Queviures Múrria

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Queviures Múrria
Imatge
Dades
TipusBotiga d'ultramarins Modifica el valor a Wikidata
Construcció1898
c. 1910 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia1910 aprox.
Característiques
Estil arquitectònicModernista
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Roger de Llúria, 85 - C. València, 310, de Barcelona
Map
 41° 23′ 41″ N, 2° 09′ 59″ E / 41.3947°N,2.1664°E / 41.3947; 2.1664
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC43410 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1571 Modifica el valor a Wikidata

Queviures Múrria és un establiment modernista que fa xamfrà, situat al carrer Roger de Llúria, número 85, i al carrer de València, número 310, del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona. Actualment, en aquest comerç s'ofereixen productes d'alta gastronomia.[1][2] L'edifici és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Establiment que ocupa el local del xamfrà (cantonada) esquerre de la planta baixa de l'edifici afrontat al carrer Roger de Llúria i al carrer València. Conserva el disseny original de l'exterior. El conjunt està definit per un frontis continu aplacat a tota l'amplada i alçada del local, que arrodoneix l'aresta, amb una composició amb tres franges horitzontals. Té tres obertures: dues al xamfrà i una al carrer Roger de Llúria. A les dues obertures dels extrems el tancament vidrat té un emmarcament metàl·lic amb porta central i els aparadors laterals amb sòcol en continuïtat amb el dels brancals. La porta de Roger de Llúria queda anul·lada i la del xamfrà conserva el tirador. A l'obertura central, el sòcol de vidre pintat per darrere té la publicitat del Licor Chartreuse i l'aparador amb les lleixes de vidre amb muntures metàl·liques. Als quatre brancals, amb el sòcol de marbre, els plafons amb marc de fusta esculpida i vidre pintat pel darrere amb publicitat de begudes catalanes. Segurament originals són el de l'esquerra de "Vinos de Alella" —signat per J. Pedró Rosellón 286— i el de l'aresta, que reprodueix un dels cartells dissenyats per Ramón Casas l'any 1898, per a Anís del Mono i signat per Turon Moya. Aquest cartell està protegit per un vidre blindat que va aconseguir Joan Múrria a un artesà de l'Escola Massana i incorpora un ferro forjat amb forma de branca. Com a llinda hi ha el calaix continu recolzat sobre les cartel·les de fusta amb el marc de fusta motllurada i els plafons de vidre amb el rètol pintat per darrere reproduint la tipografia utilitzada el 1943.[3]

A l'interior, l'espai de la venda té dos pilars de fosa amb un conjunt de mobles anteriors al 1964. A la paret de la façana hi ha portes vidrades per als aparadors exteriors i als brancals, vitrines i el taulell de la caixa. Les prestatgeries que cobreixen les altres parets tenen una cornisa recta amb un tram més alçat a cada pany, amb un fris decorat amb rebaix geomètric, amb calaixera inferior i un sector aplacat de marbre, a l'aresta esquerra, amb les aixetes per a vendre l'oli. També es conserva un rellotge de paret a la dreta i un petit taulell de fusta amb el sobre de marbre.[3]

Història[modifica]

Fundat el 1898 i batejat com La Puríssima, en referència a l'església homònima situada al seu costat, en un principi la seva funció era la de torrador de cafè i fàbrica de neules. Cap al 1916 passa a mans de Juan Soler, que obre una botiga de productes de qualitat fins que la posa a la venda el 1929. Finalment, Josep Múrria va agafar la botiga l'any 1943, quan ja havia treballat als “colmados” (botigues de queviures) Simó i al Colmado Quílez, que durant tres anys va llogar juntament amb Julià Quílez.[3] Aquesta botiga és, actualment, l'única de les sorgides a principis del segle xx a Barcelona que encara conserva, a la façana, els rètols i anuncis realitzats en vidre tintat al foc. En aquest aspecte, els més representatius són els anuncis de les empreses Anís del Mono i Codorniu, que són còpies de l'època de cartells originals del pintor Ramon Casas. Al seu interior també es conserven un rellotge d'època, mobles de caoba i pi, així com el taulell original.[4][5][6]

Referències[modifica]

  1. «Queviures Múrria». Finestres de la memòria.
  2. «COLMADO MÚRRIA». Ajuntament de Barcelona.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Queviures Múrria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  4. «Queviures Múrria». Tot Passejant.
  5. «Queviures Múrria (Barcelona - La Concepció - Barcelonès)». Pobles de Catalunya.
  6. «Queviures Múrria». Barcelona Modernista.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Queviures Múrria