Què se n'ha fet, de Baby Jane?
| What Ever Happened to Baby Jane? | |
|---|---|
 Pòster de la pel·lícula | |
| Fitxa | |
| Direcció | Robert Aldrich |
| Protagonistes |
Bette Davis Joan Crawford Victor Buono |
| Ajudant de direcció | Tom Connors Jr. |
| Director artístic | William Glasgow |
| Producció | Robert Aldrich |
| Guió |
Lukas Heller Basat en la novel·la de Henry Farrell |
| Música | Frank DeVol |
| Dissenyador de so | Jack Solomon |
| Fotografia |
Ernest Haller (blanc i negre) |
| Muntatge | Michael Luciano |
| Efectes especials | Donald Steward |
| Productora | Seven Arts Productions |
| Distribuïdor | Warner Bros. |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1962 |
| Durada | 134 min. |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Malibú |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en |
What Ever Happened to Baby Jane?  |
| Gènere | drama, thriller |
| Lloc de la narració | Califòrnia i Los Angeles |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
       | |
 | |
Què se n'ha fet, de Baby Jane? (títol original en anglès What Ever Happened to Baby Jane?)[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Robert Aldrich i estrenada l'any 1962.
Contingut
Argument[modifica]
Baby Jane és una nena bonica però capritxosa que triomfa en el món de la cançó infantil, fins al punt que arriben a fabricar nines amb la seva imatge. La seva germana Blanche, sempre a la seva ombra, és una noia bona i tímida que no gaudeix de les simpaties del seu pare. Passat un temps les coses canvien: la retreta Blanche (Joan Crawford) acaba convertint-se en una gran estrella del cinema, mentre que a l'antiga nena prodigi Jane (Bette Davis), menyspreada per productors i directors per la seva falta de talent, no té més remei que sobreviure gràcies a la seva germana. Una nit, un intent d'atropellament que deixa Blanche en una cadira de rodes i a la cura de Jane (qui no sent més que odi per la seva germana), les reclou per sempre en la seva ombrívola mansió.[2]
Crítica[modifica]
En el moment de rodar aquesta pel·lícula, tant Bette Davis com Joan Crawford passaven per un moment fosc de la seva carrera, el que encaixava molt bé en els papers que havien d'interpretar, el de dos actrius acabades (el que no deixa de ser una crueltat afegida a la pròpia que tanca l'argument). El desenvolupament de la cinta fa que es vagi lliscant pels camins de la comèdia negra, del melodrama cruel i fins i tot del cinema de terror, que de tot això hi ha.[3]
Sumptuós i caricaturesc melodrama que explora el terreny que separa l'horror del terror. Aldrich va aconseguir crear una atmosfera que oscil·la entre allò purament inquietant i allò plenament asfixiant. Les dues protagonistes hi van posar la resta, aconseguint remuntar les seves marcides carreres. És un d'aquestes rares pel·lícules que guanyen amb el pas del temps.[4]
Una atmosfera perversa envolta les aparicions de Bette Davis, la germana desequilibrada que encara viu de la glòria passada i que es dedica a fer la vida impossible a la seva germana, obligada a usar una cadira de rodes. La tensió va creixent imperceptiblement al llarg de la cinta, fins a arribar a les situacions finals, amb destacables moments d'intriga, emoció i patetisme, com les escenes en què Bette Davis reclou la seva germana a la cambra i li impedeix usar el telèfon.[3]
Repartiment[modifica]
- Bette Davis: Baby Jane Hudson
- Joan Crawford: Blanche Hudson
- Victor Buono: Edwin Flagg
- Wesley Addy: Marty Mc Donald
- Julie Allred: Baby Jane Hudson el 1917
- Anne Barton: Cora Hudson
- Marjorie Bennett: Dehlia Flagg
- Bert Freed: Ben Golden
- Anna Lee: Mme Bates
- Maidie Norman: Elvira Stitt
- Dave Willock: Ray Hudson
- Barbara Merrill: Liza Bates
Nominacions i premis[modifica]
Premis[modifica]
Nominacions[modifica]
- Oscar a la millor actriu: Bette Davis
- Oscar al millor actor secundari: Victor Buono
- Oscar a la millor fotografia en blanc i negre: Ernest Haller
- Oscar al millor so: Joseph D. Kelly
- BAFTA a la millor actriu estrangera: Bette Davis i Joan Crawford
- Palma d'Or: Robert Aldrich
- Globus d'Or a la millor actriu dramàtica: Bette Davis
- Globus d'Or al millor actor secundari: Victor Buono
Referències[modifica]
- ↑ [1]
- ↑ «What Ever Happened to Baby Jane?». The New York Times.
- ↑ 3,0 3,1 «Crítica de la pel·lícula». La Vanguardia, 07-01-1989.
- ↑ Crítica de la pel·lícula, a Fotogramas (castellà)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Què se n'ha fet, de Baby Jane? |
- La seva fitxa, a IMDB (anglès)
- La seva fitxa, a AllMovie (anglès)
- La seva fitxa, a TCM (anglès)
- La seva fitxa, a FilmAffinity (castellà)
- La seva fitxa, a CulturaliaNet (castellà)
- Article sobre l'actuació de Bette Davis a la pel·lícula (castellà)
