Queralbs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaQueralbs
Bandera de Queralbs Escut de Queralbs
Bandera de Queralbs Escut de Queralbs
Ajuntament - Queralbs.jpg
L'Ajuntament de Queralbs

Localització
Localització de Queralbs respecte del Ripollès.svg
42° 21′ 02″ N, 2° 09′ 47″ E / 42.350555555556°N,2.1630555555556°E / 42.350555555556; 2.1630555555556
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Girona
Comarca Ripollès
Entitats de població 7
Població
Total 174 (2016)
• Densitat 1,86 hab/km²
Gentilici Queralbí, queralbina
Geografia
Superfície 93,5 km²
Altitud 1236 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa María Immaculada Constans Ruiz
Indicatius
Codi postal 17534
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17043
Codi IDESCAT 170433
Modifica dades a Wikidata
Situació del terme municipal de Queralbs respecte a les Terres de Girona

Queralbs és un municipi de la comarca del Ripollès, ubicat al nord de Ribes de Freser, a l'oest de Setcases i al sud de les comarques de la Cerdanya i el Conflent.

La primera menció de Queralbs com ciutat és com «Keros Albos» en l'acta de consecració de l'església de la Seu d'Urgell l'any 836. L'església romànica de Sant Jaume, a Queralbs és del segle X.

A Queralbs hi ha una parada de la Cremallera de Núria, on es pot veure l'exposició permanent El Cremallera, un Enginy Únic.[1]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
48 28 32 420 503 601 424 536 611 678
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
547 496 871 502 393 263 253 216 200 198
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
192 200 201 196 198 198 192 190 178 182
2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
174 - - - - - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Entitats de població[modifica]

Entitat de població Habitants
Queralbs 142
la Farga 4
Fustanyà 13
Núria 0
Rialb 0
Serrat 22
Vilamanya 5
Dades: 2011. Font: Idescat

Economia[modifica]

Gràcies a la seva situació privilegiada enmig de pastures, l'economia de Queralbs està basada en la ramaderia, destacant els ramats d'ovelles i vaques. L'agricultura és pràcticament inexistent.

El 1903 es va inaugurar la primera central hidroelèctrica de les cinc que existeixen a l'àrea. Totes elles són centrals de poca potència, inferiors als 3.000 kW. La principal font d'ingressos és actualment el turisme.

Història[modifica]

Per tot el terme municipal es troben nombroses coves en les quals s'han trobat restes que demostren que l'àrea va estar habitada ja durant el paleolític inferior.

La primera menció històrica del municipi es produeix en l'acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell al 836 (d'aquí el lema de "poble mil·lenari"). Durant els segles XI i XII, les zones de pastura del municipi estaven sota el senyoriu de dos dels principals monestirs de l'època: les de Coma de Vaca i Coma de Freser van ser cedides pel comte Oliba Cabreta al 966 al monestir de Sant Joan de les Abadesses; el 1087, Guillem Ramon de Cerdanya va cedir la zona de la Vall de Núria al Monestir de Ripoll.

Durant el segle XIII les terres van canviar de mans. El 22 d'abril de 1273, les terres van ser cedides als homes de Queralbs i de Fustanyà, que havien d'abonar 50 sous anuals. Tot i que sempre va pertànyer a la corona, durant el segle XIV Queralbs tingué diversos senyors, entre ells els membres de la família Montclar.

El 2 de febrer de 1428 un terratrèmol va afectar greument a la població i va produir la mort de la majoria dels seus habitants.

Cultura[modifica]

Detalls d'un dels capitells de l'església de Queralbs

L'església romànica de Queralbs es remunta a finals del segle X. Va ser construïda per substituir l'anterior, consagrada al 978. Està dedicada a Sant Jaume i és de nau única amb absis i volta lleugerament apuntada que es creu va ser afegida al segle XV. El seu nàrtex està compost per sis arcades suportades per columnes rematades per capitelles. A l'interior del temple es conserva una còpia d'un retaule gòtic del segle XIV, actualment exposat en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. El campanar és de torre i se situa en la zona nord del temple.

En l'agregat de Fustanyà es troba una altra església romànica. Erigida el segle XII, és de nau única amb absis i volta apuntada. La porta encara conserva els ferratges originals. La portalada està formada per arquivoltes degradades. Durant una de les múltiples restauracions que ha sofert el temple se li va afegir un nártex. El 1982 es van descobrir sota l'església nombroses tombes que formaven part d'un antic cementiri de l'edat mitjana.

Queden encara algunes restes de l'antic castell de Queralbs. Apareix documentat en una ordre dictada per Pere III al 17 de març de 1375 en la qual es concedia un privilegi real per preservar la fortalesa. En realitat va ser més una torre de defensa construïda en els segles XIV o XV.

El santuari de Núria està situat en aquest municipi, al nord de la vila. En ell es troba la imatge romànica de la Mare de Déu de Núria.

Queralbs celebra la seva festa major el 25 de juliol.

Curiositats[modifica]

Església romànica de Sant Jaume a Queralbs


Referències[modifica]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 98. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Queralbs Modifica l'enllaç a Wikidata