Quítxua de Cajamarca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaQuítxua de Cajamarca
kashamarka runashimi Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, llengua viva i llengua severament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius30.000 Modifica el valor a Wikidata (2001 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deRegió de Cajamarca i Regió de La Libertad Modifica el valor a Wikidata
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
quítxua
quítxua II
Quítxua de Cajamarca–Cañaris Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3qvc Modifica el valor a Wikidata
Glottologcaja1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueqvc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1012 Modifica el valor a Wikidata
IETFqvc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages8121 Modifica el valor a Wikidata
Prova Wikipedia en Quechua norperuano a Wikimedia Incubator.

El quítxua de Cajamarca (quítxua kashamarka runashimi) és una varietat del quítxua parlat aïlladament en les parts altes occidentals de la província de Cajamarca (districtes de Cajamarca, Baños del Inca i Chetilla). És mútuament intel·ligible amb el quítxua de Lambayeque. És part de la branca quítxua perifèrica o quítxua II.

Característiques[modifica]

Aquesta llengua mai va ser parlada a tota la regió; no obstant això, està probablement en franca reculada en relació al castellà: només es conserva en municipalitats rurals com Chetilla o Porcón, i encara en aquestes zones els nens han començat a parlar exclusivament en castellà.[1] Donada a la mala reputació de llengua indígena, les dades censals són molt més baixos que les xifres reals, per la qual cosa la quantitat de parlants varia ens 10 i 30 mil usuaris.

El quítxua de Cajamarca va retenir del protoquítxua moltes característiques com la diferenciació entre les consonants africades retroflexa /ʈ͡ʂ/ i postalveolar /t͡ʃ/ i entre les fricatives alveolar /s/ i postalveolar /ʃ/. L'aspirada /h/ s'ha silenciat. Com en altres variants, el plural és marcat amb el sufix -llapa.

Félix Quesada va publicar la primera gramàtica i el primer diccionari de quítxua cajamarquino en 1976 per iniciativa del govern militar.[2] Posteriorment, David Coombs va fer treball de camp segons SIL International. Per iniciativa seva es va editar una traducció del Nou Testament en 2005. Existeix a més l'Acadèmia Regional del quítxua en Cajamarca. Aïlladament, el quítxua cajamarquino, recentment, es va dictar com a curs escolar.

L'ortografia usada per SIL no concorda completament amb l'alfabet oficial: És pentavocalista i fonemiza la sonorització de les consonants oclusives /p, t, k/ després de la nasal alveolar /n/.

Fonologia[modifica]

Té tres vocals: /a, i, u/[3]

Consonants
Bilabial Alveolar Alveolo-palatal Retroflex Palatal Velar Uvular
Oclusiva p t k q
Africada sorda t͡ʃ ʈʂ
sorda d͡ʒ
Fricativa sonora s ʃ ʂ x
sorda ʐ
Nasal m n ɲ
Approximant l j w
Bategant ɾ

Referències[modifica]

  1. Resolución de Conflictos Medioambientales en la Microcuenca del Río Porcón, Cajamarca 1993-2002. Pontificia Universidad Católica del Perú, Setiembre de 2002. 
  2. Llei 21156 del 27 de maig de 1975
  3. «SAPhon – South American Phonological Inventories» (en anglès). linguistics.berkeley.edu. [Consulta: 21 juliol 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Félix Quesada C. (1976): Diccionario Quechua de Cajamarca-Cañaris [- Castellano y vice versa]. Ministerio de educación del Perú.
  • Félix Quesada C. (1976): Gramática quechua, Cajamarca-Cañaris. Ministerio de educación del Perú.
  • Yina Miliza Rivera Brios: Quechua language education in Cajamarca (Peru): History, strategies and identity. University of Toronto, 2006. ISBN 0494163968, 9780494163962
  • David Coombs et al. (2003): Rimashun kichwapi - Hablemos en quechua (PDF; 2,0 MB)

Enllaços externs[modifica]

Contes en quítxua de Cajamarca[modifica]