Quercus humboldtii
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 194139 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus humboldtii A.DC., 1864 |
| Nomenclatura | |
| Exautor | Kotschy |
El roure colombià o roure andí (Quercus humboldtii) és una espècie de roure que pertany a la família de les fagàcies. Està classificada en la secció dels roures vermells d'Amèrica del Nord, Centreamèrica i el nord d'Amèrica del Sud que tenen els estils llargs, les glans maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amarg. Les fulles solen tenir lòbuls amb les puntes afilades, amb truges o amb pues en el lòbul.
Descripció[modifica]
És un arbre perenne, que creix fins a una altura de 25 m i un diàmetre d'un metre. La seva escorça és grisa vermellosa o grisa i amb fissures en escates com a quadrícules Les fulles són simples, alternes i lanceolades, de 10 a 20 cm de longitud i agrupades en els extrems de les branques. Les flors són petites, grogues i unisexuals, amb inflorescència en raïm. El fruit és de color castany clar, una càpsula ovoide o de gla, amb pericarpi coriaci, de 20 a 25 mm de diàmetre i 50 a 70 mm de llarg, sobre una cúpula escamosa. L'interior de la closca de la gla és pelut.[1]
Hàbitat[modifica]
És endèmic de les terres altes dels Andes, al nord de Sud-amèrica, amb un rang altitudinal entre 1.000 i 3.200 msnm.[2] Creix en l'altiplà andí, on la temperatura mitjana anual és de 16 a 24 °C i la precipitació mitjana anual de 1500 a 2500 mm. Es pot trobar en sòls moderadament fèrtils i profunds, així com en sòls degradats, preferint sòls poc profunds, amb una gruixuda capa d'humus.[1]
Taxonomia[modifica]
Quercus humboldtii va ser descrita per Aimé Bonpland i publicat a Plantae Aequinoctiales 2: 155, pl. 130. 1809.[3]
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.
humboldtii: epítet atorgat en honor del botànic alemany Alexander von Humboldt.
- Erythrobalanus humboldtii (Bonpl.) O.Schwarz
- Erythrobalanus lindenii (A.dc.) O.Schwarz
- Erythrobalanus tolimensis (Bonpl.) O.Schwarz
- Quercus almaguerensis Bonpl.
- Quercus humboldtii Kotschy ex A.dc.
- Quercus humboldtii var. lehmanniana Hieron. exTrel.
- Quercus lindenii A.dc.
- Quercus tolimensis Bonpl.[4][5]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Orwa C, Mutua A, Kindt R, Jamnadass R, Simons A. (2009) Quercus humboldtii; Agroforestry Database 4.0.
- ↑ González, Carlos E.; Andy Jarvis & Juan Diego Palacio (2006) Biogeography of the Colombian oak, Quercus humboldtii Bonpl: geographical distribution and their climatic adaptation.
- ↑ «Quercus humboldtii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 18 desembre 2013].
- ↑ Quercus humboldtii en PlantList
- ↑ «Quercus humboldtii». World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 18 desembre 2013].
Bibliografia[modifica]
- Corretja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
- Muller, C. H. 1942. The Central American species of Quercus. O.S.D.A. Bur. Pl. Industr. Misc. Publ. 477: 1–216.
- Muller, C. H. 1960. Flora of Panama, Part IV. Fascicle 2. Fagaceae. Ann. Missouri Bot. Gard. 47(2): 95–104.