Pyros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pyros (os))
Infotaula personatgePyros

Modifica el valor a Wikidata
Tipusos bru Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremascle Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPirineus Modifica el valor a Wikidata
NaixementEslovènia Modifica el valor a Wikidata, 1988 Modifica el valor a Wikidata
MortVall d'Aran Modifica el valor a Wikidata, 2017 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsBoutxy (ós) i Caramelles Modifica el valor a Wikidata

Pyros (Eslovènia, 1988 - Vall d'Aran, 2017) va ser un os bru d'origen eslovè introduït als Pirineus el 1997, que va viure més dos decennis a la serralada. El seu nom és una barreja de les paraules Pirineus i Hòs, municipi veí de Mèles, al Comenge, Alta Garona, on el govern francès el va alliberar.[1]

Aquest plantígrad de mida gran va ser el mascle dominant als Pirineus des de la seva arribada fins a la seva mort.[2] Les anàlisis genètiques mostraren que és el pare del 80% dels cadells nascuts a la serralada durant el període en què estigué viu.[3] Altres ossos mascles també van participar en la reproducció, tot i que la majoria també són descendents seus.[4]

Pyros tenia un ampli territori que s'estenia per la Vall d'Aran i el municipi de Couflens, al Coserans, és a dir, prop de 1.000 km² de territori segons l'any. Va ser vist, per última vegada a l'abril del 2017, a la Vall d'Aran. Dos anys després, el 2019, quan tenia gairebé 30 anys, se'l va donar definitivament per mort.[5][6] Tot i que no se'n va trobar mai el cadàver, es considera que va morir per causes naturals, donada la seva avançada edat.[7]

Context[modifica]

Article principal: Reintroducció de l'os als Pirineus

L'os bru als Pirineus es trobava al llindar de l'extinció local a la serralada a finals del segle xx, quan només quedaven 4 o 5 exemplars autòctons, degut a la persecució directa per l'home a que es veié sotmesa aquesta població.[8] A partir de mitjans dels anys 90 s'emprengueren diverses mesures per revertir aquesta situació, guanyant molt protagonisme el reforç poblacional mitjançant la translocació d'individus reproductius originaris d’Eslovènia, on resideix una població viable de la mateixa subespècie europea. Entre el 1996 i el 2018 es van translocar 11 exemplars des d'aquest país balcànic (10 a França i 1 Catalunya)[9][10][11][12]

Des de l'inici del programa es van registrar naixements d'ossos als Pirineus[13] i a l'últim cens oficial, divulgat el 2019, s'informaren 52 exemplars vius, entre cadells, sub-adults i ossos adults.[14] Tot i això, la població d'ossos bruns a la serralada continua estant catalogada en perill crític en l'última revisió de la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), del 2018.[15]

El reforçament de la població de l'ós bru als Pirineus es va iniciar l'any 1996 amb una subvenció del programa Life de la Unió Europea de conservació i protecció d'espècies. Tot i les protestes aquell any, França va alliberar a Melles (Alta Garona) dos exemplars: les osses Živa i Melba,[16] i el 1997, un mascle, en Pyros, tots procedents d'Eslovènia. L'origen va ser seleccionat atenent estudis[17] que demostren que els ossos balcànics, del sud d'Escandinàvia, i els del sud i sud-oest d'Europa pertanyen a una única línia genètica, que s'explica pel fet que es va produir un refugi durant l'última glaciació al sud d'Europa.[17][18] Translocar ossos del cantàbric, encara més propers genèticament que els balcànics, no era una opció sobre la taula donada la complicada situació en què aleshores també es trobava aquesta altra població ibèrica, catalogada en perill d'extinció.[19]

La reintroducció de l'os als Pirineus suscita des de l'inici de la seva implantació importants adhesions i oposicions en el conjunt de la societat, amb partidaris i detractors que s'articulen en diversos grups d'influència.[20][21] La principal resistència es deu al fet que un cop alliberats al nou medi pirinenc, els animals translocats i els seus descendents, així com succeïa amb els anteriors ossos autòctons, poden atacar de forma oportunista a la ramaderia[22] i l'apicultura.[23]

Biografia[modifica]

