Quaderns de l'exili

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de publicacions periòdiquesQuaderns de l'exili
Tipus revista
Fitxa tècnica
Llengua català
Inici publicació setembre 1943
Tancament abril 1947
Directors Joan Sales i Vallès i Lluís Ferran de Pol
Lloc de publicació ciutat de Mèxic
Estat Mèxic
Dades editorials i contingut
Periodicitat 1 mes


Hemeroteca
Modifica dades a Wikidata

Quaderns de l'exili fou una revista mensual en català publicada a Coyoacán (ciutat de Mèxic) de 1943 a 1947, finançada pel mecenas Joan Linares i Delhom, com a successora del Full Català, publicat a Ciutat de Mèxic. Inicialment tenia un tiratge de 1.000 exemplars, però arribà als 4.000. La seva distribució era gratuïta, la seva temàtica era política, i els directors en foren Joan Sales i Vallès i Lluís Ferran de Pol, amb la col·laboració de Raimon Galí i Herrera i J. M. Ametlla, grup d'escriptors del Full Català.

Defensaren la unitat dels Països Catalans en una sola nació —Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació—, amb un exèrcit propi, que havia de lluitar amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial; proposaren una fórmula confederal amb Espanya, un règim d'igualtat social i econòmica i es declararen antinoucentistes. La revista volia donar un sentit, català i crític, a la tragèdia de la guerra civil espanyola.

Quan al seu contingut, s'hi incloïen seccions fixes dedicades a textos literaris, crítica de llibres, assaig històric i militar i un bon noticiari català de tota Amèrica (La Gaseta de l'exili) i també s'hi informava sobre les activitats antifranquistes a Catalunya. Reivindicaren figures com Jacint Verdaguer, Miquel Costa i Llobera, Josep Torras i Bages o Joaquim Ruyra. Polemitzaren amb Joan Oliver, Amadeu Hurtado i Rafael Tasis. Entre d'altres, hi col·laboraren Pere Calders, Abelard Tona i Nadalmai, Avel·lí Artís-Gener, Josep M. Miquel i Vergés, Vicenç Guarner, Enric Pérez i Farràs, Vicenç Riera Llorca, Pere Bosch i Gimpera, Agustí Cabruja, Jordi Arquer i Saltor i Josep Pijoan. També va rebre l'adhesió de Pompeu Fabra, Francesc Cambó, Joan Coromines i Pau Vila, entre altres. Deixà de publicar-se quan es repatriaren la majoria dels fundadors.

Enllaços externs[modifica]