neoplasias pulmonares» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2012 Abr; 35 (4), pp: 298. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2011.11.007. ISSN: 0210-5705. PMID: 22284043 [Consulta: 26 novembre 2017].
  9. Coloma J, García E, Rodríguez A «Mixoma intramuscular. A propósito de tres casos» (en castellà). Acta Ortop Mex [online], 2014; 28 (4), pp: 244-247. ISSN: 2306-4102 [Consulta: 2 desembre 2017].
  10. Delgado Miranda, JL; Montesinos Ventura, B; Pérez Espejo, J; Perera Molinero, A; Delgado Estévez, JL «Utilidad del P.A.A.F. en párpados y órbita» (en castellà). Arch Soc Canar Oftal, 2001; 12, pp: 31-34. ISSN: 19897294 [Consulta: 27 novembre 2017].
  11. García de Marcos, JA; Alamillos Granados, F; Dean Ferrer, A; Ruiz Masera, JJ; et al «Limitaciones de la PAAF en el diagnóstico del pilomatrixoma» (en castellà). Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac [online], 2005 Nov-Des; 27 (6), pp: 354-359. ISSN: 2173-9161 [Consulta: 3 desembre 2017].
  12. Hevia Suárez M, Abascal Junquera JM, Boix P, Dieguez M, et al «Manejo de la masa suprarrenal: lo que el urólogo debe saber» (en castellà). Actas Urol Esp, 2010 Jul; 34 (7), pp: 586-591. ISSN: 0210-4806. PMID: 20540874 [Consulta: 6 desembre 2017].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]