Pyros fou el primer gran mascle que va ser translocat d'Eslovènia mitjançant el primer programa de reintroducció. Ho feu el 2 de maig del 1997, un any després de Živa i Melba.[24] Tots 3 ossos van ser capturats a la reserva de caça de Medved.[25] En el moment del seu alliberament, al municipi francès de Mèles (al Comenge, Alta Garona) pesava 235 kg i tenia 9 anys.[26][27]

S’ha reproduït en 19 ocasions entre 1997 i 2016 amb 8 femelles diferents i ha tingut 32 fills directes coneguts (vegeu la taula abaix), dels quals la meitat arribaren a l'edat adulta.[28] En aquest període, Pyros es va creuar amb Živa (1 fill), Melba (2 fills), Caramelles (filla seva i de Melba; mínim 14 fills); Caramellita (neta seva, filla de Caramelles; 3 fills); Hvala (5 fills); Bambou (filla de Hvala i d'ún altre ós eslovè; 4 fills); Pollen (filla de Hvala i d'ún altre ós eslovè; 1 fill)[28] i Fadeta, que també era filla seva i de Bambou (2 fills).[7]

A part de Pyros, hi hagué set mascles reproductors als Pirineus fins al 2019, dels quals cinc són parents directes seus. Els dos que no estan emparentats amb ell són Nere (pare de Canelito el 2004) i Balou, que va morir el 2014 sense descendència demostrada en aquell moment[29] tot i que tingué un fill pòstum l'any següent, Cachou, el qual morí el 2020 sense descendència.[30] Els altres cinc mascles són o bé fills de Pyros (Moonboots, Boet i Pepito) o bé nets (Flocón i Pelut).[31] De tots ells, Pepito sembla el més reeixit, doncs se'l considera el pare de 18 cadells entre el 2015 i el 2019.[7]

Per tractar de trencar la dinàmica de consanguinitat als Pirineus i el monopoli reproductor de Pyros, que comporta el risc de pèrdua de vigor reproductor de la població i el sorgiment de malalties,[32] el 2016 el govern català va reintroduir Goiat, un altre mascle eslovè.,[33][34] del qual fins al 2019 no se n'ha pogut constatar descendència.[7]

Els tècnics afirmen que Pyros, no volia rivals a l'hora de festejar i obligava als altres mascles a mantindre's allunyats de les femelles en zel.[29] De fet, quan aquests trobaven algun rastre del mascle dominant en un arbre, enlloc d'esfregar també la seva olor, passaven de llarg.[32]

Pyros habitava sobretot a la Vall d'Aran, al Pallars Sobirà, al Comenge (Alta Garona) i al Coserans (Arieja). Se'l va poder observar per última vegada el 2017, a la Vall d'Aran. Dos anys després, el 2019, quan tenia gairebé 30 anys, se'l va donar definitivament per mort.[5][6] Aleshores es va calcular que hi havia 55 ossos al Pirineu (vius o morts) descendents del gran macle (contant fills, nets i besnets),[5] el que representa el 75% dels exemplars nascuts al Pirineu des que va arribar.[32]

Descendents[modifica]

Pyros va tenir almenys 32 descendents directes als Pirineus, entre 1997 i 2017, la llista dels quals es troba a la taula següent.

El signe * a la columna «Any de la mort» significa que l’ós va ser vist viu el 2019. Les línies de color gris fosc indiquen ossos la mare dels quals és filla o descendent de Pyros. Amb algunes excepcions, les dades provenen de l'arbre genealògic presentat a Sentilles et al. 2020 i de les dades públiques de la Generalitat de Catalunya.[35][7]

