Quilotòrax

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de malaltiaQuilotòrax
Tipus embassament pleural i fluidothorax Tradueix
Especialitat pneumologia
Classificació
CIM-10 I89.8, J91
CIM-9 457.8
Recursos externs
DiseasesDB 29612
eMedicine med/381
MeSH D002916
UMLS CUI C0008733
Modifica les dades a Wikidata

El quilotòrax és l'acumulació de limfa a la cavitat pleural. El líquid limfàtic es concentra entre el pulmó i la cavitat pleural. Aquesta patologia és considerada una variant de l'embassament pleural. Aquest concepte, introduït l'any 1917 per Pick, és la causa més freqüent d'embassament pleural en el nounat.[1] Altres diuen que el concepte va ser introduït, molt abans, per Bartolet l'any 1633.

Característiques del quil[modifica]

El quil, substància que s'acumula entre pulmó i paret cavitat pleural, té tota una sèrie de característiques físiques i bioquímiques que permeten la seva detecció. Una gran pèrdua d'aquesta substància desencadena alteracions immunològiques i nutricionals.

Les característiques físiques són: estèril, Ph alcalí i molt similar a la llet. Pel que fa a les cares característiques bioquímiques el quilo està format per albúmina, limfòcits i grasses. Alguns percentatges de la seva composició són: l'albúmina d'1,2 a 4,1 gr/dl, triacilglicerols <110mg/dl, colesterol de 65-220 mg/dl, entre altres.

Etiologia[modifica]

L'etiologia del quilotòrax es pot classificar en quatre grans grups. Les neoplàsies poden desencadenar un quilotòrax com a efecte secundari aquestes, especialment els linfomes i tumor mediastínics, les traumàtiques que inclouen tots els procediments quirúrgics, les idiopàtiques sense cap causa coneguda i les miscelànies.[2]

Distribució del sistema limfàtic per regions. Sistema productor de la limfa

Actualment, s'ha elaborat una altra classificació més senzilla entre quilotòrax traumàtic i no traumàtic. El traumàtic engloba tots els procediments quirúrgics, lesions al conducte toràcic, lesions penetrants al coll, entre altres. El no traumàtic engloba les causes esmentades anteriorment.[3]

Signes i símptomes[modifica]

La simptomatologia que es presenta en el cas del quilotòrax ens permetrà dur a terme el diagnòstic juntament amb algunes proves complementàries. Els signes i símptomes més habituals són: un increment de triacilglicerols >110mg/dl i la seva presència en menys de 50mg/dl elimina el possible diagnòstic, dispnea, febre, palpitacions, pèrdua de pes, astènia, etc.[4]

Tractament[modifica]

El tractament del quilotòrax pot ser no quirúrgic o quirúrgic. Aquest serà indivualitzat segons simptomatologia i l'etiologia. A cada pacient s'haurà de fer una valoració precisa per saber quin tractament és el més adequat. El tractament té com a objectiu recuperar un patró respiratori normal, disminuir el líquid acumular i mantenir un estat nutricional adequat.[4]

No quirúrgic[modifica]

El tractament no quirúrgic inclou diferents mesures per disminuir el líquid limfàtic a la cavitat pleural. Algunes d'elles són: modificació de la dieta utilitzant triacilglicerols de cadena mitjana o nutrició parenteral total, toracocentesi terapèutica, tractament de la malaltia subjacent, embolització del conducte toràcic, entre altres.

Quirúrgic[modifica]

El tractament quirúrgic consta de tota una sèrie de tècniques i mesures més invasives que les anteriors. Per exemple, pleurodesi amb talc, shunt pleuroperitoneal, pleurectomia i reparació o lligadura del conducte toràcic per toracoscòpia o toracotomia.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quilotòrax Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Sirvent Ochando, M.; López Villodre, P «Soporte nutricional y tratamiento con octreótido del quilotórax». , 2010.
  2. Egurrola-Izquierdo, M; Esteban-González,, C «QUILOTÓRAX EN PACIENTE CON CIRROSIS HEPÁTICA DESCOMPENSADA». , 2015, pàg. 75-77.
  3. Cortés-Télles, A; Rojas-Serrano,, J «Quilotórax: frecuencia, causas y desenlaces» (en castellà). , 69, 2010.
  4. 4,0 4,1 Ignacio Félix Castillo,, Ignació; Copons, Cristina; Castillo, Félix «Quilotòrax en el període neonatal». , 2007, pàg. 15-21.

Vegeu també[modifica]