Qara Qarayev
Qara Qarayev, nom àzeri de vegades també transcrit com a Gara Garayev, conegut amb el nom russificat de Karà Karàiev (Кара Караев) (Bakú, 5 de febrer de 1918 - Moscou, 13 de maig de 1982), va ser una de les figures més destacades del segle XX a la música de l'Azerbaidjan. El primer compositor d'aquest país que va obtenir èxit internacional, també es pot incloure entre els principals representants de la "música soviètica".[1]
Biografia[modifica]
Qarayev va néixer al si d'una família de pediatres que era famosa a Bakú. La seva mare, Sona, va ser entre els primers graduats de l'escola de Bakú basada de la Societat de Música Russa. El seu germà menor, Mursal va ser un cirurgià, però va morir a la primerenca edat.
El jove Qara va mostrar aviat una rara aptitud per a la música.[1] El 1926, a l'edat de vuit anys, Qara Qarayev va ingressar al Conservatori Estatal de l'Azerbaidjan, actualment conegut com l'Acadèmia de Música de Bakú. El 1933 va estudiar en dues facultats al Conservatori Estatal de l'Azerbaidjan. Gueorgui Xaroiev, Leonid Rudolf, i el prominent compositor de l'Azerbaidjan, Üzeyir Hacıbəyov van ser els seus professors en el conservatori. El 1937 Qarayev es va unir a la Unió de Compositors de l'Azerbaidjan SSR. El 1938 va ingressar al Conservatori de Moscou, on fou alumne de composició Anatoli Aleksàndrov. Qarayev va tornar a Bakú el 1941 i aviat es va convertir en director artístic de la Societat Filharmònica Estatal de l'Azerbaidjan. El 1944 va ser nomenat vicepresident de la Unió de Compositors de l'Azerbaidjan. El mateix any, fou novament admès al Conservatori estatal de Moscou. Aquesta vegada va assistir a classes impartides per Dmitri Xostakóvitx, que va seguir sent un amic durant tota la vida i un ferm partidari de la seva música.[1]
Professor de notable anomenada, es va dedicar amb autoritat a la investigació i difusió de la música popular àzeri. La il·lustre trajectòria de Qarayev com a compositor, director d'orquestra, etnomusicòleg, professor, escriptor musical, ambaixador cultural, administrador i crític va començar seriosament després del seu retorn a Bakú el 1946 com a graduat. El 1949 es va convertir en el director del Conservatori Estatal de l'Azerbaidjan i, per tant, es va convertir en una font d'inspiració per a una generació més jove de talent musical casolà.[1]
Des de molt jove destacà per les seves composicions, riques d'elements folklòrics, i va aconseguir dos Premis Stalin: el 1946 i 1948. Es va dedicar especialment al ballet i, en aquest camp, cal recordar Les set belles (1952) i El sender del tro, representat amb enorme èxit al Teatre Mariïnski (llavors Kírov) de Leningrad l'any 1958. També és autor de molta música simfònica com el poema simfònic Leja i Medznun (1947), la Suite Vietnamita (1955), que té per tema central la lluita d'aquest poble per la llibertat i la independència: la suite Els dominadors del mar, un oratori i nombroses simfonies. Compositor amb un estil natural i eloqüent, Qarayev va imbuir les seves composicions amb les harmonies i les característiques melòdiques de la seva música originària de l'Azerbaidjan, en particular els intervals orientals que es deriven de la tradició centenària del mugam, una forma altament improvisadora de la música popular. Això va obrir el camí per als seus compositors azerians. La prolífica producció de Qarayev inclou més de 100 obres i abasta àmpliament des d'òperes, simfonies i ballet, passant per cantates i oratoris, així com música de cinema, arranjaments i peces més lleugeres, algunes per a orquestres populars.[1] El llenguatge musical de Qara Qarayev és sens dubte força personal; no refusa elements innovadors i troba moments de particular força suggestiva per l'habilitat d'instrumentació que el músic demostra posseir.
El 1976 participà a Pesaro en la reunió sobre la música italo-soviètica amb un aplaudit informe sobre la realitat de la música soviètica d'aquells anys. La seva mort a Moscou el 13 de maig de 1982 va suposar la fi d'una època important en la música de l'Azerbaidjan.[1]
Obres més importants[modifica]
- 1942 - Partitura de la pel·lícula A Story About the Oil Workers of the Caspian Sea
- 1943 - Simfonia núm. 1
- 1943 - Òpera Pàtria, amb Jovdat Hajiyev, estrenada a Bakú el 1945
- 1947 - Poema simfònic Leyli i Majnun.
- 1948 - Les set belleses, ballet
- 1949 - Set belleses , una suite per a orquestra simfònica
- 1950 - Sis peces infantils per a piano
- 1952 - Rapsòdia alabanesa, peces infantils per a piano
- 1957 - Ballet Camí del tro
- 1958 - Partitura de la pel·lícula de Her Great Heart, tres nocturns per a orquestra de jazz
- 1960 - Don Quixote, esbossos simfònics
- 1960 - Sonata per a violí i piano
- 1951-63 - 24 Preludis per a piano [2]
- 1964 - Simfonia núm. 3
- 1967 - Concert per a violí
Bibliografia[modifica]
- Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 655. (ISBN 84-7291-226-4)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Conway. «Ressenya del disc» (en anglès). Chandos. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑ Toccata Classics
- Compositors russos del segle XX
- Compositors d'òpera russos
- Pianistes russos
- Persones de Bakú
- Alumnes del Conservatori de Moscou
- Orde de Lenin
- Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball
- Herois del Treball Socialista
- Guanyadors del Premi Stalin
- Artistes del Poble de l'URSS
- Morts a Moscou
- Pianistes soviètics
- Compositors soviètics
- Pedagogs musicals soviètics
- Pedagogs musicals azerbaidjanesos
- Professors a l'Azerbaidjan
- Músics de l'Azerbaidjan