Nom Any de naixement Any de la mort Sexe (F/I/M) Mare
Kouki 1997 M Živa
Caramelles 1997 * F Mellba
Boutxy 1997 M Mellba
Salau 2001 2001 I Caramelles
Caramellita 2002 * F Caramelles
S1Slo4 2002 M Caramelles
S4Slo1 2004 M Caramelles
Salau 2004 2004 M Caramelles
Bonabé 2006 * M Caramelles
Moonboots 2006 2015 o després[36] M Caramellita
Nhéu 2009 * F Hvala
Noisette 2009 2014 o després F Hvala
Pelut 2010 * M Caramelles
Plume 2010 * F Caramelles
Boavi 2010 * F Caramellita
Floreta 2010 F Bambou
Fadeta 2010 * F Bambou
Pepito 2011 * M Hvala
Callisto 2011 * F Hvala
Soulane 2011 F Hvala
Vila 2011 F Pollen
Patoune 2012 2017 o després[37] F Bambou
Bouba 2012 2014 o després M Bambou
Alós 2012 I Caramelles
Isil 2012 * F Caramelles
Becero 2013 F Caramellita
Auberta 2014 F Fadeta
Salient 2014 2016[38] F Fadeta
Boet 2014 *[39] M Caramelles
Esmolet 2014 * M Caramelles
S29Slo8 2016 M Caramelles
S29Slo3 2016 F Caramelles

Vegeu també[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ «Les noms des ours» (en francès). Pays de l'Ours. Arxivat de l'original el 2020-11-20. [Consulta: 21 novembre 2020].
  2. ↑ «Dans une vidéo, Pyros, le vieil ours des Pyrénées, paraît fatigué». francetvinfo.fr, 01-06-2016. [Consulta: 9 agost 2020].
  3. ↑ «Pyros, doyen des ours des Pyrénées, serait mort» (en francès). France 3 Occitanie. [Consulta: 18 agost 2019].
  4. ↑ Audrey Garric. «L’Etat condamné pour n’avoir pas suffisamment protégé l’ours des Pyrénées». lemonde.fr, 09-03-2018.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Donen per mort l'ós Pyros, pare i avi de la majoria d'ossos del Pirineu». El Nacional, 29-03-2019. [Consulta: 22 novembre 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Donen per mort Pyros, l'os més veterà del Pirineu». CCMA/324, 29-03-2019. [Consulta: 22 novembre 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. «Resposta d'informació sobre llistat actualitzat de tots els óssos que viuen en estat salvatge als Pirineus (sol·licitud presentada per Gerard Viader Sauret)», 16 novembre 2020. Arxivat de l'original el 2021-01-12. [Consulta: 28 desembre 2020].
  8. ↑ «Distribució i demografia». Programa PirosLIFE Catalunya, 2016. [Consulta: 12 desembre 2020].
  9. ↑ MINISTERE DE L'ECOLOGIE ET DU DEVELOPPEMENT DURABLE. Plan de restauration et de conservation de l'ours brun dans les Pyrénées françaises 2006-2009 (en francès). MEED, 2005. 
  10. ↑ «Les ours lâchés en 2006» (en francès). Pays de l'Ours-Adet. Arxivat de l'original el 2021-01-10. [Consulta: 11 desembre 2020].
  11. ↑ «Goiat, el nou ós bru eslovè que s'ha alliberat als Pirineus centrals». Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya, 07-06-2016. [Consulta: 7 juny 2016].
  12. ↑ Andy Barrejot. «Deux nouvelles ourses Claverina et Sorita ont été lâchées dans les Pyrénées» (en francès). La Dépêche du Midi, 05-10-2018. [Consulta: 5 octubre 2018].
  13. ↑ Naissance d'oursons dans les Pyrénées, Le Figaro, 23 août 2012.
  14. ↑ «La població d'óssos al Pirineu assoleix els 52 exemplars després d'un rècord de naixements el 2019». Nació Digital, 21-04-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  15. ↑ Huber, D. «Ursus arctos» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2018–2019. [Consulta: 21 desembre 2020].
  16. ↑ «La reintroducció de l'ós bru al Pirineu». anuaris.cat. Fundació Catalunya, 1996. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 15 juliol 2010].
  17. ↑ 17,0 17,1 Taberlet, Pierre; Bouvet, Jean «Mitochondrial DNA polymorphism, phylogeography, and conservation genetics of the brown bear Ursus arctos in Europe». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences. 255 (1344), 22-03-1994, pàg. 195–200.
  18. ↑ «Història d’una reintroducció exitosa (pdf)». Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.. [Consulta: 12 desembre 2020].
  19. ↑ «Brown Bear. Regional assesments: Europe» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN, 2018. [Consulta: 27 novembre 2020].
  20. ↑ «La reintroducció de l'ós bru al Pirineu». anuaris.cat. Fundació Catalunya, 1996. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 15 juliol 2010].
  21. ↑ Elosegi irurtia, M.M.. El oso pardo en los pirineos (en castellà). Bellaterra: Lynx Editions, 2010. ISBN 978-84-96553-56-9. 
  22. ↑ «Ramaderia». Programa PirosLIFE Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2020].
  23. ↑ «Apicultura». Programa PirosLIFE Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2020].
  24. ↑ «Faut-il sauver l’ours des Pyrénées ?» (en francès). L'Est Republican, 02-07-2020. [Consulta: 14 novembre 2020].
  25. ↑ Quenette, 2000, p. 25.
  26. ↑ «Dans une vidéo, Pyros, le vieil ours des Pyrénées, paraît fatigué» (en francès). France 3 Occitanie, 01-06-2016. [Consulta: 14 desembre 2020].
  27. ↑ «Pyros». paysdelours.com. Arxivat de l'original el 2017-08-22. [Consulta: 9 agost 2020].
  28. ↑ 28,0 28,1 «'Pyros', el padre de los osos del Pirineo» (en castellà). El País, 04-07-2014. [Consulta: 22 novembre 2020].
  29. ↑ 29,0 29,1 «Hallado muerto Balou, clave para la diversidad genética del oso en los Pirineos» (en castellà). El País, 11-06-2012. [Consulta: 22 novembre 2020].
  30. ↑ «Cachou y otros osos muertos en el Pirineo: una larga lista de accidentes, disparos y veneno» (en castellà). La Vanguardia, 29-11-2020. [Consulta: 27 desembre 2020].
  31. ↑ Sentilles et al. 2020
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 «Cómo aplacar el apetito de ‘Pyros’» (en castellà). El País, 06-07-2014. [Consulta: 22 novembre 2020].
  33. ↑ «Llega al Pirineo el oso Goiat, para ampliar la estirpe de Pyros» (en castellà). La Vanguardia, 07-06-2016. [Consulta: 22 novembre 2020].
  34. ↑ «Alliberat un ós eslovè al Pirineu per evitar que totes les cries tinguin el mateix pare» (en castellà). El País, 07-06-2016. [Consulta: 22 novembre 2020].
  35. ↑ «Coneixes els óssos del Pirineu?». Programa Piros Life Catalunya, 2017. [Consulta: 27 novembre 2020].
  36. ↑ Sentilles et al. 2018
  37. ↑ Sentilles et al. 2020
  38. ↑ Camarra et al. 2017
  39. ↑ Sentilles et al. 2020

