Quatretonda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaQuatretonda
Escut de Quatretonda
Cuatretonda, diversas imágenes 21.jpg

Localització
Localització de Quatretonda respecte del País Valencià.png
38° 56′ 45″ N, 0° 24′ 11″ O / 38.945833333333°N,0.40305555555556°O / 38.945833333333; -0.40305555555556
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Vall d'Albaida
Municipis 1
Població
Total 2.338 (2016)
• Densitat 53,69 hab/km²
Gentilici Quatretondí, quatretondina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 43,55 km²
Altitud 190 m
Limita amb
Partit judicial Ontinyent
Organització i govern
• Alcalde José Luis Oltra-Ferrero María
Indicatius
Codi postal 46837
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46104
Codi ARGOS 46104
Altres dades

Web www.quatretonda.es
Modifica dades a Wikidata

Quatretonda és un municipi del País Valencià situat a la comarca la Vall d'Albaida.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Es troba en la comarcal 322 d'Aiora a Gandia, terreny relativament pla de terres secanes ( taps i llacorelles ) en un terme allargat en rectangle de NE. a SO. i altituds que van des dels 673 m de l'alt de l'Hedra, nord, fins als escassos 145 m. en la confluència dels barrancs de Torrella i Pilarets. Delimita amb Barxeta, Simat i Barx (N), Pinet i Llutxent (E), La Pobla del Duc (S) i Benigànim (O).

La vila de Quatretonda se situa entre el barranc de les Fontetes d'una banda i la Séquia, on es trobava la poassa, de l'altra. El casc urbà es desenvolupà sobre un xicotet tossal, al centre del qual i, on es fa l'eixample produït per l'encreuament dels camins s'hi troba la plaça principal, centre polític i econòmic de la població, ja que concentra l'església parroquial dedicada als Sants Joans. Enfront mateixa l'anomenada casa de la Vila, hui biblioteca municipal, per haver-se traslladat la casa Consistorial a les dependències de l'antiga caserna, a més, també trobem, algunes cases senyorials del segle XVI.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7 per a enllaçar amb la N-340 i la CV-612.

Història[modifica | modifica el codi]

Quatretonda, igual com passa en la gran majoria de pobles valencians busca les seues arrels històriques "documentades" a partir de la conquesta cristiana del s. XIII, coneguda per la tradició com Reconquesta. És, així doncs, al llibre del Repartiment on trobem la primera font que parla d'aquesta població, més concretament l'assentament núm. 1975 referència les donacions fetes pel monarca Jaume I en terme de Llutxent : A Pasqual d'Opte i a Domènec de Moia, i a vint pobladors que duien...totes en les alqueries que s'anomenen Quartonda i Vinuvayra. 7 de maig. 1248.

Els antecedents a aquesta etapa cal buscar-los en la toponímia i arqueologia, així diversos autors han parlat del component ibèric del nom Quatretonda, d'altres, en canvi, l'han situat en època romana. Amb tot, i d'època prehistòrica s'han trobat jaciments del bronze i ibèrics a les partides dels Castellarets, font de Mahiques i Nul·les, així com restes romanes a Simona, i Sant Martí.

Els segles XIII, XIV i XV signifiquen l'etapa d'assentament de la nova població cristiana, dins del marc territorial conegut per Baronia de Llutxent, de la qual Quatretonda passa a formar part com un dels seus carrers.

Amb el segle XVI Quatretonda viu un dels moments claus de la seua història, no debades conclou eixa etapa que hem anomenat d'assentament per erigir-se en una nova vila per privilegi atorgat pel mateix rei Felip I de València, que la declarava independent jurídicament i territorial, gràcies, sobretot, al creixement econòmic i demogràfic.

Des d'aquest moment la nova vila jugarà un paper determinant dins la Baronia de Llutxent, un marc senyorial que s'allargarà fins al s. XIX en què amb la desaparició d'allò que s'ha anomenat com l'Antic Règim, Quatretonda es conforma en la unitat territorial que coneguem hui, ja que al terme que fins aleshores sols incloïa les terres del pla, s'unirà ara, amb el procés desamortitzador, el que coneguem per la Serra, un patrimoni econòmic, natural i històric de gran valor. A partir del qual s'assentarà el progrés de la població al llarg del segle XX.

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Enrique Oltra Margarit PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Enrique Oltra Margarit PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Juan Mahiques Benavent AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Vidal Oltra PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Vidal Oltra PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Salvador Climent Alberola (pacte de govern)
Ángel Fortuño Sentandreu (des del 08/07/2001)
BLOC
PSPV-PSOE
03/07/1999 --
2003 - 2007 Ángel Fortuño Sentandreu (pacte de govern)
Rafael Benavent Vidal (des del 09/06/2006)
PSPV-PSOE
BLOC
14/06/2003 --
2007 - 2011 Rafael Benavent Vidal (pacte de govern)
David Mahiques Alberola (des del 19/06/2009)
BLOC
PSPV-PSOE
16/06/2007 --
2011 - 2015 José Luis Oltra-Ferrero Maria PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Enrique Benavent Oltra PSPV-PSOE 13/06/2015 --

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2009
2.637 2.585 2.594 2.570 2.511 2.549 2.530 2.529 2.540 2.513

Economia[modifica | modifica el codi]

Tot i tractar-se d'un poble eminentment agrari presenta un 38% de la població destinada al sector terciari, quan la mitjana de la comarca és de 32%. Amb tot l'agricultura encara és l'element més definitori de la idiosincràsia econòmica local, vivint una etapa de renovellament d'ençà que s'instal·là el regadiu a goteig, després de diversos intents de practicar altres tècniques de regadiu.

