Pure Heroine

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'àlbumPure Heroine
àlbum musical de Lorde
Publicat 27 setembre 2013
Gènere Dream pop, Synthpop, indie pop, Hip house i Trip-hop
Llengua anglès
Discogràfica Universal Music Group
Productor Joel Little
Pistes Tennis Court
Royals
Team
Cronologia de Lorde
Pure Heroine Melodrama
Més informació
Discogs 602071
AllMusic mw0002574004
Modifica dades a Wikidata

Pure Heroine és l’àlbum de debut de la cantant neozelandesa Lorde. Es va estrenar a través d’Universal Music Group, Lava i Republic el 27 de setembre de 2013.L’àlbum és producte d’una col·laboració entre Lorde i el productor Joel Little. Després d’estrenar el seu primer EP “The Love Club EP” i el seu primer single “Royals” el 2013, la parella va continuar escrivint i produint material. Pure Heroine és un àlbum de dream pop, electrònica i electropop, compost amb la producció mínima, el baix greu i els ritmes programats. Pel que fa a la lletra, l’àlbum tracta sobre joves i crítiques de la cultura dominant.

Pure Heroine va rebre crítiques molt positives dels crítics musicals, que van recomanar la seva composició i producció, i van elogiar la capacitat vocal de Lorde. El disc va debutar al número u del “Official New Zealand Music Chart” i als “ARIA Charts”. Pure Heroine va tenir força èxit en les llistes d’èxits mundials, arribant al número tres al Billboard 200 dels Estats Units i en el top 10 en vuit països addicionals. Pure Heroine va ser nominada al Millor Àlbum Vocal Pop als 56è Premis Anuals Grammy de 2014. L’àlbum també va ser notable pel seu impacte en la música popular actual i el seu desafiament als artistes actuals.

El primer senzill, “Royals”, va ser un èxit crític i comercial, superant les llistes a Canadà, Irlanda, Nova Zelanda, el Regne Unit i els Estats Units, on Lorde es va convertir en la primera solista de Nova Zelanda al capdavant de la llista Billboard Hot 100 i la més jove de fer-ho des del senzill del 1987 de Tiffany “I Think We're Alone Now”. “Tennis Court” s’estrenà posteriorment com el segon senzill de l’àlbum i va arribar al rànquing d’èxits musicals de diversos països. “Team” es va estrenar com al tercer senzill de l’àlbum, aconseguint arribar al top 10 de Nova Zelanda, Canadà i Estats Units, i al top 20 d’Austràlia. “Glory and Gore” es va estrenar com al quart i darrer senzill de l’àlbum. L’àlbum ha venut més de tres milions de còpies a tot el món des del seu llançament.[1]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Des dels 14 anys, Lorde va treballar amb Universal per desenvolupar la seva visió sonora i artística. Va signar per Universal gràcies al seu manager, Scott Maclachlan, quan tenia 13 anys i, inicialment, va estar juntament amb una successió de diferents compositors per intentar desenvolupar la seva pròpia música, tot i que no va tenir sort.[2] Maclachlan va dir a HitQuarters: “Fonamentalment, crec que va comprendre que anava a escriure la seva pròpia música, però que necessitava a algú per ajudar-la amb el tema de la producció”.[2] Lorde va començar a escriure cançons amb guitarra quan tenia “13 o 14 anys”.[3][4] “Finalment es va relacionar amb l’escriptor i productor novaiorquès Joel Little i aquesta relació de treball va donar resultats gairebé immediatament.[2] El debut estrenat de Lorde, el “The Love Club EP” de 2013, va rebre elogis dels crítics de la música que van comparar l’EP amb altres artistes alternatius femenins com Sky Ferreira, Florence + the Machine, Lana Del Rey i Grimes,[5] i va aconseguir el número u a Nova Zelanda i el número dos a Austràlia, on va ser certificada platina cinc vegades per 350.000 còpies,[6] i vint-i-tres en el "Billboard 200" dels Estats Units.[7][8]

Escriptura i gravació[modifica | modifica el codi]

