Qing (filosofia)
En filosofia xinesa, qing (情; qíng en pinyin) és un concepte traduït de diverses maneres com a "emoció", "sentiment" o "passió".
Confucianisme
[modifica]En el pensament confucià el qing s'interpreta com la qualitat de la conducta d'una persona donat el seu context, que es pot millorar mitjançant el cultiu del ren (humanitat), el li (correcció ritual) i yi (justícia) per construir el de, o caràcter moral virtuós. [1] Estudiosos confucianistes, com ara Han Yu, tradicionalment identificaven set emocions bàsiques (七情 qīqíng), [2] anomenat al Llibre dels Ritus com a felicitat (喜), ira (怒), dol (哀), por (懼), amor (愛), odi (惡), i desig (欲). [3] [4]
Els neoconfucianistes entenen el qing com a fruit de les circumstàncies ambientals que afecten el xing, o la naturalesa humana innata. [2] Aquesta interpretació del qing com a concepte emocional, especialment en relació amb el xing, va sorgir després del període dels Regnes Combatents.
Taoisme
[modifica]L'ensenyament taoista té com a objectiu alliberar una persona de les passions (qing), tal com ho articulà Zhuang Zhou: "[El savi] té la forma d'un home, però sense qing ". (Zhuangzi cap. 5) [5]
A Corea
[modifica]A Corea el qing es coneix com a jeong (정). És un terme familiar per a tots els coreans i apareix freqüentment a la premsa i als altres mitjans de comunicació. En un escrit al Korea Times, l'acadèmic i crític cultural David Tizzard descriu el jeong com una "abraçada invisible" i afirma que sovint es manifesta en actes de servei i regals entre les persones: "A Corea, aprens a donar i a rebre. Pot ser un conjunt de begudes vitamíniques, un elogi o el compte de la barbacoa local. Però és més que diners o afecte. Aquí, aquestes accions es converteixen en un vincle: un cordó umbilical psicològic que uneix les persones. Això podria ser el jeong".[6]
Notes
[modifica]- ↑ Ivanhoe i Van Norden, 2001.
- 1 2 Theobald, 2010.
- ↑ Ivanhoe, 2015.
- ↑ Nelson, 2018.
- ↑ Averill i Sundararajan, 2014.
- ↑ Tizzard, David. «Korea in ten words: (5) Jeong» (en anglès). koreatimes, 14-07-2024. [Consulta: 18 agost 2024].
Bibliografia
[modifica]- «Passion and qing: Intellectual histories of emotion, West and East». A: Pawlik, Kurt. Psychological Concepts: An International Historical Perspective. Abingdon, Oxfordshire: Psychology Press, 2014, p. 101–139. DOI 10.4324/9781003076384-6. ISBN 9781003076384.
- Ivanhoe, P.J.. Readings in Classical Chinese Philosophy. 2nd. Indianapolis: Hackett Publishing Co., 2001, p. 389–393.
- Ivanhoe, Philip J. «The Historical Significance and Contemporary Relevance of the Four-Seven Debate». Philosophy East and West, vol. 65, 2, 2015, p. 401–429. DOI: 10.1353/pew.2015.0029.
- Nelson, Eric S. «Confucian Relational Hermeneutics, the Emotions, and Ethical Life». A: Fairfield, Paul. Relational Hermeneutics: Essays in Comparative Philosophy. London: Bloomsbury, 2018. ISBN 9781350077942.
- Theobald, U. «Chinese Thought and Philosophy: Neo-Confucianism». ChinaKnowledge.de, 2010.