Quills

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaQuills
Quills poster.JPG
Fitxa
Direcció Philip Kaufman
Protagonistes
Director artístic Martin Childs i Mark Raggett
Producció Julia Chasman, Mark Huffam, Peter Kaufman, Des McAnuff, Sandra Schulberg, Nick Wechsler, Rudolf G. Wiesmeier
Dissenyador de producció Martin Childs
Guió Doug Wright
a partir de l'obra de teatre escrita per Doug Wright
Música Stephen Warbeck
Fotografia Rogier Stoffers
Muntatge Peter Boyle
Vestuari Jacqueline West
Productora Fox Searchlight Pictures
Distribuïdor Fox Searchlight Pictures (USA), 20th Century Fox (Regne Unit i Alemanya), UGC-Fox Distribution (França)
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Alemanya
Regne Unit
Estrena 2000
Durada 124 min
Idioma original anglès i llatí
Rodatge Londres i Estudis Pinewood
Color en color
Descripció
Gènere Drama
biogràfic
Històric
Lloc de la narració França
Premis i nominacions
Nominacions

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0180073 Filmaffinity: 275424 Allocine: 27439 Rottentomatoes: m/quills Mojo: quills Allmovie: v220939 TCM: 443790 Metacritic: movie/quills TV.com: movies/quills
Modifica les dades a Wikidata

Quills és una pel·lícula estatunidenca-germano-britànica dirigida per Philip Kaufman el 2000. La pel·lícula explica els últims mesos de la vida del Marquès de Sade. És una adaptació de l'obra teatral Quills, escrita per Doug Wright, igualment guionista de la pel·lícula, i guanyador de l'Off-Broadway Theater Award (o Obie Award), premi atorgat pel diari The Village Voice i que recompensant les millors obres «Off Broadway».

Argument[modifica]

Empresonat a l'Asil de Charenton, dirigit per l'Abat del Coulmier (Joaquin Phoenix), el Marquès de Sade (Geoffrey Rush) arriba a fer passar molts dels seus escrits via una jove cosidora que treballa al convent, Magdalena (Kate Winslet), fascinada per l'home, tot i que sent atreta per l'Abat, que refusa el seu amor.

Però l'administració estima que els mètodes de l'abat són massa «liberals», i el doctor Royer-Collard (Michael Caine) és enviat a l'asil per « cuidar » el marquès, privant-lo a poc a poc dels seus mitjans d'expressió.

Retrat imaginari del segle XIX d’H. Biberstein a L'Œuvre du marquis de Sade, de Guillaume Appolinaire: Sade soumis aux quatre vents des suggestions diaboliques

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Títol[modifica]

El paraula « Quill », en anglès, significa ploma utilitzada amb finalitat d'escriptura. El títol original, fonèticament similar al verb conjugat anglès « kills », literalment « mata », associa la ploma i l'acció de matar, simbolitzant el poder mortal que tenen de vegades les paraules.

Concordança històrica[modifica]

Donatien Alphonse François, Marquès de Sade, és un escriptor i un filòsof francès, molt de temps consagrat a l'anatema basant-se en la part atorgada a la seva obra a un erotisme de la violència i de la crueltat. Del seu nom s’ha tret el neologisme «sadisme», per designar una perversió sexual en la qual la satisfacció està vinculada al sofriment o a la humiliació infligida a altri.

Tot i que basada en els fets reals que envolten el final de la vida del marquès de Sade, la pel·lícula s’ha pres certes llibertats amb la realitat: la segona dona del marquès, Marie-Constance Quesnet, va viure amb ell a l'asil de Charenton fins al seu suïcidi. Hauria tingut una relació amb Madeleine Leclerc (interpretada per Kate Winslet), que tenia 13 anys en aquell temps[1]

Neil Schaeffer, autor de The Marquis de Sade: A Life.[2] Utilitzat pel director Philip Kaufman com referencia,[3] en una crítica publicada al diari The Guardian, ha criticat la pel·lícula per la seva manca d'exactitud històrica[4] Schaeffer ha criticat particularment que la imatge de Sade, «un màrtir de l'opressió i de la censura de l'Església i l'Estat», hagi estat eludida per « una conclusió surrealista i didàctica que no té cap vincle amb la veritat».

Rebuda[modifica]

Ha aconseguit 17.989.227 $ a nivell mundial, dels quals 7.065.332 $ als Estats Units.[5] Pel box-office, la pel·lícula té un 74% al lloc Rotten Tomatoes[6] i té 2 estrelles sobre 4 a Allociné[7] Els comentaris de la pel·lícula han estat globalment bons, fins i tot elogiosos per la interpretació de Geoffrey Rush. Elvis Mitchell, del New York Times ha felicitat «l'elegància eufòrica» de la direcció de Kaufman i l'actuació de Geoffrey Rush « alegre... brillant »[8]

Banda original[modifica]

La banda original ha estat composta per Stephen Warbeck :

  1. The Marquis and the Scaffold - 3:08
  2. The Abbe and Madelaine - 2:19
  3. The Convent - 2:22
  4. Pans for a Burial - 1:17
  5. Dream of Madelaine - 4:41
  6. Royer-Collard and Bouchon - 4:15
  7. Aphrodisiac - 2:59
  8. The Last Story - 7:35
  9. Marquis' Cell at Charenton - 4:37
  10. The End: A New Manuscript - 7:31
  11. The Printing Press - 2:24

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Imdb. Anècdotes de la pel·lícula (en anglès). Imdb. 
  2. Schaeffer, Neil. The Marquis de Sade: A Life, p. . 
  3. Saló. Entrevista de Philip Kaufman (en anglès). Saló. 
  4. . The Guardian. Crítica de Neil Schaeffer (en anglès). The Guardian. 
  5. Box Office Mojo. Box office de la pel·lícula (en anglès). Box Office Mojo. 
  6. Rotten Tomatoes. Quills (en anglès). Rotten Tomatoes. 
  7. Allociné. Crítica de Quills (en francès). Allociné. 
  8. New York Times. 'Quills': Torturing Everybody, and Loving It (en anglès). New York Times. 

Enllaços externs[modifica]