Quatretonda

Quatretonda
Localització
38° 56′ 45″ N, 0° 24′ 11″ O
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	València
Comarca	La Vall d'Albaida
Població
Total	2.239 (2018)
• Densitat	51,47 hab/km²
Gentilici	Quatretondí, quatretondina
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	43,5 km²
Altitud	190 m
Limita amb	Barx Simat de la Valldigna
Partit judicial	Ontinyent
Organització política
• Alcalde	Aina Benavent Giménez (6 setembre 2017)
Identificador descriptiu
Codi postal	46837
Fus horari	UTC+01:00
Codi de municipi INE	46104
Codi ARGOS de municipis	46104
Altres
Lloc web	Lloc web

Quatretonda és un municipi del País Valencià situat a la comarca la Vall d'Albaida.

Geografia

Es troba en la comarcal 322 d'Aiora a Gandia, terreny relativament pla de terres secanes ( taps i llacorelles ) en un terme allargat en rectangle de NE. a SO. i altituds que van des dels 673 m de l'alt de l'Hedra, nord, fins als escassos 145 m. en la confluència dels barrancs de Torrella i Pilarets. Delimita amb Barxeta, Simat i Barx (N), Pinet i Llutxent (E), La Pobla del Duc (S) i Benigànim (O).

La vila de Quatretonda se situa entre el barranc de les Fontetes d'una banda i la Séquia, on es trobava la poassa, de l'altra. El casc urbà es desenvolupà sobre un xicotet tossal, al centre del qual i, on es fa l'eixample produït per l'encreuament dels camins s'hi troba la plaça principal, centre polític i econòmic de la població, ja que concentra l'església parroquial dedicada als Sants Joans. Enfront mateixa l'anomenada casa de la Vila, hui biblioteca municipal, per haver-se traslladat la casa Consistorial a les dependències de l'antiga caserna, a més, també trobem, algunes cases senyorials del segle XVI.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7 per a enllaçar amb la N-340 i la CV-612.

Història

Quatretonda, igual com passa en la gran majoria de pobles valencians busca les seues arrels històriques "documentades" a partir de la conquesta cristiana del segle XIII, coneguda per la tradició com Reconquesta. És, així doncs, al llibre del Repartiment on trobem la primera font que parla d'aquesta població, més concretament l'assentament núm. 1975 referència les donacions fetes pel monarca Jaume I en terme de Llutxent : A Pasqual d'Opte i a Domènec de Moia, i a vint pobladors que duien...totes en les alqueries que s'anomenen Quartonda i Vinuvayra. 7 de maig. 1248.

Els antecedents a aquesta etapa cal buscar-los en la toponímia i arqueologia, així diversos autors han parlat del component ibèric del nom Quatretonda, d'altres, en canvi, l'han situat en època romana. Amb tot, i d'època prehistòrica s'han trobat jaciments del bronze i ibèrics a les partides dels Castellarets, font de Mahiques i Nul·les, així com restes romanes a Simona, i Sant Martí.

Els segles XIII, XIV i XV signifiquen l'etapa d'assentament de la nova població cristiana, dins del marc territorial conegut per Baronia de Llutxent, de la qual Quatretonda passa a formar part com un dels seus carrers.

Amb el segle XVI Quatretonda viu un dels moments claus de la seua història, no debades conclou eixa etapa que hem anomenat d'assentament per erigir-se en una nova vila per privilegi atorgat pel mateix rei Felip I de València, que la declarava independent jurídicament i territorial, gràcies, sobretot, al creixement econòmic i demogràfic.

Des d'aquest moment la nova vila jugarà un paper determinant dins la Baronia de Llutxent, un marc senyorial que s'allargarà fins al s. XIX en què amb la desaparició d'allò que s'ha anomenat com l'Antic Règim, Quatretonda es conforma en la unitat territorial que coneguem hui, ja que al terme que fins aleshores sols incloïa les terres del pla, s'unirà ara, amb el procés desamortitzador, el que coneguem per la Serra, un patrimoni econòmic, natural i històric de gran valor. A partir del qual s'assentarà el progrés de la població al llarg del segle XX.

Administració i política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979 - 1983	Enrique Oltra Margarit	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983 - 1987	Enrique Oltra Margarit	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987 - 1991	Juan Mahiques Benavent	AP	30/06/1987	--
1991 - 1995	José Vidal Oltra	PP	15/06/1991	--
1995 - 1999	José Vidal Oltra	PP	17/06/1995	--
1999 - 2003	Salvador Climent Alberola (pacte de govern) Ángel Fortuño Sentandreu (des del 08/07/2001)	BLOC PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003 - 2007	Ángel Fortuño Sentandreu (pacte de govern) Rafael Benavent Vidal (des del 09/06/2006)	PSPV-PSOE BLOC	14/06/2003	--
2007 - 2011	Rafael Benavent Vidal (pacte de govern) David Mahiques Alberola (des del 19/06/2009)	BLOC PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011 - 2015	José Luis Oltra-Ferrero Maria	PP	11/06/2011	--
2015 - 2019	Enrique Benavent Oltra Aina Benavent Giménez	PSPV-PSOE Compromís	13/06/2015	Pacte de govern --
Des de 2019	n/d	n/d	15/06/2019	--

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2009
2.637	2.585	2.594	2.570	2.511	2.549	2.530	2.529	2.540	2.513

Economia

Tot i tractar-se d'un poble eminentment agrari presenta un 38% de la població destinada al sector terciari, quan la mitjana de la comarca és de 32%. Amb tot l'agricultura encara és l'element més definitori de la idiosincràsia econòmica local, vivint una etapa de renovellament d'ençà que s'instal·là el regadiu a goteig, després de diversos intents de practicar altres tècniques de regadiu.

