Punt de codi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un punt de codi o posició en codi (en anglès , code point), en la terminologia de la codificació de caràcters, és qualsevol dels valors numèrics que conformen l' espai de codis .[1][2] Molts punts de codi representen caràcters individuals, però també poden tenir altres usos, com ara servir de marques per aplicar format.[3]

A tall d'exemple, l'esquema de codificació de caràcters ASCII admet 128 punts de codi a l'interval que que va des de 0 hex. a 7F hex., ASCII estès conté 256 punts de codi a l'interval 0 hex. a FF hex., i Unicode permet 1 114 112 punts de codi a l'interval 0 hex. a 10FFFF hex. . L'espai de codis d'Unicode es divideix en disset plans (el pla plurilingüe bàsic i 16 plànols suplementaris), cadascun amb 65 536 (= 2 16 ) punts de codi. Així, la mida total de l'espai de codis d'Unicode és de 17 × 65 536 = 1 114 112 punts de codi.

Referències[modifica]

  1. Glosario de términos de Unicode (en inglés)
  2. «The Unicode® Standard Version 11.0 – Core Specification» (PDF) (en anglès). Unicode Consortium p. 22, 30-06-2018. Arxivat de l'original el 19 de setembre de 2018. [Consulta: 25 desembre 2018].
  3. «The Unicode® Standard Version 11.0 – Core Specification» (pdf) (en anglès). Unicode Consortium p. 23, 30-06-2018. Arxivat de l'original el 2018-09-19. [Consulta: 25 desembre 2018].