Abans de començar a treballar en Pure Heroine, Lorde va manifestar la intenció perquè el seu àlbum de debut fos un treball “cohesionat”.[9] Igual que amb "The Love Club EP", Pure Heroine va ser gravat amb el productor Joel Little als Golden Age Studios, a Auckland.[10][11] Inicialment, Lorde i Little van dur a terme demostracions per a A&R Scott Maclachlan, en què discutien cançons, intercanvien comentaris i canvien alguns aspectes de les cançons.[12] La gravació de l’àlbum va ser supervisada per Lorde i Little, i va ser descrita per A & R Scott Maclachlan de Lorde com un procés bastant curt, amb la majoria de la qual Lorde va tocar per tal d’acabar en l’última edició de l’àlbum. La gravació va tenir lloc a Golden Age Studios d’Auckland, en un petit estudi sense tecnologia costosa, i es va completar en menys d’un any.[12] Lorde va voler escriure la seva pròpia música i el contingut de l’àlbum va ser escrit juntament amb Joel Little.[13] Deu cançons van ser incloses en el llistat de temes finals de l’àlbum, amb al voltant de set o vuit temes que no van fer el pes per ser afegides.[12] En escollir les cançons per incloure en el llistat final del disc, Lorde i la seva A&R van decidir que hi haguessin deu cançons per evitar “material de farciment”.[12] Lorde va discutir els seus objectius de Pure Heroine amb la declaració següent:

“L'objectiu per a mi és fer un treball coherent, que es vegi com un àlbum i és una cosa de la qual em sentiré orgullosa. Actualment estic treballant en un àlbum i sembla que molts àlbums últimament no es veuen com un conjunt coherent de cançons que es complementen mútuament i que signifiquen alguna cosa com a grup. Si puc fer alguna cosa que es percebi així i que es vegi veritable i bona, llavors ho hauré aconseguit”.

Durant la gravació de l’àlbum, Lorde va afirmar que “realment no tenia en ment un so específic quan vaig començar a gravar” i, a continuació, va dir que havia escoltat una gran quantitat de hip hop, música electrònica i pop.[14] Per influència va citar James Blake i la música minimalista.[14] Lorde també va escoltar la cantant nord-americana Lana Del Rey i fou influenciada pels seus gèneres de hip hop.[15] Més endavant, Lorde va ensenyar les lletres al seu xicot, James Lowe, i va afirmar que compartir coses amb el seu xicot va impulsar gran part de l’escriptura de l'àlbum i, en última instància, va inspirar-la i va animar-la a escriure la majoria de l’àlbum.[16] Lorde fou una productora col·laboradora juntament amb Little i va escoltar molta música electrònica perquè pogués desenvolupar un “tast real” del que volia que semblés la producció de l'àlbum.[9]

Música i lletra[modifica | modifica el codi]

Pure Heroine és un àlbum de música electrònica,[17] dream pop[18] i electropop.[19] La veu de Lorde a Pure Heroine és “única i poderosament intrigant”, segons la publicació a internet sobre música de PopMatters i es va descriure com un estil “molt més enllà dels seus anys”.[20][21] Lorde va declarar que el seu principal enfocament durant l’àlbum és la seva veu, ja que no toca cap instrument; ho digué així: “No toco cap instrument, de manera que la meva veu ha de tenir el centre d’atenció. La meva capacitat vocal és realment important per a les composicions”.[22] Jason Lipshutz, de la revista "Billboard", va qualificar la veu de Lorde com a “dinàmica” durant l’àlbum, i va assenyalar l’estil vocal canviant de Lorde. “Ribs” empra una tonalitat vocal “poètica creixent”, mentre que “Buzzcut Season” mostra que la veu de Lorde intenta “navegar”. Pure Heroine també presenta tons vocals “fumejants i restringits”.[23] La producció de l'àlbum conté diversos gèneres com indie, pop, rock, EDM i hip house.[24][25][26][27]

L’àlbum es basa al voltant de la notable producció de Little, coneguda per contenir “tocs de baixos greus, bucles rítmics i ritmes programats”, evocant “sons ombrívols” en comparació, feta per Jason Lipshutz, amb Massive Attack i xx.[23] Els crítics van elogiar la música i el so de l'àlbum; en particular van lloar l’associació de Lorde amb Joel Little. Clash Music va elogiar els “paisatges sonors pop brillants i progressistes de l'àlbum”. Little va afirmar que “l’enfocament de menys és més és sorprenentment mínim de vegades i és vital per accentuar la veu de Lorde i crear un punt focal”.[28] Time Out va trobar el so de hip pop” mínim i apreciat de Little com a destacat de l’àlbum i va sentir que la música de Lorde va influir en la música trap, comparant la seva disposició amb el cantautor Robyn i Santigold.[29]