Bibliografia[modifica]

  • D. Dubreuil, Santiago Palazón, E. Dubarry, P. Y. Quenette, M. Alonso, P. Cluzel et L. Chayron, « Monitoring of the three brown bears translocated to the central pyrenees » (en anglès), a La conservación del oso pardo en Europa : un reto de cara al siglo XXI, 2000 (ISBN 84-931561-0-8), p. 93-110.
  • Quenette, Pierre-Yves. Bilan scientifique et technique de la réintroduction de l'Ours brun en Pyrénées centrales. DIREN Midi-Pyrénées, 2000. 
  • J. J. Camarra, J. Sentilles, A. Gastineau et P.-Y. Quenette, « Suivi de l'Ours brun dans les Pyrénées françaises (Sous-populations occidentale et centrale) Rapport annuel année 2016 » [PDF], O.N.C.F.S. - Unité Prédateurs et Animaux Déprédateurs - Equipe Ours, 2017
  • J. Sentilles, J. J. Camarra, C. Vanpe et P.-Y. Quenette, « Suivi de l'Ours brun dans les Pyrénées françaises Rapport annuel année 2017 » [PDF], O.N.C.F.S. - Unité Prédateurs et Animaux Déprédateurs - Equipe Ours, 2018
  • Jérôme Sentilles, Pierre-Luigi Lemaître, Cécile Vanpe et Pierre-Yves Quenette, « Rapport annuel du réseau ours brun 2019 » [PDF], 2020
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pyros&oldid=33342071»