Quentin Skinner

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaQuentin Skinner
Biografia
Naixement 26 novembre 1940 (78 anys)
Oldham
Formació Bedford School Tradueix
Gonville and Caius College Tradueix
Activitat
Camp de treball Història i filosofia
Ocupació Filòsof, historiador i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Cambridge (1962–2008)
Universitat Queen Mary de Londres

IMDB: nm1096053
Modifica les dades a Wikidata

Quentin Robert Duthie Skinner (Oldham, Anglaterra, 26 de novembre de 1940) és un historiador i politòleg anglès, professor d'Humanitats a Queen Mary, Universitat de Londres. Ara està al Centre d'Estudis Europeus de la Universitat Harvard. Quentin Skinner fou professor del Christ College de Cambridge i el 2008 va començar a ser professor de la Universitat de Londres. També és un Fellow of Caius honorari. Skinner és un professor visitant en humanitats a Queen Mary, University of London des de 2007.

Acadèmia[modifica]

Els escrits històrics de Skinner han estat caracteritzats per un interés a descobrir les idees de la Modernitat primerenca i escriptors polítics de l'època. Sobretot s'ha interessant per autors del Renaixement republicà, els dictadors prehumanistes de la Itàlia de la baixa edat mitjana, com Maquiavel i més recentment les dels republicans anglesos de mitjan segle xvii (John Milton, James Harrington, Algernon Sidney). A les dècades del 70 i 80 va escriure sobre la història de la idea moderna d'estat. En publicacions més modernes ha preferit el terme "Neo-Roman" al de republicà.

Normalment, Skinner és vist com un dels dos principals membres de l'Escola de Cambridge dedicats a l'estudi del pensament polític, juntament amb J. G. A. Pocock. Altres importants estímuls de l'escola de Càmbridge són Peter Laslett i John Locke.

L'Escola de Cambridge és coneguda sobretot per la seva atenció als "llenguatges" del pensament polític.[1] La particular de Skinner va ser la d'articular una teoria d'interpretació que es concentrava en descobrir les intencions de l'autor en els treballs clàssics de teoria política (Maquiavel, Thomas More, Thomas Hobbes). Aquesta teoria al principi era presentada en termes de teoria del speech act (acte de parlar). Una de les consecuènces d'aquesta interpretació és l'èmfasi en la necessitat d'estudiar escriptors polítics que han estat la font dels autros clàssics. Una altra conseqüència ha estat un atac a l'assumpció no crítica que aquests polítics clàssics són monolítics. En aquestes versions primerenques això va provocar un atac de la generació més antiga, sobretot de Leo Strauss

Això explica que vers els 90, Skinner es va orientar vers el rol de retòrica neoclàssica en la teoria política moderna, que es pot veure en el seu estudi de Reason and Thetoric in the Philosophy of Hobbes (1996). La retòrica neoclàssica pot ser vista com una forma de teoria de l'speech (discurs polític) de la primera modernitat.

Més recentment, Skinner s'ha tornat a preocupar en la història de la llibertat. La història de les teories en la representació política ha estat un punt central d'aquest interès.

En un desenvolupament significant de les seves primeres crítiques de l'anacronisme a la història de les idees, ara ens avança el punt de vista que proposa estudiar la història del pensament polític tenint en compte les seves fonts històriques, encara avui en el debat polític modern.

Principals publicacions[modifica]

