Queviures Múrria
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Botiga d'ultramarins ![]() | |||
Construcció | 1898 c. 1910 ![]() | |||
Cronologia | 1910 aprox. | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Modernista | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) ![]() | |||
Localització | C. Roger de Llúria, 85 - C. València, 310, de Barcelona | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 43410 ![]() | |||
Id. Barcelona | 1571 ![]() | |||
Queviures Múrria és un establiment modernista que fa xamfrà, situat al carrer Roger de Llúria, número 85, i al carrer de València, número 310, del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona. Actualment, en aquest comerç s'ofereixen productes d'alta gastronomia.[1][2] L'edifici és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Establiment que ocupa el local del xamfrà (cantonada) esquerre de la planta baixa de l'edifici afrontat al carrer Roger de Llúria i al carrer València. Conserva el disseny original de l'exterior. El conjunt està definit per un frontis continu aplacat a tota l'amplada i alçada del local, que arrodoneix l'aresta, amb una composició amb tres franges horitzontals. Té tres obertures: dues al xamfrà i una al carrer Roger de Llúria. A les dues obertures dels extrems el tancament vidrat té un emmarcament metàl·lic amb porta central i els aparadors laterals amb sòcol en continuïtat amb el dels brancals. La porta de Roger de Llúria queda anul·lada i la del xamfrà conserva el tirador. A l'obertura central, el sòcol de vidre pintat per darrere té la publicitat del Licor Chartreuse i l'aparador amb les lleixes de vidre amb muntures metàl·liques. Als quatre brancals, amb el sòcol de marbre, els plafons amb marc de fusta esculpida i vidre pintat pel darrere amb publicitat de begudes catalanes. Segurament originals són el de l'esquerra de "Vinos de Alella" —signat per J. Pedró Rosellón 286— i el de l'aresta, que reprodueix un dels cartells dissenyats per Ramón Casas l'any 1898, per a Anís del Mono i signat per Turon Moya. Aquest cartell està protegit per un vidre blindat que va aconseguir Joan Múrria a un artesà de l'Escola Massana i incorpora un ferro forjat amb forma de branca. Com a llinda hi ha el calaix continu recolzat sobre les cartel·les de fusta amb el marc de fusta motllurada i els plafons de vidre amb el rètol pintat per darrere reproduint la tipografia utilitzada el 1943.[3]
A l'interior, l'espai de la venda té dos pilars de fosa amb un conjunt de mobles anteriors al 1964. A la paret de la façana hi ha portes vidrades per als aparadors exteriors i als brancals, vitrines i el taulell de la caixa. Les prestatgeries que cobreixen les altres parets tenen una cornisa recta amb un tram més alçat a cada pany, amb un fris decorat amb rebaix geomètric, amb calaixera inferior i un sector aplacat de marbre, a l'aresta esquerra, amb les aixetes per a vendre l'oli. També es conserva un rellotge de paret a la dreta i un petit taulell de fusta amb el sobre de marbre.[3]
Història[modifica]
Fundat el 1898 i batejat com La Puríssima, en referència a l'església homònima situada al seu costat, en un principi la seva funció era la de torrador de cafè i fàbrica de neules. Cap al 1916 passa a mans de Juan Soler, que obre una botiga de productes de qualitat fins que la posa a la venda el 1929. Finalment, Josep Múrria va agafar la botiga l'any 1943, quan ja havia treballat als “colmados” (botigues de queviures) Simó i al Colmado Quílez, que durant tres anys va llogar juntament amb Julià Quílez.[3] Aquesta botiga és, actualment, l'única de les sorgides a principis del segle xx a Barcelona que encara conserva, a la façana, els rètols i anuncis realitzats en vidre tintat al foc. En aquest aspecte, els més representatius són els anuncis de les empreses Anís del Mono i Codorniu, que són còpies de l'època de cartells originals del pintor Ramon Casas. Al seu interior també es conserven un rellotge d'època, mobles de caoba i pi, així com el taulell original.[4][5][6]
Referències[modifica]
- ↑ «Queviures Múrria». Finestres de la memòria.
- ↑ «COLMADO MÚRRIA». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Queviures Múrria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ «Queviures Múrria». Tot Passejant.
- ↑ «Queviures Múrria (Barcelona - La Concepció - Barcelonès)». Pobles de Catalunya.
- ↑ «Queviures Múrria». Barcelona Modernista.
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Queviures Múrria |
- «Queviures Múrria». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- Pàgina web del comerç