Pingüí d'Adèlia
Pygoscelis adeliae  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 124 g (pes al naixement) 5,35 kg (pes adult, mascle) 4,74 kg (pes adult, femella) |
| Nombre de cries | 2 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22697758 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Sphenisciformes |
| Família | Spheniscidae |
| Gènere | Pygoscelis |
| Espècie | Pygoscelis adeliae Hombr. i Jacquinot, 1841 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Terra Adèlia |
| Distribució | |
 | |
El pingüí d'Adèlia, (Pygoscelis adeliae) és comú a tota l'Antàrtida, i les illes properes. El 1840 l'explorador francès Jules Dumont d'Urville li va donar el nom de la seva esposa, Adélie.
Distribució i hàbitat[modifica]
Hi ha 38 colònies de pingüí d'Adèlia i uns 55 milions d'individus a la regió del Mar de Ross. L'illa de Ross hostatja una colònia d'un mig milió d'aquests pingüins.
Descripció[modifica]
- Fan de 46 a 75 cm de llargada i pesen entre 3,9 a 5,8 kg. Les marques distintives són un anell blanc al voltant dels ulls.
- Cap, gola i zones posteriors negre.
- Blanc per les zones inferiors.
- Bec menut roig fosc. Potes rosades.
- Cua més llarga que altres pingüins.
- Els immaturs són semblants, però amb la gola blanca i el bec negre.
Comportament[modifica]
Són socials i poden ser agressius amb altres pingüins que robin pedres del seu niu.
Poden nadar a 45 milles per hora.
Alimentació[modifica]
Principalment krill antàrtic i krill del gel, peixos i calamars glacials. L'anàlisi isotòpic dels fòssils de la closca d'ou mostra que el krill ha passat a ser l'aliment principal des de fa només 200 anys, coincidint amb el declivi de les balenes hi ha més krill disponible pels pingüins.[1]
Reproducció[modifica]
Arriben a la zona de cria l'octubre-novembre. Els seus nius són munts de pedres. Al desembre els mascles i femelles es tornen per a alimentar-se i criar. El març els adults i les cries tornan al seu lloc d'origen. La població ha disminuït un 65% en els darrers 20 anys.[2]
Migració[modifica]
Els pingüins d'Adèlia que viuen al Mar de Ross migren uns 13.000 km cada any d'anada i tornada.[3]
Referències[modifica]
- ↑ S.D. Emslie & W.P. Patterson «Abrupt recent shift in δ13C and δ15N values in Adélie penguin eggshell in Antarctica». Proceedings of the National Academy of Sciences, 104, 28, juliol 2007, pàg. 11666–11669. DOI: 10.1073/pnas.0608477104. PMC: 1913849. PMID: 17620620.
- ↑ Eccleston, Paul «Penguins now threatened by global warming». The Daily Telegraph [Londres], 11-12-2007 [Consulta: 23 abril 2010].
- ↑ «Researchers follow Adélie penguin winter migration for the first time». The Antarctic Sun.
