Qin Jiushao
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1208  Anyue (dinastia Song) |
| Mort | 1261 (Gregorià) (52/53 anys) Meizhou (dinastia Song) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres, nombre irracional, astronomia i musicologia |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pare | Qin Jiyou (en)  |
Qin Jiushao (en xinès: 秦九韶; pinyin: Qín Jiǔsháo; Wade-Giles: Ch’in Chiu-Shao), nom de cortesia: Daogu (道古), va ser un matemàtic xinès del segle xiii.
Vida[modifica]
Qin és descrit pels seus contemporanis com una persona violenta i verinosa.[1] El seu pare era un oficial que treballava per l'administració local. Als disset anys es va enrolar a l'exèrcit, on va servir algun temps. Però, en general, durant la seva joventut va seguir el seu pare pels diferents llocs que va ocupar.
Durant el temps que va viure a Chung-tu (actual Hangzhou) va tenir l'oportunitat d'estudiar astronomia i matemàtiques.
El 1258 va ser nomenat governador de l'actual província de Hainan, però va ser destituït als pocs mesos per corrupció, havent-se enriquit notablement amb el càrrec. Això no obstant, va rebre un nou càrrec a l'administració de la província de Guangdong on va morir.
Obra[modifica]
Qin va escriure el Shu-shu chiu-chang (Tractat matemàtic en nou seccions)[2] que va circular profusament en forma de manuscrit copiat a mà.[3] El llibre es divideix en nou seccions amb nou problemes a cadascuna d'elles; és a dir, un total de 81 problemes. Aquestes seccions estan dedicades a:
- Secció 1: Anàlisi indeterminat
- Secció 2: Calendari i Metereologia
- Secció 3: Mesura de terrenys
- Secció 4: Mesura de distàncies a llocs inaccessibles.
- Secció 5: Impostos justs
- Secció 6: Monedes i gra
- Secció 7: Fortificacions i edificacions
- Secció 8: Afers militars
- Secció 9: Afers comercials
La gran innovació de Qin és la regla ta-yen (da yan) que permet resoldre equacions de la forma per a qualsevol . Aquest era un pas necessari per a resoldre el teorema xinès del residu.[4]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Dauben, Joseph W. «Chinese Mathematics». A: Victor J. Katz (editor). The Mathematics of Egypt, Mesopotamia, China, India, and Islam (en (anglès)). Princeton University Press, 2007, p. 309 i següents. ISBN 978-0-691-11485-9.
- Ho, Peng Yoke «Chinese science: the traditional Chinese view» (en (anglès)). Bulletin of the School of Oriental and African Studies. Cambridge University, Vol. 54, Num. 3, 1991, pàg. 506-519. DOI: 10.1017/S0041977X00000860.
- Libbrecht, Ulrich. Chinese Mathematics in the Thirteenth Century. (en (anglès)). Dover Publications, 2006. ISBN 9780486446196.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Qin Jiushao» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Ho, Peng-yoke Ch’in Chiu-Shao. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 26 octubre 2014.