Puteoli

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Puteoli fou una ciutat de la costa de Campània a la part nord del Sinus Cumanus i a l'est de la badia anomenada Sinus Baianus.

Fou una ciutat grega anomenada Diquearkhia (Dycaearchia) que fou colònia de Cumes (Cumae) suposadament vers el 521 aC. La ciutat no va tenir cap paper a la història abans de la conquesta de Cumes pels campanis, i després fins a la conquesta romana.

El nom Puteoli ja apareix abans (durant la Segona Guerra Púnica) i probablement derivada del seu nom osc, Phlistus que en grec es deia Phistelia i que els romans segurament van transcriure Puteoli. Però altres versions suggereixen que podria derivar de "putei" fonts de naturalesa volcànica, abundants a la zona.

Apareix realment a la historia a la [Segona Guerra Púnica] quan fou fortificada per Q. Fabius contra Anníbal, el 215 aC. Aquest la va atacar sense èxit el 214 aC. El 212 aC era el principal port del que es rebien el subministraments des Etrúria i Sardenya. El 211 aC Claudi Neró es va embarcar aquí amb dos legions cap Hispània. Els ambaixadors cartaginesos van arribar a aquest port al final de la guerra (203 aC).

El 194 aC els romans hi van establir una colònia que es va dir Puteoli i el nom anterior va desaparèixer formalment. Una inscripció del 105 aC confirma la data de la colònia Fou una de les places comercials principals durant la república i després sota l'Imperi i a més fou una de les residencies més apreciades dels romans rics per tenir una vila com a segona residencia. Ciceró i va tenir una vila. Sota Sul·la va rebre una nova colònia, i una altra sota August.

El 69 es va declarar per Vespasià i en el seu temps portava el nom de Colonia Flavia Augusta Puteoli.

El 410 fou saquejada pel visigot Alaric I, pel vàndal Genseric el 455, i per l'ostrogot Tòtila el 545. Després probablement va quedar deserta i no es va poder recuperar fins passat bastant de temps.

Queden les ruïnes de l'amfiteatre, un suposat temple de Diana que semblen ser els banys, restes d'un aqüeducte i altres edificis, destacant per sobre de tots l'anomenat Serapis o Serapeum, un edifici ben conservat d'utilització incerta amb dos edificis annexos coneguts per Temple de Neptú i Temple de les Nimfes. L'anomenada vila de Ciceró podrien ser o no ser les d'aquesta vila.

Al nord-est hi ha la moderna Solfatara, antiga Forum Vulcani, que és un cràter d'un volca extingit del que surten gasos sulfurosos. Les fonts sulfurosos són anomenades per Plini Leucogaei Fontes i avui dia es diuen Pisciarelli.

Les ruïnes són a tocar de la moderna ciutat de Pozzuoli.