Llibres
  • The Foundations of Modern Political Thought: Volume I: The Renaissance (Cambridge University Press, 1978)
  • The Foundations of Modern Political Thought: Volume II: The Age of Reformation (Cambridge University Press, 1978)
  • Machiavelli (Oxford University Press, 1981)
  • Reason and Rhetoric in the Philosophy of Hobbes (Cambridge University Press, 1996)
  • Liberty before Liberalism (Cambridge University Press, 1998)
  • Visions of Politics: Volume I: Regarding Method (Cambridge University Press, 2002)
  • Visions of Politics: Volume II: Renaissance Virtues (Cambridge University Press, 2002)
  • Visions of Politics: Volume III: Hobbes and Civil Science (Cambridge University Press, 2002).
  • L'artiste en philosophie politique (Editions de Seuil, Paris, 2003)
  • Hobbes and Republican Liberty (Cambridge University Press, 2008)
Llibres que ha editat:
  • (Co-editor and contributor), Philosophy, Politics and Society: Fourth Series (Basil Blackwell, Oxford, 1972)
  • (Co-editor and contributor), Philosophy in History (Cambridge University Press, 1984)
  • (Editor and contributor), The Return of Grand Theory in the Human Sciences (Cambridge University Press, 1985)
  • (Co-editor and contributor), The Cambridge History of Renaissance Philosophy (Cambridge University Press, 1988)
  • (Co-editor), Machiavelli, The Prince (trans. Russell Price) (Cambridge University Press, 1988)
  • (Co-editor and contributor), Machiavelli and Republicanism (Cambridge University Press, 1990)
  • (Co-editor and contributor), Political Discourse in Early-modern Britain (Cambridge University Press, 1993)
  • (Co-editor) Milton and Republicanism (Cambridge University Press, 1995)
  • (Co-editor and contributor), Republicanism: A Shared European Heritage, Volume I: Republicanism and Constitutionalism in Early Modern Europe (Cambridge University Press, 2002)
  • (Co-editor and contributor), Republicanism: A Shared European Heritage, Volume II: The Values of Republicanism in Early Modern Europe (Cambridge University Press, 2002)
  • (Co-editor and contributor), States and Citizens: History, Theory, Prospects (Cambridge University Press, 2003)
  • (Co-editor), Thomas Hobbes: Writings on Common Law and Hereditary Right (The Clarendon Edition of the Works of Thomas Hobbes, Volume XI) (The Clarendon Press, Oxford, 2005)

Bibliografia[modifica]

  • 1988: Meaning and Context: Quentin Skinner and his Critics, ed. James Tully:Polity Press and Princeton University Press.
  • 1996: ‘Dossier Quentin Skinner’, Krisis 64.
  • 2001: Slagmark: Special Number (33) on Quentin Skinner.
  • 2003: Kari Palonen, Quentin Skinner: History, Politics, Rhetoric, Cambridge: Polity Press.
  • 2003: Kari Palonen, Die Entzauberung der Begriffe: Das Umschreiben der politischen Begriffe bei Quentin Skinner und Reinhart Koselleck, Münster.
  • 2006: Rethinking the Foundations of Modern Political Thought, ed. Annabel Brett and James Tully, Cambridge: Cambridge University Press.
  • 2007: El giro contextual: Cinco ensayos de Quentin Skinner y seis comentarios, ed. Enrique Bocardo Crespo: Madrid: Editorial Tecnos.
  • 2007: Emile Perreau-Saussine. Quentin Skinner in context[1], Review of Politics, vol. 68 (1), 2007, pp. 106–122
Entrevistes
  • 2000: ‘Intervista a Quentin Skinner: Conseguire la libertà promuovere l'uguaglianza’, Il pensiero mazziniano 3, pp. 118–22.
  • 2000: ‘Entrevista: Quentin Skinner’ in As muitas faces da história, ed. Maria Lúcia Pallares-Burke, Brazilia, pp. 307–39.
  • 2002: ‘Encountering the Past: An Interview with Quentin Skinner’ Finnish Yearbook of Political Thought 6, pp. 32–63.
  • 2003: ‘La Libertà Politica ed il Mestiere dello Storico: Intervista a Quentin Skinner’, Teoria Politica 19, pp. 177–85.
  • 2006: ‘Historia intelectual y acción política: Una entrevista con Quentin Skinner’, Historia y Política 16, pp. 237–58.
  • 2007: ‘Neither text, nor context: An interview with Quentin Skinner’, Groniek: Historisch Tijdschrift 174, pp. 117–33.
  • 2007: ‘La Historia de mi Historia: Una Entrevista con Quentin Skinner’, El giro contextual: Cinco ensayos de Quentin Skinner y seis comentarios, ed. Enrique Bocardo Crespo, Madrid, pp. 45–60.
  • 2007: ‘Intellectual History, Liberty and Republicanism: An Interview with Quentin Skinner’, Contributions to the History of Concepts 3, pp. 102–23.
  • 2008: ‘Concepts only have histories’, interview with Quentin Skinner by Emmanuelle Tricoire and Jacques Levy, EspacesTemps, document 3692
  • 2016: 'Ideas in Context: Interview with Quentin Skinner' by Hansong Li, Chicago Journal of History, pp. 119–127

Referències[modifica]

  1. Anthony Pagden, ed., The Languages of Political Theory in Early Modern Europe (Cambridge: 1987); J.G.A. Pocock: The Cambridge School

Enllaços externs[modifica]