Quantificador existencial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En lògica matemàtica, es fa servir el símbol: , anomenat quantificador existencial, anteposat a una variable per dir que hi ha almenys un element del conjunt a què fa referència la variable, que compleix la proposició escrita a continuació. Normalment, en lògica, el conjunt a què es fa referència és l'univers o domini de referència, que està format per totes les constants.[1]

Exemple[modifica | modifica el codi]

Exemple

Si tenim dos conjunts A i B, i A és un subconjunt de B :

existeix almenys un element x de B que pertany a A :

En afirmar que hi ha almenys un x que pertany a B i a A, vol dir que no tots els elements de B pertanyen a A, en ser A i B conjunts diferents, hi ha almenys un element i de B que no pertany a A :

Què podem llegir: hi ha almenys un element i a B, i aquest element i no pertany a A .

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Filosofía. 1a (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 5 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.