Quatretonda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaQuatretonda
Escut de Quatretonda.svg
Cuatretonda, diversas imágenes 21.jpg
modifica

Localització
Localització de Quatretonda respecte del País Valencià.png modifica
 38° 56′ 45″ N, 0° 24′ 11″ O / 38.945833333333°N,0.40305555555556°O / 38.945833333333; -0.40305555555556
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarcala Vall d'Albaida modifica
Població
Total2.212 (2019) modifica
• Densitat50,85 hab/km²
GentiliciQuatretondí, quatretondina modifica
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície43,5 km² modifica
Altitud190 m modifica
Limita amb
Partit judicialOntinyent
Organització política
• Alcaldessa modificaAina Benavent Giménez (9 juny 2017) modifica
Identificador descriptiu
Codi postal46837 modifica
Fus horari
Codi de municipi INE46104 modifica
Codi ARGOS de municipis46104 modifica
Altres

Lloc webquatretonda.es modifica

Quatretonda és un municipi del País Valencià situat a la comarca la Vall d'Albaida.

Geografia[modifica]

Es troba en un terreny relativament pla de terres secanes (taps i llacorelles) en un terme allargat en rectangle de NE a SO i altituds que van des dels 673 msnm de l'alt de l'Hedra, nord, fins als escassos 145 msnm en la confluència dels barrancs de Torrella i Pilarets. Delimita amb els municipis de Barxeta, Simat i Barx (N), Pinet i Llutxent (E), La Pobla del Duc (S) i Benigànim (O).

La vila de Quatretonda se situa entre el barranc de les Fontetes d'una banda, i la Séquia, on es trobava la poassa, de l'altra. El nucli urbà es desenvolupà sobre un xicotet tossal, al centre del qual i, on es fa l'eixample produït per l'encreuament dels camins, es troba la plaça principal, centre polític i econòmic de la població, ja que concentra l'església parroquial dedicada als Sants Joans. Enfront mateixa de l'anomenada casa de la Vila, hui biblioteca municipal, per haver-se traslladat la casa Consistorial a les dependències de l'antiga caserna, a més, també trobem, algunes cases senyorials del segle XVI.

Des de València, s'arriba a Quatretondeta a través de la A-7 per a enllaçar amb la N-340 i la CV-612.

Història[modifica]

El primer document històric que fan referència a Quatretonda es troba, com en molts altres pobles valencians, en la documentació creada a partir de la conquesta cristiana del segle xiii. És, doncs, en el Llibre del Repartiment on trobem que, en l'assentament núm. 1975 es referencien les donacions fetes pel monarca Jaume I en terme de Llutxent: «A Pasqual d'Opte i a Doménec de Moia, i a vint pobladors que duien [...] totes en les alqueries que s'anomenen Quartonda i Vinuvayra. 7 de maig. 1248».

Per a trobar vestigis anteriors a eixa etapa cal buscar en la toponímia i l'arqueologia. Així, diversos autors han parlat del component ibèric del nom Quatretonda; uns altres, en canvi, l'han situat en època romana. En qualsevol cas, el fet és que s'han trobat al terme jaciments de l'edat del bronze i ibèrics a les partides dels Castellarets, font de Mahiques i Nul·les, així com restes romanes a Simona i Sant Martí.

Durant els segles XIII, XIV i XV es va assentar de la nova població cristiana, dins del marc territorial conegut com a Baronia de Llutxent, de la qual Quatretonda passa a formar part com un dels seus carrers.

Amb el segle xvi Quatretonda viu un dels moments clau de la seua història, quan s'erigix en una nova vila per privilegi atorgat pel mateix rei Felip I de València, que la va declarar independent jurídicament i territorial, gràcies, sobretot, al creixement econòmic i demogràfic.

Des de llavors la nova vila jugarà un paper determinant dins la Baronia de Llutxent, un marc senyorial que s'allargarà fins al segle xix, en què amb la desaparició de l'Antic Règim, Quatretonda es conforma en la unitat territorial que coneixem hui, ja que al terme que fins aquell moment únicament incloïa les terres del pla, s'unirà ara, amb el procés desamortitzador, la part de la serra, un patrimoni econòmic, natural i històric de gran valor, a partir del qual s'assentarà el progrés de la població al llarg del segle xx.