Les lletres de l’àlbum “exploren temes clàssics "teen pop": ansietat social, desig romàntic, tedi debilitant, gent enfurismada embolcallada d’alcohol”, amb una indiferència esgarrifosa i allunyada;[30] i “estigui segurament recolzada per una aflicció i angoixa adolescents”.[31] Les lletres de l’àlbum consideren el tema comú de Lorde, que és la “joventut”; l’àlbum està inspirat principalment en la seva jovenesat i les crítiques de la cultura dominant.[32] Rolling Stone va escriure “Les lletres lànguidament aforístiques de Lorde fan el balanç entre rock swagger i una angoixa adolescent encallada” i que les seves lletres “tenen un patetisme i un poder de caràcter nerviós que no té res més del 2013”.[33] Els temes lírics i el concepte de l’àlbum s’introdueixen immediatament amb el tema d’obertura de l'àlbum que Lorde declara que està “avorrit”, els temes continuen al llarg de l’àlbum amb Lorde apuntant la “cultura pop”, escollint la “falsedat dels seus companys que encapçalen les llistes musicals”.[34]

Les lletres de Lorde destaquen per parlar sobre “la mundanitat de la vida adolescent - celebrant la intel·ligència sovint ignorada de la propera generació”.[34] Lorde també usa metàfores que esmenten les dents, usant aquest terme per parlar del “somriure de Hollywood” i “els que cruixen les dents” com a manera per parlar d’expectatives poc realistes establertes per la societat, que són particularment certes en la reverberació de la felicitat,  impulsat per l’exèrcit “White Teeth Teens”.[34] El contingut líric de l’àlbum va ser descrit com a  “intel·ligent” per la revista Billboard, que va elogiar la línia d’obertura de l’àlbum: “No creus que és avorrit com parlen les persones?”; continuant elogiant la línia de tancament de l’àlbum: “Deixa’ls parlar”, adonant-se d’un vincle entre l’inici i el tancament de l'àlbum.[23]

Cançons[modifica | modifica el codi]