La indústria, principalment de mobles de canya i terrasso, no és encara rellevant. El percentatge d'ocupació per sectors econòmics és el següent: agricultura 34%, indústria 15,7%, construcció 12,5% i serveis 37 '9%.Plantilla:Cc

Sector primari

Distribució conreus

• Albercoquers: 2568 fanecades
• Hortalisses: 2364 fanecades
• Vinyes: 2508 fanecades
• Altres: 2760 fanecades

Derivada d'aquesta activitat agrícola hi ha la Cooperativa Vinícola de Quatretonda que canalitza la producció a més de dinamitzar tota una sèrie de serveis com són, la secció de regadiu, economato, venda de productes i adobs, secció d'almàssera, secció de Crèdit, etc. Recentment aquestes dues seccions han donat lloc a la constitució de la Caixa Rural i d'una almàssera comarcal Olival, que agrupa 17 antigues cooperatives de la Vall d'Albaida, situada en l'antiga planta alcoholera.

Unitats ramaderes

• Aus: 630.000
• Porcí: 231
• Altres: 16 000

Indicadors socioeconòmics

• Índex d'envelliment (+64 anys): 17.3
• Superfície forestal: 66.5
• Vehicles per 100 habitants: 42.2
• Consum d'energia elèctrica: 1.7 hab.(Mw/hora hab.)

Patrimoni arquitectònic i natural

Dins d'aquest apartat conegut com a patrimoni monumental destacaríem l'església parroquial dels segles XVI i XVII, destacant la portada renaixentista, senzilla però elegant, així com l'esvelta torre-campanar d'estil barroc, però amb reminiscències del gòtic, tal com passa amb la fàbrica de l'edifici, d'una nau amb capelles entre contraforts.

D'època barroca també és l'ermita de Sant Josep, així com la portada de l'antiga Casa de la Vila. Dins del casc urbà s'hi poden contemplar encara alguns habitatges d'època renaixentista, així com un ric conjunt de ceràmica popular devocional, coneguda com els santets dels carrers.

Dins del patrimoni natural destaca en el seu conjunt la Serra de Quatretonda, on es poden trobar paratges com ara el barranc de l'Aigua, la Falaguera, els Escudellers, el Buixcarró amb la singular pedrera o el Xim, entre altres. Destaca també l'Avenc de Quatretonda, apte per a la pràctica i ensenyament de l'espeleologia.

La font Vella, amb el seu llavador, cava i font, ha sigut restaurada i constitueix un paratge singular situat al barranc de les Fontetes, prop de la població.

Monuments

• Església Parroquial.

Està dedicada als Sants Joans, és del segle XVI. Té una torre hexagonal de carreus acabat en 1604; en la capella de la comunió hi ha unes magnífiques pintures murals, realitzades per Miguel Vaquerer en 1965. Va ser nomenada com a rectoria en 1530 i filial de la de Llutxent fins a 1902, que va ser ascendida a parròquia.

Sobre el turó pròxim a la població està l'ermita de Sant Josep.

• Casa de la Bastida

Situada en la serra de Quatretonda, aquesta casa ofereix un entreteniment molt divers i unes experiències properes a la naturalesa, a la serra, que no es poden viure en altres llocs. La serra de Quatretonda s'estén pràcticament fins a la menuda localitat de "Pla de Corrals", posseeix una enorme riquesa botànica, existeixen en la serra una gran quantitat de plantes com el timó o el romaní, la població de pins és molt rica encara que menor en les últimes dècades a conseqüència de diversos incendis produïts per les altes temperatures de la zona a l'estiu.

Festes locals

• Festes Patronals. Abans se celebraven les seues festes patronals del 6 al 10 de setembre, a la Verge del Rosari, Divina Aurora, Crist de la Fe i San Josep. Ara, se celebren el primer cap de setmana de setembre.

• Llocs d'oci. Existeixen llocs d'oci com bars o pubs en gran manera per a la població que resideix a Quatretonda, un d'ells és el pub "Sarau" que duu en actiu 26 anys i que està en constants renovacions, un lloc plenament recomanable si s'està de passada per la població.
• Festes de Sant Pere. Abans se celebrava del 28 de juny al 2 de juliol. Ara, se celebra l'últim cap de setmana de juny. Consten d'una programació en què predomina el protagonisme dels bous solts pel poble, a més dels tradicionals esmorzars i dels sopars populars amb ball.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quatretonda

• Pàgina oficial de Quatretonda
• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat