Que el cel la jutgi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Leave Her to Heaven
Que el cel la jutgi
Leave Her to Heaven.jpg
Fitxa tècnica
Direcció John M. Stahl
Protagonistes Gene Tierney
Cornel Wilde
Jeanne Crain
Vincent Price
Producció William A. Bacher
Guió Història:
Ben Ames Williams
Guió:
Jo Swerling
Música Alfred Newman
Fotografia Leon Shamroy
Muntatge James B. Clark
Distribuïdora Twentieth Century Fox Film Corporation
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1945
Durada 110 minuts
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Nou Mèxic
Temàtica
Basat en Ben Ames Williams
Gènere Melodrama
Tema principal suïcidi
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor actriu
Òscar a la millor pel·lícula en color
Academy Award for Best Art Direction, Color
Oscar al millor so
Premis Òscar a la millor pel·lícula en color
Més informació
IMDB Fitxa 7.7/10 stars
FilmAffinity 7.8/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Que el cel la jutgi (títol original en anglès Leave Her to Heaven) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John M. Stahl i estrenada l'any 1945.

Argument[modifica | modifica el codi]

Richard Harland (Cornel Wilde), un jove escriptor, coneix en un tren a Ellen, una bellíssima dona (Gene Tierney) amb la qual es casarà pocs dies després. La vida sembla somriure'ls, però Ellen és tan possessiva que tot començarà a torçar-se quan es nega a compartir a Richard amb el seu germà malalt Darryl, el seu amic Leick, i fins i tot amb la seva pròpia família.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Pel·lícula considerada com una de les obres mestres del melodrama dels anys quaranta. De fet, és el film més conegut de Stahl que, segons els llibres d'història del cinema, compartiria el tron del gènere al costat de Douglas Sirk. Es basa en una novel·la escrita per Ben Ames Williams el 1944, adaptada per Jo Swerling i produïda per la 20th Century Fox. No és un melodrama a l'ús, sinó que combina elements romàntics amb altres més propis del cinema negre, el que la fa brillar amb llum pròpia enfront d'altres pel·lícules similars. En aquest sentit, cal ressaltar el fort contrast que hi ha entre la negror de la trama -amb algunes escenes realment esgarrifoses- i l'exuberant Technicolor utilitzat per al rodatge. És un film rural -o rústic- perquè es desenvolupa en localitzacions on la natura juga un paper essencial, allunyant-se de la brutalitat urbana tan típica del noir. I també és un film lluminós: aquí no cal amagar-se en carrerons foscos ni esperar la caiguda del sol per cometre actes impurs.

La pel·lícula posa de manifest com darrere d'un rostre bell pot amagar-se un monstre paranoic i desequilibrat. Gene Tierney prova de carregar al seu marit el mort del seu propi assassinat, que ha planejat de manera minuciosa i amorosa. Per a aquesta dona-criatura, follament enamorada del seu pare, l'home no és res més que una presa fútil que enveja i cobeja, per després rebutjar-la i menysprear-la.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Que el cel la jutgi Modifica l'enllaç a Wikidata