Queretes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaQueretes
Cretas
Escut de Queretes

municipi d'Espanya

Queretes - Plaça Major.jpg
Plaça Major de Cretes

Localització
40° 55′ 40″ N, 0° 12′ 36″ E / 40.927777777778°N,0.21°E / 40.927777777778; 0.21
EstatEspanya
AutonomiaAragó
Provínciaprovíncia de Terol
Municipis 1
Població
Total 572 (2017)
• Densitat 10,86 hab/km²
Llengua Català
Geografia
Superfície 52,663565 km²
Altitud 563 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Fernando Javier Camps Juan Tradueix
Indicatius
Codi postal 44623
Fus horari UTC+01:00
Codi de municipi INE 44086
Modifica dades a Wikidata

Queretes (forma oficial),[1][2] o Cretes, és una vila i municipi de la comarca del Matarranya (província de Terol, a la comunitat autònoma d'Aragó) .

Lo 8 d'octubre de 1530, fou lo dia en què la vila es pogué alliberar del domini de l'Orde de Calatrava i passà a ser vila reial. En un primer moment, la vila va pertànyer als senyors de Cambrils i al Bisbat de Tortosa, però després l'orde de Calatrava s'apoderà dels seus dominis. L'any 1295 lo bisbe de Tortosa arrendà la vila per una quantitat de 3.000 sous, però tot seguit se negà a pagar, argüint antics drets. Després de moltes lluites entre l'orde i el bisbe, los queretans se posaren al costat del bisbe i acordaren que es posarien sota l'advocació del sant del dia en lo moment que es deslliuressin del domini de l'orde. Per això hui celebren la festa major el 8 d'octubre, en honor a Santa Pelaia.

La vila sempre ha tingut una gran tradició artística, no debades al seu terme, en concret al barranc de Calapatar i al dels Gascons, se descobriren les primeres pintures rupestres de tipus llevantí. Després los ibers, en la gran quantitat de poblats escampats arreu del terme, feren de les seues, i al poblat del Mas de Magdalenes se trobà una estela amb la inscripció <CALUSENDAR>. Hui a la població hi ha una exposició permanent sobre la llengua d'este poble.

Cretes ofereix actualment al visitant nombrosos records de l'esplendor d'èpoques passades en forma de portals, finestrals gòtics i escuts heràldics, així com pintorescos carrers amb arcades. Al centre de la vila despunta la majestuosa església parroquial de l'Assumpció, edifici d'estructura gòtica amb la façana plateresca on se llegeix:

« A costa de Cretas hem va fer Xado. »

A poc més d'un quilòmetre de la població, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, edifici gòtic-renaixentista de pedra i campanar d'espadanya. Darrerament s'ha presentat un llibre sobre la història d'estos dos edificis, a càrrec dels historiadors Joan Hilari Muñoz, Joan Yegüas i Joan Lluís Camps.

Monuments i llocs d'interès[modifica]

  • Església de l'Assumpció. Declarada Monument històric lo 04-12-2001.
  • Jaciments arqueològics: poblat ibèric dels Castellans (Cretes-Calaceit), etc.
  • Pintures rupestres: coves de la Font Bernarda, del Mas de l'Abogat, roca dels Moros i els Gascons.

Galeria de portals històrics[modifica]

Personatges[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Queretes Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. http://www.boa.aragon.es/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=BOLE&DOCR=9&SEC=LEYES&AUX=&SORT=@OLEY,PUBL&SEPARADOR=&RANG=&ALEY=2002 Llei de comarcalització: Matarranya
  2. http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre formes oficials i formes populars, Xavier Rull

Bibliografia[modifica]