La indústria, principalment de mobles de canya i terrasso, no és encara rellevant.

El percentatge d'ocupació per sectors econòmics és el següent:

  • Agricultura: 34%
  • Indústria: 15,7%
  • Construcció: 12,5%
  • Serveis: 37 '9%

Sector primari[modifica | modifica el codi]

Distribució conreus[modifica | modifica el codi]

  • Albercoquers: 2568 fanecades
  • Hortalisses: 2364 fanecades
  • Vinyes: 2508 fanecades
  • Altres: 2760 fanecades

Derivada d'aquesta activitat agrícola hi ha la Cooperativa Vinícola de Quatretonda que canalitza la producció a més de dinamitzar tota una sèrie de serveis com són, la secció de regadiu, economato, venda de productes i adobs, secció d'almàssera, secció de Crèdit, etc. Recentment aquestes dues seccions han donat lloc a la constitució de la Caixa Rural i d'una almàssera comarcal Olival, que agrupa 17 antigues cooperatives de la Vall d'Albaida, situada en l'antiga planta alcoholera.

Unitats ramaderes[modifica | modifica el codi]

  • Aus: 630.000
  • Porcí: 231
  • Altres: 16 000

Indicadors socioeconòmics[modifica | modifica el codi]

  • Índex d'envelliment (+64 anys): 17.3
  • Superfície forestal: 66.5
  • Vehicles per 100 habitants: 42.2
  • Consum d'energia elèctrica: 1.7 hab.(Mw/hora hab.)

Patrimoni Arquitectònic i Natural[modifica | modifica el codi]

Dins d'aquest apartat conegut com a patrimoni monumental destacaríem l'església parroquial dels segles XVI i XVII, destacant la portada renaixentista, senzilla però elegant, així com l'esvelta torre-campanar d'estil barroc, però amb reminiscències del gòtic, tal com passa amb la fàbrica de l'edifici, d'una nau amb capelles entre contraforts.

D'època barroca també és l'ermita de Sant Josep, així com la portada de l'antiga Casa de la Vila. Dins del casc urbà s'hi poden contemplar encara alguns habitatges d'època renaixentista, així com un ric conjunt de ceràmica popular devocional, coneguda com els santets dels carrers.

Dins del patrimoni natural destaca en el seu conjunt la Serra de Quatretonda, on es poden trobar paratges de singular bellesa com el barranc de l'Aigua, la Falaguera, els Escudellers, el Buixcarró amb la singular pedrera, el Xim, etc. Sense oblidar el famós Avenc de Quatretonda, apte per a la pràctica i ensenyament de l'espeleologia.

Recentment s'ha recuperat per a l'esplai la coneguda font Vella, amb el seu llavador, cava i font, paratge singular situat al barranc de les Fontetes, molt a prop de la població.

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església Parroquial.

Està dedicada als Sants Joans, és del segle XVI. Té una torre hexagonal de carreus acabat en 1604; en la capella de la comunió hi ha unes magnífiques pintures murals, realitzades per Miguel Vaquerer en 1965. Va ser nomenada com a rectoria en 1530 i filial de la de Llutxent fins a 1902, que va ser ascendida a parròquia.

Sobre el turó pròxim a la població està l'ermita de San Josep.

  • Casa de la Bastida

Situada en la immensa serra de Quatretonda, aquesta casa ofereix un entreteniment molt divers i unes experiències properes a la naturalesa, a la serra, que no es poden viure en altres llocs. La serra de Quatretonda s'estén pràcticament fins a la menuda localitat de "Pla de Corrals", posseeix una enorme riquesa botànica, existeixen en la serra una gran quantitat de plantes com el timó o el romaní, la població de pins és molt rica encara que menor en les últimes dècades com a conseqüència de diversos incendis produïts per les altes temperatures de la zona a l'estiu.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Festes Patronals. Abans se celebraven les seues festes patronals del 6 al 10 de setembre, a la Verge del Rosari, Divina Aurora, Crist de la Fe i San Josep. Ara, se celebren el primer cap de setmana de setembre.
  • Llocs d'oci. Existeixen llocs d'oci com bars o pubs en gran mesura per a la població que resideix a Quatretonda, un d'ells és el pub "Sarau" que duu en actiu 26 anys i que està en constants renovacions, un lloc plenament recomanable si s'està de passada per la població.
  • Festes de Sant Pere. Abans se celebrava del 28 de juny al 2 de juliol. Ara, se celebra l'últim cap de setmana de juny. Consten d'una programació en què predomina el protagonisme dels bous solts pel poble, a més dels tradicionals esmorzars i dels sopars populars amb ball.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Quatretonda
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quatretonda Modifica l'enllaç a Wikidata