Quítxua de Cajamarca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaQuítxua de Cajamarca
kashamarka runashimi Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius30.000 Modifica el valor a Wikidata (2001 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deRegió de Cajamarca i Regió de La Libertad Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
quítxua
quítxua II
Quítxua de Cajamarca–Cañaris Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3qvc Modifica el valor a Wikidata
Glottologcaja1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueqvc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1012 Modifica el valor a Wikidata
IETFqvc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages8121 Modifica el valor a Wikidata
Prova Wikipedia en Quechua norperuano a Wikimedia Incubator.

El quítxua de Cajamarca (quítxua: kashamarka runashimi) és una varietat del quítxua parlat aïlladament en les parts altes occidentals de la província de Cajamarca (districtes de Cajamarca, Baños del Inca i Chetilla). És mútuament intel·ligible amb el quítxua de Lambayeque. És part de la branca quítxua perifèrica o quítxua II.

Característiques[modifica]

Aquesta llengua mai va ser parlada a tota la regió; no obstant això, està probablement en franca reculada en relació al castellà: només es conserva en municipalitats rurals com Chetilla o Porcón, i encara en aquestes zones els nens han començat a parlar exclusivament en castellà.[1] Donada a la mala reputació de llengua indígena, les dades censals són molt més baixos que les xifres reals, per la qual cosa la quantitat de parlants varia ens 10 i 30 mil usuaris.

El quítxua de Cajamarca va retenir del protoquítxua moltes característiques com la diferenciació entre les consonants africades retroflexa /ʈ͡ʂ/ i postalveolar /t͡ʃ/ i entre les fricatives alveolar /s/ i postalveolar /ʃ/. L'aspirada /h/ s'ha silenciat. Com en altres variants, el plural és marcat amb el sufix -llapa.

Félix Quesada va publicar la primera gramàtica i el primer diccionari de quítxua cajamarquino en 1976 per iniciativa del govern militar.[2] Posteriorment, David Coombs va fer treball de camp segons SIL International. Per iniciativa seva es va editar una traducció del Nou Testament en 2005. Existeix a més l'Acadèmia Regional del quítxua en Cajamarca. Aïlladament, el quítxua cajamarquino, recentment, es va dictar com a curs escolar.

L'ortografia usada per SIL no concorda completament amb l'alfabet oficial: És pentavocalista i fonemiza la sonorització de les consonants oclusives /p, t, k/ després de la nasal alveolar /n/.

Fonologia[modifica]

Té tres vocals: /a, i, u/[3]

Consonants
Bilabial Alveolar Alveolo-palatal Retroflex Palatal Velar Uvular
Oclusiva p t k q
Africada sorda t͡ʃ ʈʂ
sorda d͡ʒ
Fricativa sonora s ʃ ʂ x
sorda ʐ
Nasal m n ɲ
Approximant l j w
Bategant ɾ

Referències[modifica]

  1. ↑ Arana Zegarra, Marco A. Resolución de Conflictos Medioambientales en la Microcuenca del Río Porcón, Cajamarca 1993-2002. Pontificia Universidad Católica del Perú, Setiembre de 2002, p. 50 [Consulta: 4 abril 2015]. 
  2. ↑ Llei 21156 del 27 de maig de 1975
  3. ↑ «SAPhon – South American Phonological Inventories» (en anglès).

Bibliografia[modifica]

  • Félix Quesada C. (1976): Diccionario Quechua de Cajamarca-Cañaris [- Castellano y vice versa]. Ministerio de educación del Perú.
  • Félix Quesada C. (1976): Gramática quechua, Cajamarca-Cañaris. Ministerio de educación del Perú.
  • Yina Miliza Rivera Brios: Quechua language education in Cajamarca (Peru): History, strategies and identity. University of Toronto, 2006. ISBN 0494163968, 9780494163962
  • David Coombs et al. (2003): Rimashun kichwapi - Hablemos en quechua Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (PDF; 2,0 MB)

Enllaços externs[modifica]

Contes en quítxua de Cajamarca[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quítxua_de_Cajamarca&oldid=31484745»