Quítxua santiagueño
| Arhintinap runasimin | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 170.000 |
| Autòcton de | Província de Salta, Buenos Aires, Província de Santiago del Estero i Província del Chaco |
| Estat | Argentina |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua quítxua II quítxua meridional | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | qus |
| Glottolog | sant1432 |
| Ethnologue | qus |
| UNESCO | 2303 |
| IETF | qus |
| Endangered languages | 2919 |
El quítxua santiagueño, o simplement "la quichua", és una subvarietat del quítxua meridional parlada a la província de Santiago del Estero i el sud-est de la província de Salta (Argentina).[1] A Santiago del Estero, s'estén només pels departaments de Figueroa, Robles, Sarmiento, San Martín, Silipica, Loreto, Atamisqui, Avellaneda, Salavina, Quebrachos, Mitre, Aguirre i part dels departaments de Moreno, Brigadier Juan Felipe Ibarra i General Taboada al llarg del río Salado del Norte.[2] La llengua també la coneixen a l'àrea metropolitana de Buenos Aires prop de seixanta mil persones emigrades,[3] així com 80.000-100.000 a la regió.[4]
És diferent del quítxua sudbolivià, però amb una similitud lexical del 81% amb aquest. Existeix una càtedra per al seu estudi i conservació en la Universitat Nacional de Santiago del Estero.
Temps verbals
[modifica]| Pronom | Arrel | Desinència |
|---|---|---|
| Ñuqa | muna | ni |
| Qam | muna | nki |
| Pay | muna | n |
| Ñuqanchis | muna | nchis |
| Ñuqayku | muna | yku |
| Qamkuna | muna | nkichis |
| Paykuna | muna | nku |
| Pronom | Arrel | Suf. "ra" | Desinència |
|---|---|---|---|
| Ñuqa | muna | ra | ni |
| Qam | muna | ra | nki |
| Pay | muna | ra | n |
| Ñuqanchis | muna | ra | nchis |
| Ñuqayku | muna | ra | yku |
| Qamkuna | muna | ra | nkichis |
| Paykuna | muna | ra | nku |
| Pronom | Arrel | Desinència |
|---|---|---|
| Ñuqa | muna | saq |
| Qam | muna | nki |
| Pay | muna | nqa |
| Ñuqanchis | muna | sunchis |
| Ñuqayku | muna | saqku |
| Qamkuna | muna | nkichis |
| Paykuna | muna | nqanku |
Números
[modifica]| Número | Quítxua |
|---|---|
| 1 | Suk |
| 2 | Iskay |
| 3 | Kimsa |
| 4 | Ta'a |
| 5 | Pichqa |
| 6 | Suqta |
| 7 | Qanchis |
| 8 | Pusaq |
| 9 | Isqun |
| 10 | Chunka |
| 100 | Pachaq |
| 1.000 | Waranqa |
| 1.000.000 | Hunu |
Referències
[modifica]- ↑ Leila Inés Albarracín, Jorge Ricardo Alderetes: La lengua quechua en el noroeste argentino: estado actual, enseñanza y promoción. In: Serafín M. Coronel-Molina, Linda L. Grabner-Coronel (Hrsg.): Lenguas e identidades en los Andes. Perspectivas ideológicas y culturales. Quito 2005, S. 137.
- ↑ Louisa R. Stark: History of the Quechua of Santiago del Estero. In: South American Indian Languages. Retrospect and Prospect. Austin TX 1985, S. 732 f. Error de citació: Paràmetre «.<ref» no vàlid a l'etiqueta
<ref>. Els paràmetres admesos són: details, dir, follow, group, name. - ↑ «Argentina - Status» (en inglés). [Consulta: 7 agost 2019].
- ↑ 700.000 personas mantienen vivas 15 lenguas indígenas en Argentina, sudamericarural.org, 4 d'abril de 2019
Enllaços externs
[modifica]- Diccionario quichua-castellano-quichua
- Alero Quichua Santiagueño
- Don Quijotep Sancho Panzaan nisqasninkuna quichuapi Argentinamanta - Sentencias de don Quijote y Sancho Panza en quichua santiagueño argentino, Javier Merás ed, Buenos Aires, 2011