Qingsongita
 Qingsongita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | BN |
| Epònim | Qingsong Fang (en)  |
| Localitat tipus | mina Orebody 31, Luobusha, Qusum Co., Shannan, Regió Autònoma del Tibet, República Popular de la Xina |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius > nitrurs |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 3,61Å; |
| Grup puntual | 4 3m - hextetraedral |
| Grup espacial | grup espacial 216 |
| Duresa (Mohs) | 9 a 10 |
| Densitat | 3,46 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2013-030 |
| Símbol | Qsg |
| Referències | [1] |
La qingsongita és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom del Dr. Qingsong Fang (1939-2010), professor a l'institut de geologia de la Chinese Academy of Geological Sciences, qui va descobrir els primers diamants al Tibet a finals dels anys 70.
Característiques
[modifica]La qingsongita és l'anàleg en estat natural de la forma cúbica del nitrur de bor, sent la seva fórmula química BN. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 9 i 10, sent un mineral molt dur. La forma artificial d'aquest nitrur (anomenada "borazon") es fa servir de manera industrial com a abrasiu, d'ençà que va ser sintetitzada l'any 1957, 52 anys abans que fos trobada de manera natural a la naturalesa l'any 2009. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 2013. És l'únic mineral de bor que es coneix que es forma a les profunditats del mantell de la Terra.[2]
Formació i jaciments
[modifica]Se n'ha trobat en ofiolites, derivades de ~300 quilòmetres de profunditat en el mantell de la Terra, a les cromitites de Luobusha (Regió Autònoma del Tibet, República Popular de la Xina). Sol trobar-se associada a altres minerals com: osbornita, cianita o coesita.
Referències
[modifica]- ↑ «Qingsongite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1 gener 2016].
- ↑ «Goldschmidt Abstracts 2010 – M». Geochimica et Cosmochimica Acta, 74, 12, 6-2010, p. A649–A743. DOI: 10.1016/j.gca.2010.04.039.