El tema d’obertura de l’àlbum, “Tennis Court”, ha estat descrit com una “cosina més vella, lleugerament més boja” del senzill debut “Royals”. Billboard va caracteritzar “Tennis Court” com “una actitud distant, una producció aclaparadora i "chopped and screwed"”, i la segona cançó “400 Lux” (anomenada per la il·luminació d’una posta de sol), com “una femme fatale del pop en la seva màxima expressió”, incloent “sobre el baix de la mida d’un canó i la percussió explosiva”.[23] Lorde va escriure la lletra de “Royals” en només mitja hora.[35] Va ser influenciada pel hip hop i per la cantant Lana Del Rey. “Estava escoltant molt de rap, però també molt de Lana Del Rey, perquè, òbviament, ella està molt influenciada pel hip hop, però pel que fa a totes aqueles referències a l’alcohol car, a la roba bonica i als cotxes bells, estava pensant: 'Això és molt opulent, però també és mentida'”.[15] La pista “Ribs” "comença amb una “obertura ambiental” i un “so exhaust que Lorde fa sonar cada vegada més frenètic amb cada segon que passa”, amb lletres que inclouen la cantant descobrint la seva maduresa i “problemes d’adults”.[23]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "The Year In Rock 2014: Lorde Reigns". Retrieved 13 August2016. (en anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 "Interview with Scott MacLachlan". HitQuarters. 21 January 2014. Retrieved 22 January 2014. (en anglès)
  3. White, Caitlin (21 May 2013). "Taking Flight: 16-Year-Old Ella Yelich-O’Connor vs. Lorde, Popstar". Pigeons and Planes. Retrieved 18 August 2013. (en anglès)
  4. White, Caitlin (5 October 2013). "NZ newest pop star". Tom Cardy. Retrieved 8 November 2013. (en anglès)
  5. Christopher Monger, James. "The Love Club EP – Lorde". Allmusic. Retrieved 7 September 2013. (en anglès)
  6. "ARIA Singles Chart – 02/09/2013". Australian Recording Industry Association. 31 August 2013. Retrieved 8 September 2013. (en anglès)
  7. Lorde – Chart history: Billboard 200Billboard. Prometheus Global Media. Retrieved 7 September 2013. (en anglès)
  8. Caulfield, Keith (16 August 2013). "Chart Moves: Lorde's 'Love' Rises, Cody Simpson Surges, the Supremes Return to Billboard 200"Billboard. Prometheus Global Media. Retrieved 19 August 2013. (en anglès)
  9. 9,0 9,1 "Taking Flight". 21 May 2013. (en anglès)
  10. "Lorde: Behind the success story (+audio)"The New Zealand Herald. 2 May 2012. (en anglès)
  11. "Album's all done, am away next week but can do week after?". 12 August 2012. (en anglès)
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 "A&R, Record Label / Company, Music Publishing, Artist Manager and Music Industry Directory". Hitquarters.com. Retrieved 10 March 2014. (en anglès)
  13. Kate Mossman. "Lorde: 'People have treated me like a fascinating toy' | Music | The Observer". Theguardian.com. Retrieved 10 March 2014. (en anglès)
  14. 14,0 14,1 Darwin, Liza (27 June 2013). "Meet Lorde: She's a Talented Teenage Badass | NOISEY". Noisey.vice.com. Retrieved 10 March 2014. (en anglès)
  15. 15,0 15,1 "NZ Music Sensation, Lorde, Releases First Music Video For "Royals""The Diplomat. 15 May 2013. Retrieved 12 August 2013. (en anglès)
  16. Effie Mann (6 January 2014). "Five life lessons from Tavi's interview with Lorde". Dailylife.com.au. Retrieved 10 March 2014. (en anglès)
  17. Bollinger, Nick (8 October 2013). "The Listener Reviews Pure Heroine, by Lorde"New Zealand Listener. Retrieved 20 June2014. (en anglès)
  18. Sawdey, Evan (10 October 2013). "Lorde: Pure Heroine". PopMatters. Archived from the original on 4 November 2014. Retrieved 1 July 2014. (en anglès)
  19. Hadusek, Jon (30 September 2013). "Lorde – Pure Heroine". Consequence of Sound. Retrieved 20 June 2014. (en anglès)
  20. Sawdey, Evan. "Lorde: Pure Heroine". PopMatters. Archived from the original on 4 November 2014. Retrieved 16 December2013. (en anglès)
  21. Barrett, Annie (13 September 2013). "Lorde: Five fast facts about the new alt music 'it' girl | PopWatch | EW.com". Popwatch.ew.com. Retrieved 16 December 2013. (en anglès)
  22. "Meet Lorde: She's a Talented Teenage Badass | NOISEY". Noisey.vice.com. 27 June 2013. Retrieved 16 December 2013. (en anglès)
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 Lipshutz, Jason (25 September 2013). "Lorde, 'Pure Heroine': Track-By-Track Review"Billboard. Retrieved 26 September 2013. (en anglès)
  24. Ortiz, Edwin (13 September 2013). "Listen: Lorde 'Team'"Complex. Retrieved 30 December 2013. (en anglès)
  25. Patrick, Ryan B. (30 September 2013). "Lorde – Pure Heroine"Exclaim!. Retrieved 10 November 2013. (en anglès)
  26. Messitte, Nick. "Pure Heroine - We Found Lorde In A Hopeless Place". (en anglès)
  27. Day, Larry (25 October 2013). "Lorde – Pure Heroine"The 405. Retrieved 16 July 2014. (en anglès)
  28. "Lorde - Pure Heroine | Reviews | Clash Magazine". Clashmusic.com. Retrieved 10 March 2014. (en anglès)
  29. Levine, Nick (24 October 2013). "Lorde 'Pure Heroine' album review – Buy 'Pure Heroine' album – Time Out Music". Timeout.com. Retrieved 10 March 2014. (en anglès)
  30. Weiner, Jonah (28 October 2013). "Lorde's Teenage Dream"Rolling Stone. Retrieved 5 December 2013. (en anglès)
  31. Erlewine, Stephen Thomas. "Pure Heroine – Lorde". AllMusic. Retrieved 29 September 2013. (en anglès)
  32. "Gold Teeth, White Teeth, and Lorde's 'Pure Heroine'". (en anglès)
  33. 50 Best Albums of 2013: Lorde, Pure Heroine"Rolling Stone. 2 December 2013. Retrieved 11 December 2013. (en anglès)
  34. 34,0 34,1 34,2 Maine, Sammy (24 October 2013). "Album Review: Lorde - Pure Heroine / Releases / Releases // Drowned In Sound". Drownedinsound.com. Retrieved 10 March 2014. (en anglès)
  35. Lipshutz, Jason (6 September 2013). "Lorde: The Billboard Cover Story"Billboard. Prometheus Global Media. Retrieved 6 September 2013. (en anglès)