Puput comuna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPuput comuna
Upupa epops Modifica el valor a Wikidata

Imatge del llibre de 1905 «Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas»
Enregistrament

Reclam Modifica el valor a Wikidata

Dades
Envergadura44 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries5,7 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou15 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22682655 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreBucerotiformes
FamíliaUpupidae
GènereUpupa
EspècieUpupa epops Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmicUpupa Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Distribució geogràfica: àrea de cria estival (taronja), població sedentària (verd) i àrea d'hivernada (blau). En verd clar i marró l'àrea de la puput africana i la puput de Madagascar (sedentàries) que molts autors classifiquen com a espècies separades.

La o el puput (popularment també putput o paput en diversos dialectes d'arreu)[1] o la palput[2] (o popularment també apalput, apaput, polput, porput[3] en la parla valenciana) (Upupa epops) és un ocell de la família dels upúpids, i de l'ordre dels bucerotiformes,[4][5] present a Europa (llevat d'Escandinàvia) i Àsia (fins al nord-est de l'Índia), i hiverna a Àfrica, sud d'Àsia i alguns indrets del sud d'Europa. És comuna als Països Catalans.[6][7]

Morfologia[modifica]

Fa de 25 a 29 cm de llargària.[7] D'aspecte inconfusible,[7] és de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. La part inferior és de color groc terrós amb taques negres al ventre. El bec és prim, una mica corbat i molt llarg. Té un floc de plomes erèctils o cresta d'uns cinc o sis centímetres de llargada, amb les puntes negres, que pot obrir i tancar. Sovint, després d'aterrar, l'obre i la torna a tancar de seguida.[8] La cua és negra amb una ampla ratlla blanca cap al terç final i una marca blanca a l'arrel. També n'és característic el vol ondulat.

Ecologia[modifica]

Viu en zones obertes, horts i boscos. Defuig l'alta muntanya i les zones muntanyenques de bona part de la Catalunya humida.[9] Menja llagostos, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d'insectes. Fa el niu en forats d'arbres vells o de murs o cases enrunades. El niu és molt senzill, fet amb només algunes herbes o branquetes.[8] La femella pon entre 5-7 ous i els incuba durant uns 16-19 dies. Els polls comencen a volar al cap d'unes 4 setmanes. A mesura que els pollets creixen, el niu s'omple d'excrements i fa molta pudor.[8]

El seu cant és molt fàcil d'identificar, ja que fa "pu-pu-put" i el repeteix moltes vegades des de terra.[8] Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant. A la tardor, emigra cap al nord i centre d'Àfrica, i retorna al febrer següent, tot i que als Països Catalans també se'n troba un contingent hivernant que està creixent.[7] Tot i que les seues poblacions són elevades, s'ha observat en els darrers anys una disminució deguda, probablement, a la reducció de zones agrícoles de secà.[7] També és una espècie que es veu afectada per l'ús generalitzat d'insecticides i pesticides.[10]

Subespècies[modifica]

Subespècie Distribució geogràfica Observacions
Upupa epops africana (Bechstein, 1811) Des de la República Democràtica del Congo fins a Kenya i Sud-àfrica.[11] Estatus de subespècie discutit
Upupa epops ceylonensis (Reichenbach, 1853)[12][13] Pakistan, l'Índia i Sri Lanka.[11]
Upupa epops epops (Linnaeus, 1758).[14][15][16] Nord-oest d'Àfrica (incloent-hi les Illes Canàries) i des d'Europa fins a riu Ienissei, la Xina (Sinkiang) i el nord-oest de l'Índia.[11] És la subespècie que es troba als Països Catalans.[9]
Upupa epops longirostris (Jerdon, 1862)[17][18] Des d'Assam i Bangladesh fins al sud de la Xina, el nord de la península de Malacca i Indoxina.[11]
Upupa epops major (A.E. Brehm, 1855).[19][20] Egipte, el nord del Sudan i l'est del Txad.[11]
Upupa epops marginata (Cabanis & Heine, 1859) És un endemisme de Madagascar.[21][11] Estatus de subespècie discutit
Upupa epops saturata (Lönnberg, 1909).[22] Des de l'est del riu Ienissei fins al Japó, la Xina central i el Tibet.[11]
Upupa epops senegalensis (Swainson, 1837).[23][24] Sud d'Algèria i des del Senegal fins a Etiòpia i Somàlia.[11]
Upupa epops waibeli (Reichenow, 1913).[25][26] Des del Camerun i el nord de la República Democràtica del Congo fins a Uganda i Kenya.[11][27][28][29][30]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Veny i Clar, Joan; Pons i Griera, Lídia «La puput». Atles lingüístic del domini català.
  2. Acadèmia Valenciana de la Llengua «palput». Diccionari normatiu valencià.
  3. Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià Arxivat 2013-07-10 a Wayback Machine. de l'AVL.
  4. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 296. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  5. «Orders of Birds: A higher classification of modern birds» (en anglès). IOC World Bird List v11.2, 28-06-2019. [Consulta: 19 juliol 2021].
  6. «Puput comuna». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 170-171. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005. 
  9. 9,0 9,1 Servidor d'informació ornitològica de Catalunya
  10. Cinerea.org (castellà)
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 11,8 The Internet Bird Collection (anglès)
  12. Catalogue of Life (anglès)
  13. BioLib (anglès)
  14. Von Linné, Carl. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - p. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius), 1758. . Enllaç[Enllaç no actiu]
  15. Catalogue of Life (anglès)
  16. BioLib (anglès)
  17. Catalogue of Life (anglès)
  18. BioLib (anglès)
  19. Catalogue of Life (anglès)
  20. BioLib (anglès)
  21. Kristin, A., (2001), "Family Upupidae (Hoopoes)". A: Josep, del Hoyo; Andrew, Elliott; Sargatal, Jordi, Handbook of the Birds of the World. Vol. 6, Mousebirds to Hornbills, Barcelona: Lynx Edicions, p. 396–411, ISBN 84-87334-30-X
  22. BioLib (anglès)
  23. Catalogue of Life (anglès)
  24. BioLib (anglès)
  25. Catalogue of Life (anglès)
  26. BioLib (anglès)
  27. Catalogue of Life (anglès)
  28. BioLib (anglès)
  29. Encyclopedia of Life (anglès)
  30. ITIS (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Barthel, Peter H. / Dougalis, Paschalis, (2008) - Aves de Europa. Lynx Edicions, Barcelona.
  • Bock, W.J., 1982. Aves. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 967-1015.
  • De Juana, Eduardo / Varela, Juan M., (2000) - Guía de las aves de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx Edicions, Barcelona, Catalunya.
  • Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
  • Estrada, J. / Pedrocchi, V. / Brotons, L. / Herrando, S., (2004) - Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Lynx Edicions, Barcelona.
  • Jonsson, Lars, (2001) - Aves de Europa con el Norte de África y el Próximo Oriente. Ediciones Omega, Barcelona.
  • Jutglar, Francesc / Masó, Albert, (1999) - Aves de la Península Ibérica. Editorial Planeta, Barcelona, Catalunya.
  • Moller, (2006) Sociality, age at first reproduction and senescence: comparative analyses of birds. J Evol Biol, 19:682-689.
  • Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres.
  • Mullarney, K. / Svensson, L. / Zetterström, D. / Grant, P.J., (2003) - Guía de aves. Ediciones Omega, Barcelona, Catalunya.

Enllaços externs[modifica]