Administració i política[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Enrique Oltra Margarit PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Enrique Oltra Margarit PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Juan Mahiques Benavent AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Vidal Oltra PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Vidal Oltra PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Salvador Climent Alberola (pacte de govern)
Ángel Fortuño Sentandreu (des del 08/07/2001)
BLOC
PSPV-PSOE
03/07/1999 --
2003 - 2007 Ángel Fortuño Sentandreu (pacte de govern)
Rafael Benavent Vidal (des del 09/06/2006)
PSPV-PSOE
BLOC
14/06/2003 --
2007 - 2011 Rafael Benavent Vidal (pacte de govern)
David Mahiques Alberola (des del 19/06/2009)
BLOC
PSPV-PSOE
16/06/2007 --
2011 - 2015 José Luis Oltra-Ferrero Maria PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Enrique Benavent Oltra
Aina Benavent Giménez
PSPV-PSOE
Compromís
13/06/2015 Pacte de govern[1]
--
Des de 2019 Aina Benavent Giménez Compromís 15/06/2019 --

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2009
2.637 2.585 2.594 2.570 2.511 2.549 2.530 2.529 2.540 2.513

Economia[modifica]

Tot i tractar-se d'un poble eminentment agrari, presenta un 38% de la població destinada al sector terciari, quan la mitjana de la comarca és de 32%. Amb tot, l'agricultura encara és l'element més definitori de la idiosincràsia econòmica local, que a més ha viscut una etapa de renovellament des que s'instal·là el reg gota a gota, després de diversos intents de practicar altres tècniques de regadiu.

La indústria, principalment de mobles de canya i terratzo, no és encara rellevant. El percentatge d'ocupació per sectors econòmics és el següent: agricultura 34%, indústria 15,7%, construcció 12,5% i serveis 37 '9%.

Sector primari[modifica]

Distribució conreus[modifica]

Derdicada a la comercialització agrícola hi ha la Cooperativa Vinícola de Quatretonda, que canalitza la producció a més de dinamitzar tota una sèrie de serveis com són la secció de regadiu, l'economat, la venda de productes i adobs, així com les seccions d'almàssera i de crèdit, que recentment han donat lloc a la constitució de la Caixa Rural i d'una almàssera comarcal Olival, que agrupa 17 antigues cooperatives de la Vall d'Albaida, situada en l'antiga planta alcoholera.

Unitats ramaderes[modifica]

Indicadors socioeconòmics[modifica]

  • Índex d'envelliment (+64 anys): 17.3
  • Superfície forestal: 66.5
  • Vehicles per 100 habitants: 42.2
  • Consum d'energia elèctrica: 1.7 hab.(Mw/hora hab.)

Patrimoni arquitectònic i natural[modifica]

Dins del patrimoni monumental de Quatretonda destaca l'església parroquial dels segles XVI i XVII, destacant la portada renaixentista, senzilla però elegant, així com l'esvelta torre-campanar d'estil barroc, però amb reminiscències del gòtic, tal com passa amb la fàbrica de l'edifici, d'una nau amb capelles entre contraforts.

D'època barroca també és l'ermita de Sant Josep, així com la portada de l'antiga Casa de la Vila. Dins del nucli urbà es poden contemplar encara alguns habitatges d'època renaixentista, així com un ric conjunt de ceràmica popular devocional, coneguda com els santets dels carrers.

Dins del patrimoni natural destaca en el seu conjunt la Serra de Quatretonda, on es poden trobar paratges com ara el barranc de l'Aigua, la Falaguera, els Escudellers, el Buixcarró amb la singular pedrera o el Xim, entre altres. Destaca també l'Avenc de Quatretonda, apte per a la pràctica i ensenyament de l'espeleologia.

La font Vella, amb el seu llavador, cava i font, ha sigut restaurada i constituïx un paratge singular situat al barranc de les Fontetes, prop de la població.

Monuments[modifica]

  • Església Parroquial. Està dedicada als Sants Joans i és del segle xvi. Té una torre hexagonal de carreus acabat en 1604; en la capella de la comunió hi ha unes magnífiques pintures murals, realitzades per Miguel Vaquerer en 1965. Va ser nomenada com a rectoria en 1530 i filial de la de Llutxent fins a 1902, quan va ser ascendida a parròquia. Dalt del tossal pròxim a la població està l'ermita de Sant Josep.
  • Casa de la Bastida. Es tracta d'un alberg turístic situat a la menuda localitat de Pla de Corrals, al mig de la serra, que oferix entreteniment i activitats en la naturalesa. La serra de Quatretonda posseïx una enorme riquesa i varietat botànica, amb plantes com ara el timó o el romaní; la població de pins és molt rica encara que menor en les últimes dècades a conseqüència de diversos incendis produïts per les altes temperatures de la zona a l'estiu.

Festes locals[modifica]

  • Festes Patronals. Abans se celebraven del 6 al 10 de setembre, en honor de la Mare de Déu del Rosari, Divina Aurora, Crist de la Fe i Sant Josep. Ara se celebren el primer cap de setmana de setembre.
  • Llocs d'oci. Hi ha diversos llocs d'oci a la població, com ara bars o pubs. Un d'ells és el pub "Sarau", que duu en actiu 26 anys i que està en constants renovacions.
  • Festes de Sant Pere. Abans se celebraven del 28 de juny al 2 de juliol. Ara se celebren l'últim cap de setmana de juny. Consten d'una programació en què prenen el protagonisme els bous al carrer, a més dels tradicionals esmorzars i els sopars populars amb ball.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Quatretonda
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quatretonda