Pygmaeocereus bylesianus
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 152527 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Cactaceae |
| Tribu | Trichocereeae |
| Gènere | Pygmaeocereus |
| Espècie | Pygmaeocereus bylesianus Andreae i Backeb. |
Pygmaeocereus bylesianus és una espècie botànica de plantes que pertanyen a la família de les cactàcies. És endèmica del Perú on es distribueix a la regió d'Arequipa, i es troba a una altura d'entre 50 i 1.000 msnm. És una espècie comuna en llocs localitzats.
Descripció[modifica]
Pygmaeocereus bylesianus creix tiges esfèriques a cilíndrics curts de color verd fosc de fins a 8 centímetres de llarg i 2 cm de diàmetre. Les tiges es ramifiquen a la base, formant petits coixins. Té una arrel carnosa pivotant disponible. Les 12 a 14 costelles apareixen inicialment i posteriorment es divideixen en diferents geps. Les 10 a 15 espines són fosques i tornen a canoses amb l'edat, fan de 3 a 7 mil·límetres de llarg i no es distingeixen clarament les espines centrals i les radials. Les espines centrals ocasionalment són llargues, d'1-2 a 2 centímetres. Les flors són en forma d'embut ample, de color blanc que fan 6 centímetres de llarg, amb un tub molt prim i llarg. Els fruits són esfèrics i de color vermell amb uns 15 mil·límetres de grandària. Tenen parets gruixudes i desgast longitudinal o secs.
Taxonomia[modifica]
Pygmaeocereus bylesianus va ser descrita per Andreae i Backeb. i publicat en National Cactus and Succulent Journal 12(4): 86. 1957.[1]
Pygmaeocereus: nom genèric que deriva del llatí: "pygmaeus" = "nan" i "Cereus" = un gènere de la cactàcies; per tant significa "Cereus nan".
bylesianus: epítet atorgat en honor del botànic Ronald Stewart Byles.
- Arthrocereus bylesianus
- Pygmaeocereus akersii
- Pygmaeocereus rowleyansus
- Arthrocereus rowleyanus
Referències[modifica]
- ↑ «Pygmaeocereus bylesianus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 31 maig 2015].
Bibliografia[modifica]
- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (editors) 1993. Catalogui of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- Rauh, W. 1958. Beitrag zur Kenntnis der peruanischen Kakteenvegetation. Stizungsber. Heidelberger Akad. Wiss., Math.-Naturwiss. Kl. 1–542.
- Ritter, F. 1981. Kakteen in Südamerika. Vol. IV. Peru 1239–1692. Friedrich Ritter Selbstverlag, Spangenberg.
