Quartet de corda núm. 15 (Beethoven)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióQuartet de corda núm. 15
Beethoven Waldmuller 1823.jpg
Retrat de Beethoven de 1823.
Forma musical Quartet de corda
Tonalitat La menor
Compositor L. van Beethoven
Composició 1825
Publicació 1827
Catalogació Op. 132
Durada 44'
Dedicatòria

Príncep Galitzine

  1. Assai sostenuto
  2. Allegro ma non tanto
  3. Molto adagio – Andante
  4. Alla marcia, assai vivace (attacca)
  5. Allegro appassionato
Instrumentació violí, viola i violoncel
Estrena
Data 6 novembre 1825
Més informació
Allmusic mc0002363413
IMSLP Quartet No.15, Op.132 (Beethoven, Ludwig van) Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

El Quartet de corda núm. 15 en la menor, op. 132, de Ludwig van Beethoven fou compost entre l'any 1823 i l'agost de 1825. Aparegué publicat l'abril de 1827 amb una dedicatòria al príncep Nikolaï Borissovitch Golitsyne (1794-1866).[1] Cronològicament, és el segon dels cinc darrers quartets de Beethoven.

Història de l'obra[modifica]

El Quartet núm. 15 va ser compost just després del Quartet núm. 12 però abans el Quartet núm. 13, i un any després de la creació de la Simfonia num. 9. S'estrenà el 9 de setembre de 1825 amb la interpretació del quartet de Ignaz Schuppanzigh.[2] Contràriament als altres quartets de corda de l'últim període, sembla que van aconseguir l'èxit del públic.

El Quartet núm. 15 consta de cinc moviments, trencant amb l'estructura de quatre parts dels quartets precedents. Beethoven havia estat greument malalt la primavera de 1825 i va posar un títol d'agraïment a la divinitat en el tercer moviment: «Heiliger Dankgesang eines Genesenen an die Gottheit in der lydischen Tonart» (Cant jurat d'acció de gràcies d'un convalescent a la Divinitat en el mode lidi).[2] Dins l'estructura en cinc parts, aquest moviment és un petit quartet dins el quartet; és el moviment més llarg, el més imponent. El quart moviment contrasta amb el precedent per la seva alegria. El tema del cinquè moviment havia estat considerat per Beethoven com un hipotètic final instrumental de la Simfonia num. 9, abans que incorporés la idea desenvolupar musicalment l'Himne a l'alegria.

Estructura[modifica]

El quartet consta de cinc moviments:[3]

  1. Assai sostenuto, en compàs 2/2 - Allegro, en compàs 4/4, en la menor (264 compassos)
  2. Allegro la meva no tanto, en compàs 3/4, en la major (238 compassos)
  3. Molto adagio, en compàs 4/4, en re major (211 compassos)common time
  4. Alla marcia, assai vivace, en compàs 4/4, en la major (24 compassos) - Piu allegro, en compàs 4/4, la menor - Presto, a en la menor (22 compassos)common time
  5. Allegro appassionato, en compàs 2/4, en la menor (404 compassos)

La seva execució dura aproximadament 44 minuts.

Discografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Barry Cooper. Éditions Jean-Claude Lattès. Dictionnaire Beethoven (en fr), 1991. ISBN 978-2-7096-1081-0. OCLC 25167179. 
  2. 2,0 2,1 Massin, Jean. Fayard. Ludwig van Beethoven (en fr), 1967. ISBN 978-2-213-00348-1. 
  3. Brisson, Élisabeth. Fayard. Guide de la musique de Beethoven (en fr), 2005. ISBN 9 782213 624341. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Marabout. Le guide 1996 du CD, 1996. ISBN 978-2-5010-2361-0.  p. 69
  5. Marabout. Le guide 1996 du CD, 1996. ISBN 978-2-5010-2361-0.  p. 70
  6. Marabout. Le guide 1996 du CD, 1996. ISBN 978-2-5010-2361-0.  p. 70
  7. Actes Sud. La Discothèque idéale, 2012. ISBN 978-2-3300-0216-9.  p. 37

Enllaços externs[modifica]